Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Informes i articles
5 claus per entendre la crisi humanitària a la Banya d'Àfrica. PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 22 de juliol de 2011 08:39

Josep Maria Royo Aspa i Patricia García Amado, Investigadors de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Canal Solidari

La Banya d‘Àfrica és una de les regions més turbulentes i amb més importància geoestratègica dels darrers 150 anys. Parlem amb Josep Maria Royo Aspa i Patricia García Amado de l’Escola de Cultura de Pau sobre la sequera, l’especulació alimentària a la zona o el rol de les transnacionals.
fo02 Per què la Banya d‘Àfrica té tanta importància geoestratègica?

Perquè suposa la porta d’entrada d’importacions i exportacions pel Mar Roig i el canal de Suez a la Mediterrània, i en definitiva a Europa, de tots els recursos naturals i exportacions dels països de la UE cap a tot Orient Mitjà i Àsia. En aquesta línia, ha estat l’escenari de la lluita de l’Imperi Britànic i els EUA pel control del Mar Roig durant el període colonial i post colonial, d’Egipte per els aigües del Nil (de les que en depenen per a la seva subsistència). I també de les confrontacions Est-Oest de la Guerra Freda; Eritrea, i sobretot Etiòpia i Somàlia, van ser importants aliats d’Occident i de l’Unió Soviètica i van canviar d’aliança durant la Guerra Freda. O dels experiments de principis dels noranta d’EUA (1991-1994) per intentar construir un Estat en el marc de la diplomàcia militar humanitària i que va acabar amb la retirada d’EUA i de Nacions Unides de Somàlia al 1994.

Posteriorment, de la guerra contra el Terror de Bush (arrel dels atemptats contra les Torres Bessones al 2001, Somàlia torna a l’agenda geopolítica d’EUA perquè podia suposar la porta d’entrada d’al-Qaida al continent africà). Aquesta qüestió posteriorment ha provocat la invasió d’Etiòpia, amb el benplàcit d’EUA, a Somàlia, i també s’ha demostrat com la importància i presència de combatents extrangers d’al-Qaida dins d’Al-Shabab no era tan decisiva.

La regió també ha estat l’escenari d’un dels principals desplegaments militars mundials per prevenir la pirateria somali. Operació fracassada i d’un cost estratosfèric, on hi està participant Espanya. Aquesta pirateria agafa embranzida donada la presència de vaixells de pesca a la zona. Molts d’ells pertanyents a la flota pesquera espanyola i japonesa, que han estat esquilmant la zona en no haver-hi una vigilància del banc pesquer ni el pagament de compensacions ni quotes de pesca al país. A més, ha fet el trànsit de les confrontacions de caire comunista a les insurreccions pel control dels recursos, identitàries i vinculades a l’islamisme armat del segle XXI. Els països que la formen (kenya, Djibouti, Eritrea, Etiòipia, Somàlia) pateixen algun tipus de rebel.lió, guerra interna o bé regional.

Per què les sequeres tenen un impacte tan fort a la regió?

Un dels grans responsables de l’impacte de les sequeres és que, tot i ser un desastre fàcilment previsible no s’estableixen mesures amb caràcter previ per evitar que la situació desemboqui en una emergència humanitària com la que ara viu la Banya d‘Àfrica. La prevenció de desastres es converteix en un punt clau a l’hora d’afrontar futures crisis, però necessiten de la voluntat política dels governs i de la major implicació dels organismes internacionals i els Estats per poder implementar-se. Els efectes de les sequera són encara més greus en contextos de conflicte, com el de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia. A banda s’afegeixen el problemes dels mercats i l’especulació, que tenen una gran part de la responsabilitat en l’augment dels preus dels aliments.

Com afecta l’especulació alimentària a la crisi alimentària o l’acaparament de terres per part de les multinacionals?

La compra de terrenys per part de multinacionals a l‘Àfrica disminueix les terres destinades al cultiu de subsistència i autoconsum de la població. Els cultius de subsistència són considerats per diversos estudis com l‘únic mitjà de mantenir una mínima sobirania alimentària dins de les famílies i a l‘Àfrica són imprescindible per a la supervivència. La inexistència de títols de propietat en la major part dels països africans fa que les persones afectades no puguin reclamar cap tipus d’indemnització per la pèrdua de les seves terres o iniciar un litigi per conservar la seva propietat.

L’especulació amb els valors de les matèries primeres decidits a la borsa de Chicago són un perill a l’alça. El flux de capital cap a les inversions considerades com a segures (gra i altres aliments) després de la caiguda de les assegurances i l’habitatge, ha generat una situació en què els especuladors controlen el mercat d’aliments, generant escassesa fictícia d’algun d’ells i incrementant el valor final dels productes. L’augment del preu dels aliments impedeix que milions de persones al món puguin accedir-hi, tot i existir un estoc capaç d’alimentar a totes. A més, l’augment del preu final dels aliments no té correspondència amb el preu que es paga al productor, que segueix guanyant molt poc.

I les regles del comerç internacional, com afecten?

Les regles del comerç internacional continuen perpetuant la situació de desigualtat entre el que coneixem com a primer i tercer món. Inunden els mercats de països empobrits amb productes agrícoles subvencionats i a baix preu provinents del primer món, desincentivant la producció agrícola nacional i condemnant a la dependència externa a països capaços d’aconseguir una sobirania alimentària amb els seus propis cultius. D’altra banda, eviten el desenvolupament industrial dels països empobrits mantenint barreres al comerç de productes manufacturats provinents de països empobrits i, per contra, obrint les barreres a l’intercanvi entre els països del primer món.

A més, la creixent especulació que s’està duent a termes en el mercat de futurs dels productes alimentaris ha provocat un increment decisiu en el preu de les matèries primeres arrel de què els fons d’inversió especulativa han anat fugint dels seus espais tradicionals (crac de la bombolla de les puntcom a principis del 2000, esclat de la bombolla immobiliària al 2008). La compra de terres al tercer món, un fenomen que ha anat agafant embranzida durant aquests anys, juntament amb l’acaparament de recursos (empreses, Governs i fons especulatius han comprat i acumulat recursos naturals i matèries primeres, també aliments, per a prevenir els moments d’escassetat i que han provocat la pujada de la demanda i dels preus dels productes. Exemples: la compra de terres fèrtils d’Aràbia Saudita a Etiòpia o com fa un any el fons Armajaro va comprar 240.000 tones de cacau (el 7% de la producció mundial) emmagatzemades a l’espera que la crisi a Costa d’Ivori, el principal productor de cacau mundial, provoqués l’escassetat de cacau a els Mercats mundials.

Quin són els reptes dels organismes que fan cooperació internacional a la zona?

Cal treballar sobre les causes. Cal implementar mesures que evitin l’avanç de la desertificació, estratègies per a l’emmagatzematge correcte i bancs d’aliments estatals i regionals que puguin fer front al dèficit de menjar. Els projectes de desenvolupament requereixen d’una major coordinació i definició d’objectius comuns acordats amb la població i amb els seus governants. En molts països africans els serveis bàsics són deixats a les mans d’ONG i de les agències de Nacions Unides, quan hauria de ser l’Estat el responsable de dissenyar i planificar la provisió d’aquests serveis a la ciutadania d’una manera integral.

Veure més

 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat