Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Informes i articles
Conflicte palestí israelià. El preu de "l'statu quo". PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 30 de maig de 2011 10:23

Pamela Urrutia Arestizábal, Investigadora de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicat a Revista Nous Horitzons, edició "Aires de canvi a la Mediterrània

Fa temps que les negociacions entre palestins i israelians desperten poques expectatives. El clima d’escepticisme s’ha imposat en els cercles polítics, diplomàtics i periodístics i es va fer encara més evident durant el 2010, malgrat la represa momentània de les converses directes entre les parts, escenificada en una reunió entre Benjamin Netanyahu i Mahmud Abbas a la Casa Blanca després de vint mesos sense diàleg formal. Com una profecia autocomplerta, les converses fracassaren algunes setmanes després, després de la decisió del govern israelià de reprendre la construcció d’assentaments jueus a Cisjordània enmig de les protestes palestines i de la comunitat internacional. El persistent bloqueig del diàleg en els últims anys ha posat en dubte les preteses intencions –i la capacitat política– del govern de Barack Obama per donar un impuls definitiu al procés de pau del Pròxim Orient. No obstant això, des d’una perspectiva històrica, es tracta només de l’última etapa d’ensopegades en un anar i venir de negociacions que en les últimes dues dècades no ha obtingut resultats concrets a l’hora d’abordar els temes clau del conflicte: la definició de fronteres, el destí dels assentaments, la capitalitat de Jerusalem i el retorn dels refugiats palestins. En l’última dècada la situació ha derivat en brots de violència recurrents d’intensitats diverses que des de l’esclat de la segona Intifada l’any 2000 fins al setembre de 2010 han deixat gairebé 7.500 víctimes mortals, el 85% de les quals eren palestines.1 Paral·lelament, ha donat peu a la imposició sobre el terreny d’una sèrie de polítiques israelianes. L’avanç dels assentaments, la construcció del mur de separació, el control creixent de Jerusalem Oriental han anat guanyant espai en el marc d’un aparent statu quo que no és immòbil, ja que a la pràctica determinades polítiques de fets consumats van consolidant les posicions d’Israel mentre es fa cada vegada més difícil imaginar la viabilitat d’un futur Estat palestí. Sense necessitat de ser testimoni d’incidents de violència directa, qualsevol observador interessat que viatgi a la zona pot veure les conseqüències d’aquest escenari en algunes instantànies de l’ocupació. Una visita a Hebron, una aproximació al mur o un recorregut per Jerusalem Oriental permeten fer-se una idea de les realitats quotidianes d’aquest conflicte que transcorren més enllà dels titulars de l’alta política internacional...

Veure pdf

 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat