Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
"Aturem la guerra” El clam de la dècada. PDF Imprimeix Correu electrònic
dijous, 6 de gener de 2011 15:36

Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicat a Ara

Una de les imatges que la historia deixarà per aquesta dècada serà, sens dubte, la de les multitudinàries manifestacions contra la guerra d’Iraq. Milions de persones van sortir al carrer per tot el món, i Barcelona va convertir-se un dia en la capital mundial de la pau. Així de gran va ser la seva manifestació, fins el punt de convertir la ciutat en referència internacional d’un crit a favor d’aturar la guerra. Anys després, podem preguntar-nos què s’ha n’ha fet d’aquella mobilització ciutadana. ¿Va servir per alguna cosa? ¿Com està el moviment per la pau avui dia? ¿Podria repetir-se una mobilització com aquella?

Per respondre aquestes preguntes hem de fer una mica d’història i explicar com s’ha mogut a Catalunya el moviment per la pau en les darreres dècades. Les primeres iniciatives surten a començaments del setanta, de la mà del primer objector de consciència a Espanya, Pepe Beúnza, i dels grups de suport al que va ser el primer objector al servei militar per motius ètics. Aquells primers nuclis van portar al naixement del moviment antimilitarista a casa nostre, molt potent, i que va créixer com l’escuma. No deixa de ser molt impressionant el pensar que un acte inicialment individual acabés convertint-se en un fenòmen social de primera categoria, quan de l’objecció de consciència i del servei civil alternatiu es va passar a la insubmissió, fins arribar el dia en que ningú volia fer la mili. L’Estat no va tenir més remei que implantar l’exèrcit professional. Com dèiem en aquella època, la puça havia guanyat al general, és a dir, la revolta dels joves , primer de manera molt individu alitzada i després de manera organitzada, va poder més que el poder històric del militarisme. S’havia guanyat la batalla. A Espanya, evidentment, però amb especial força a Catalunya. I acabada la mili obligatòria, van desaparèixer els moviments mobilitzadors, però no el seu esperit. Això és el que vull remarcar.

Quan es va plantejat entrar a l’OTAN i es va convocar un referèndum, la gent es va tornar a mobilitzar, i amb arguments molt seriosos. Cal tenir em compte que l’OTAN d’aquell temps, en plena guerra freda, no era la d’ara. Era l’OTAN que creava imatges d’enemic i que emmagatzemava gran quantitat de míssils nuclears. Europa estava dividida, partida, i teníem com a referència alternativa la política de la neutralitat i les defenses no provocatives, i una llegítima aspiració: una Europa sense exèrcits nacionals. Durant la dècada dels vuitanta es va tornar a lluitar per aquests objectius, de forma organitzada, encara que amb una important pluralitat d’expressions, i les mobilitzacions al carrer van ser de nou importants. Es van crear també centres d’estudis i col.leccions de llibres. La pau no era entesa només com a mobilització, sinó com a alternativa política, i com a tal, subjecte a anàlisi acadèmic. No érem somia truites, sinó realistes. I en cara ho som, tossuts, però plens d e raó.

En els noranta, el moviment per la pau es va fusionar amb moltes ONG que treballaven pel desenvolupament, els drets humans, l’ecologia i l’ajuda humanitària. Anteriorment ja havia tingut l’experiència d’enriquir-se del moviment feminista. I d’aquesta fusió en surten campanyes, com les de les mines antipersonal, guanyada per l’opinió pública després d’aprendre a fer “lobby”. I amb lobby es va guanyar la campanya per fer transparent el comerç d’armes, per controlar les armes lleugeres i ara per posar fi a les bombes de dispersió. Anem a lo concret. La pau no és una abstracció, i lluitar per la pau no és fer volar coloms els dia de la no-violència. Lo bonic del pacifisme a Catalunya és que ha guanyat moltes campanyes, i s’han fet realitat molts objectius. Aquest és l’esperit a que feia referència abans. Un esperit que es posa en marxa quan les circumstàncies ho demanen. És el mateix esperit que motiva sortir al carrer quan maten a Ernest Lluch, i que mobilitza a centenars de mi lers de persones quan ens enganyen amb una guerra, la de l’Iraq, dient-nos que hi han armes de destrucció massiva i que són els culpables de l’11 de setembre del 2001. I aquella gent tornaria a sortir al carrer si es torna a donar una necessitat, domèstica o internacional. Simplement no està dormida. Només necessita arguments. No li cal estar organitzada permanentment. Sap actuar amb rapidesa, i en tenim prous exemples. Aquesta és una de les seves virtuts. Perquè Catalunya és un país de pau, arreladament pacifista, i actiu. I aquest potencial, que ens honora, cal que els polítics el tinguin ben present. Catalunya, un país petit, pot oferir molt al món en temes de pau. Tenim gent preparada i en podríem tenir més si en fem qüestió de política pública. És bo recordar-ho al nou Govern, que ha d’entendre aquest potencial que roman despert al teixit associatiu, als centres de recerca i a les universitats. No deixem que es perdi, perquè el món és massa p le de conflictes i de desigua ltats com per desaprofitar aquest actiu, un dels més valuosos que la humanitat pot esperar tenir.
 
improcesos

RESUM TRIMESTRAL:
Setembre de 2015 (en castellà)
Juny de 2015 (en castellà)
Març de 2015 (en castellà)
Setembre de 2014 (en castellà)
Juny de 2014 (en castellà)
Març de 2014 (en castellà)
INFORMES:
Acuerdos de paz y ratificación del estatuto de Roma de la corte penal internacional. (en castellà) Juny 2015
Freqüència de les rondes de negociació. (en castellà) Febrer 2015
Tema especial: CIUDADES NEGOCIADORAS EN 2013 Y 2014. (en castellà) Gener 2015
El procés de desarmament de l'IRA a Irlanda del nord. Lliçons per a Colòmbia. (2013, en castellà)
Roles de un proceso de paz. (2013)
Diplomacias alternativas en contextos de conflicto. (2013, en castellà)
"Directrices de las Naciones Unidas para una mediación eficaz" (2013, en castellà)
Overcoming obstacles: Crises in peace processes. (en anglès) Novembre 2010.
Mediation in armed conflicts. (en anglès) Novembre 2010.
Introducció als processos de pau. (en castellà) Març 2010
Processos de pau comparats. (en castellà) Abril 2010
Superant obstacles: Les crisis en els processos de pau. (en castellà) Setembre 2010
Diplomàcia ciutadana i diplomàcia paral·lela en conflictes armats. (en castellà) Octubre 2008
Es possible transformar les tensions en oportunitats per a la pau? (en castellà) Febrer 2008
Informe sobre la situació i tractament de les persones i institucions que participen en diàlegs o negociacions amb grups armats a fi i efecte d’obrir o consolidar un procés de pau.(en castellà, 14.11.2007)
Verificacions d'alto el foc (document del centre HD, 2004). (en castellà)
La gestió d'alto al foc enmig de les negociacions: Lliçons per al cas colombià. (en castellà)
MODELS DE PROCESSOS DE PAU Estudi comparatiu 1995-2005. Gener 2006
COMUNICATS:
Comunicat sobre el procés polític Basc. 10.06.10
El continent Africà, en el centre dels esforços de pacificació. 11.10.06
La falta de voluntat política posa en perill el procés de pau a Côte d’Ivoire. 29.09.06
European list of terrorist groups can harm some Peace Processes (en anglès) 03.10.05
DOCUMENTS NACIONS UNIDES I DE LA UNIÓ AFRICANA:
Gestionant els processos de pau. (1 volum) (en anglès) 01.07.2013
Gestionant els processos de pau. (2 volum) (en anglès) 01.07.2013
Com abordar la violència sexual relacionada amb els conflictes en el decurs de les hostilitats i en els acords de cesament d'hostilitats. (en castellà i anglès) 15.10.2012
Guía per a una mediació efectiva. (en castellà i anglès) 05.07.2012
Enfortiment de la funció de mediació en l'arranjament pacífic de controversies, la prevenció de conflictes i la seva solució. (en castellà i anglès) 25.06.2012
Diplomàcia preventiva. (en anglès) 26.08.2011
Resolució 1325. (en anglès) 31.10.2000
ESTRATÈGIA NOVIOLENTA:
- "Sobre el conflicto noviolento estratégico: Entendiendo sus principios básicos", Robert L. Helvey. http://www.aeinstein.org
- "De la dictadura a la democracia", Gene Sharp. http://www.aeinstein.org
- "Civil Resistance and Power Politics", Adam Roberts y Timothy Garton Ash. http://ukcatalogue.oup.com
- The Albert Einstein Institution: www.aeinstein.org
- Resistencia civil en Wikipedia: http://en.wikipedia.org
- Links: http://cis.politics.ox.ac.uk/research/Projects/civ_res_links.asp
- "People Power and Protest since 1945: a bibliography on nonviolent action", April Carter, Howard Cñark and Michael Randle
http://www.civilresistance.info

- "Teoría e historia de la revolución noviolenta", Jesús Castañar, Virus Editorial, 2013, 327p
Webs sobre processos de pau i negociació
Algunes adreces útils sobre diplomàcia ciutadana


Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 48 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat