|
|
Baròmetre nº 6, Juliol - Setembre 2004
Per a llegir el text íntegre faci clic aquí.
- El nombre de conflictes armats es va mantenir a 25 degut que la situació no va variar respecte al segon trimestre de l'any. No obstant això, s'ha produït una escalada dels enfrontaments en set contextos, particularment a Darfur (Sudan), mentre que en uns altres quatre es van reduir.
- El nombre total de situacions de tensió s'ha elevat a 57 per la inclusió de nous contextos, com els d'Angola, Txad, Índia (Manipur), Osetia del Sud i Iemen.
- A Zimbabwe, el Govern va anunciar la intenció d'aprovar una llei que restringiria l'activitat de les ONG en el país, fet que va generar nombrosos disturbis i protestes.
- L'increment de la tensió a Sri Lanka fa saltar les alarmes sobre una possible represa del conflicte armat.
- En els últims anys, els processos de pau asiàtics solen estar basats en negociacions internes amb el suport de tercers països en la meitat dels casos, mentre que els processos africans depenen en major mesura de les operacions de manteniment de la pau de Nacions Unides o de caràcter multinacional.
- L'esperançador procés de pau entre el Govern de Sudan i el SPLA pateix retards importants a causa de la influència del conflicte a la regió de Darfur. A Somàlia s'ha configurat el nou Parlament Federal de Transició, després de 13 anys sense una autoritat reconeguda al país.
- En matèria de rehabilitació postbèl·lica, cal assenyalar que a Eritrea els partits de l'oposició s'han reunit per primera vegada en molts anys i han acordat treballar junts pel "diàleg nacional". L'oposició queda configurada en dos partits. Mentrestant, a RD Congo la falta de voluntat política dels membres del GNT ha dificultat l'engegada de l'agenda de transició prevista.
- En quant a les crisis humanitàries, la plaga de llagostes que afecta 15 països de la regió del Sahel, la pitjor des de 1989, podria desencadenar una emergència alimentària molt greu, especialment a Mauritània, Senegal, Malí i Níger.
- Nacions Unides va anunciar que almenys 250 milions de persones van patir els efectes dels diferents desastres naturals durant 2003, una xifra tres vegades superior a la registrada el 1990.
- A l'apartat de militarització i desarmament es destaca que les despeses militars van experimentar un augment destinat a la millora de la capacitat armamentística, fet que contrasta amb la reducció del nombre d'efectius de les FFAA.
- Les situacions de negociació i intents de desmantellament de certs programes nuclears per tot el món van empitjorar, com els casos d'Índia, Iran o RPD Corea. A més, es va confirmar el descens de programes de DDR a causa de l'escàs finançament de nous projectes i la consolidació dels ja existents.
- A l'àrea de drets humans, les denúncies de les ONG es van centrar en la conculcació de les llibertats fonamentals, especialment de la llibertat de premsa, i els casos de tortura i maltractament, i es va portar a terme la Subcomissió de Drets Humans de Nacions Unides, que va decidir constituir un Grup de Treball sobre la protecció dels drets humans en la lluita antiterrorista.
- Pel que fa a les qüestions de desenvolupament, a deu anys de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Caire, 1994), UNFPA denuncia que l'escassesa pressupostària (s'han recaptat la meitat dels fons compromesos) amenaça la viabilitat del Pla d'Acció per a la pròxima dècada.
- El PNUMA va celebrar els avenços assolits en la lluita contra el forat de la capa d'ozó i assenyala que a la meitat del segle XXI probablement ja estarà tancat.
- Finalment, Nacions Unides ha avaluat la incorporació de la perspectiva de gènere en el seu treball en matèria de pau i seguretat, destacant els nombrosos reptes pendents per a la seva plena integració. Mentrestant, van persistir les denúncies de violència sexual en nombrosos contextos de conflictes armats oberts, destacant la situació de Darfur.
- La UA incorpora per primera vegada la dimensió de gènere a l'agenda a la seva cimera anual i manifesta el seu compromís amb l'equitat de gènere.
|
|
