Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Això tan estrany de la pau. PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 11 d'abril de 2012 12:07

Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.

Quan algú es mor, li diem que “descansi en pau”. Segurament, li volem enviar un desig de tranquilitat, de serenor. Quan arreglem un contenciós amb algú, diem que “quedem en pau”, tot expressant que hem arribat a un acord i en saldat els comptes. A les casernes dels militars, també hi ha referències a la pau, tot i que és la pau dels fusells. I existeixen també el que s’anomenen “operacions de manteniment de la pau”, dutes a terme per cascos blaus de Nacions Unides o per forces multinacionals de l’OTAN, i que persegueixen posar un cert ordre a llocs on cal una pacificació dels opositors. Parlem també de la “pau d’esperit”, amb una significació més espiritual. Són alguns dels exemples, entre molts d’altres, de la extensiva utilització de la paraula pau, i que té significats diversos, com hem comprovat.

Ens interessa aquí, no obstant, remarcar una significació més comú de la pau, que jo qualificaria com a sinònim de justícia social o de satisfacció de les necessitats humanes bàsiques, tant les materials (salut, vivenda, educació) com les immaterials (amor, dignitat, reconeixement, protecció, etc.). És una pau molt concreta, gens abstracta, i que té a veure tant amb les persones individuals com a les col.lectivitats humanes. I té una dimensió evolutiva, en construcció, és a dir, que mai es té en la seva totalitat. És més aviat un procés, un camí. Ens podem per tant acostar o allunyar de la pau. I podem identificar clarament el que s’oposa a la pau: la guerra, la repressió, la manca de llibertats i d’oportunitats, la fam, la pobresa... una llista extensa de fets que atempten contra la dignitat humana, perquè la pau també es pot entendre com la dignitat en la seva plenitud.

Des d’aquesta concepció, la major part de la població mundial no viu en pau, per manca d’alguna cosa vital. I fins i tot en els països més rics, la pobresa espiritual i la manca de sentit de justícia fa que molta gent no tingui pau, perquè la pau no la fan els diners, sinó el sentit d’humanitat. En aquest sentit, la pau té molt a veure a com ens relacionem amb els demés, de manera que no podria haver-hi un sentit únicament individualista de la pau.

Deia que la pau és un procés. La construïm de mica en mica, i entre tots, de manera que és possible un món amb més pau, o el que és el mateix, amb menys conflictes armats, amb menys pobresa, amb més educació, més atenció sanitària, vivenda digna, medi ambient sostenible, drets per a les dones i infants, etc. Hi ha per tant elements estructurals en aquesta construcció de la pau, el que significa que hi poden haver-hi polítiques públiques que l’afavoreixin. De fet, hi ha països que ja destaquen en aquest sentit, com els nòrdics. També podem dir que hi ha polítiques exteriors que construeixen pau i altres que no, normalment perquè posen els interessos nacionals per damunt dels comunitaris. I no diem de les polítiques econòmiques vigents, sotmeses als Mercats i a l’especulació financera, que fan més rics als que ja ho són, i empobreixen a cada cop més sectors de la societat. La pau, per tant, no és una qüestió de bona voluntat o de ser bona perso na, al menys exclusivament, sinó quelcom més vinculat a com organitzem el món en totes les seves dimensions. Això vol dir que ens podem organitzar per construir un món amb més pau, en la mesura que identifiquem els seus components, que son diversos. Hi ha per tant moltes maneres de treballar per la pau; des de l’economia, l’educació, la cultura, les arts, la política domèstica, la política exterior, des de casa, a nivell individual i social.

Viure amb pau és un dret bàsic, i hem de fer tot el possible per universalitzar aquest dret. La manca de pau dels demés ens hauria d’interpel.lar. En cert sentit, “estar en pau” vol dir tenir el neguit de no estar tranquils fins que els altres visquin dignament i amb plenitud. És un afer compartit, i en aquest sentit, un repte cultural. D’aquí que parlem de “cultura de pau”, entesa com lo contrari de la “cultura de les violències”. Una cultura de pau que esdevé el major repte de la humanitat i per la que cal teixir totes les complicitats possibles per aconseguir-la.

 
improcesos

RESUM TRIMESTRAL:
Setembre de 2015 (en castellà)
Juny de 2015 (en castellà)
Març de 2015 (en castellà)
Setembre de 2014 (en castellà)
Juny de 2014 (en castellà)
Març de 2014 (en castellà)
INFORMES:
Acuerdos de paz y ratificación del estatuto de Roma de la corte penal internacional. (en castellà) Juny 2015
Freqüència de les rondes de negociació. (en castellà) Febrer 2015
Tema especial: CIUDADES NEGOCIADORAS EN 2013 Y 2014. (en castellà) Gener 2015
El procés de desarmament de l'IRA a Irlanda del nord. Lliçons per a Colòmbia. (2013, en castellà)
Roles de un proceso de paz. (2013)
Diplomacias alternativas en contextos de conflicto. (2013, en castellà)
"Directrices de las Naciones Unidas para una mediación eficaz" (2013, en castellà)
Overcoming obstacles: Crises in peace processes. (en anglès) Novembre 2010.
Mediation in armed conflicts. (en anglès) Novembre 2010.
Introducció als processos de pau. (en castellà) Març 2010
Processos de pau comparats. (en castellà) Abril 2010
Superant obstacles: Les crisis en els processos de pau. (en castellà) Setembre 2010
Diplomàcia ciutadana i diplomàcia paral·lela en conflictes armats. (en castellà) Octubre 2008
Es possible transformar les tensions en oportunitats per a la pau? (en castellà) Febrer 2008
Informe sobre la situació i tractament de les persones i institucions que participen en diàlegs o negociacions amb grups armats a fi i efecte d’obrir o consolidar un procés de pau.(en castellà, 14.11.2007)
Verificacions d'alto el foc (document del centre HD, 2004). (en castellà)
La gestió d'alto al foc enmig de les negociacions: Lliçons per al cas colombià. (en castellà)
MODELS DE PROCESSOS DE PAU Estudi comparatiu 1995-2005. Gener 2006
COMUNICATS:
Comunicat sobre el procés polític Basc. 10.06.10
El continent Africà, en el centre dels esforços de pacificació. 11.10.06
La falta de voluntat política posa en perill el procés de pau a Côte d’Ivoire. 29.09.06
European list of terrorist groups can harm some Peace Processes (en anglès) 03.10.05
DOCUMENTS NACIONS UNIDES I DE LA UNIÓ AFRICANA:
Gestionant els processos de pau. (1 volum) (en anglès) 01.07.2013
Gestionant els processos de pau. (2 volum) (en anglès) 01.07.2013
Com abordar la violència sexual relacionada amb els conflictes en el decurs de les hostilitats i en els acords de cesament d'hostilitats. (en castellà i anglès) 15.10.2012
Guía per a una mediació efectiva. (en castellà i anglès) 05.07.2012
Enfortiment de la funció de mediació en l'arranjament pacífic de controversies, la prevenció de conflictes i la seva solució. (en castellà i anglès) 25.06.2012
Diplomàcia preventiva. (en anglès) 26.08.2011
Resolució 1325. (en anglès) 31.10.2000
ESTRATÈGIA NOVIOLENTA:
- "Sobre el conflicto noviolento estratégico: Entendiendo sus principios básicos", Robert L. Helvey. http://www.aeinstein.org
- "De la dictadura a la democracia", Gene Sharp. http://www.aeinstein.org
- "Civil Resistance and Power Politics", Adam Roberts y Timothy Garton Ash. http://ukcatalogue.oup.com
- The Albert Einstein Institution: www.aeinstein.org
- Resistencia civil en Wikipedia: http://en.wikipedia.org
- Links: http://cis.politics.ox.ac.uk/research/Projects/civ_res_links.asp
- "People Power and Protest since 1945: a bibliography on nonviolent action", April Carter, Howard Cñark and Michael Randle
http://www.civilresistance.info

- "Teoría e historia de la revolución noviolenta", Jesús Castañar, Virus Editorial, 2013, 327p
Webs sobre processos de pau i negociació
Algunes adreces útils sobre diplomàcia ciutadana


Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 48 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat