Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Informes i articles
Ucraïna: la pau és possible. PDF Imprimeix Correu electrònic
dijous, 2 d'octubre de 2014 12:48

Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.

Com tants conflictes, el d'Ucraïna s'ha tornat tremendament passional, la qual cosa és sempre un problema perquè disminueix la capacitat d'un tractament racional del mateix, però al mateix temps és un dels conflictes que ha generat més propostes de pau en poc temps. No és, per fortuna, un "conflicte orfe" o "oblidat", sinó molt mediàtic, per la mobilització d'opinions, actors primaris i secundaris, i especialment d'alguns organismes regionals, com l'OTAN o la UE. És més, els que enyoraven la guerra freda i la seva conseqüent militarització de les relacions internacionals, estan desempolsant els vells manuals de dissuasió per prendre el pols i jugar a l'amenaça de la guerra, com si no haguéssim après les lliçons del passat, i malgrat de la manca d'idees i d'estratègia per aturar immediatament els conflictes de Síria, Gaza i l'Iraq, per posar tres exemples de tremendes dimensions en el seu impacte letal o humanitari, a més de la seva capacitat desestabilitzadora.

Ucraïna no és conflicte de bons i dolents, sinó un conflicte en el qual intervenen d'entrada molts actors i factors, que van modificant al llarg del temps, i de forma força accelerada, però amb possibilitats de convergir a curt termini les demandes presentades per cadascun dels actors principals, és a dir, el Govern de Kíev i les dues regions de l'est del país, russoparlants i molt vinculats amb Rússia. En cap cas es tracta d'un conflicte dels que amb els anys esdevé "intractable", sinó justament el contrari. És un conflicte resoluble, amb una certa claredat en els interessos, més enllà de les posicions militaristes deslligades ja en els primers moments, en què es va abandonar la possibilitat de defensar aquests interessos de forma pacífica i noviolenta, la qual cosa no és garantia de res (recordem el que va passar amb les primeres manifestacions pacífiques a Síria), però sempre és el més recomanable, com a primera opció, quan es produeix un enfrontament d'interessos. La desconfiança d'aquests moments entre uns i altres es deu, precisament, al fet que ningú ha deixat espai (demanem setmanes, no anys) per l'alto el foc i l'activació de la diplomàcia.

No ha ajudat molt l'ambigüitat de Putin, amb propostes interessants en diverses ocasions, però deixant actuar al mateix temps a forces militars sense identificar, fregant el ridícul per la seva evidència. Però sense el seu concurs no hi haurà solució, i caldrà deixar espai per ser coprotagonista del remei. Ucraïna no pot ser un conflicte amb vencedors i vençuts, sinó un conflicte "win-win", on tots guanyen perquè han decidit col • laborar en la recerca, discussió i aprovació d'una fórmula satisfactòria per a totes les parts. Per a això, seria convenient prendre seriosament l'actual proposta d'alto el foc, i conscienciar-se que és molt més efectiva la política del telèfon (la diplomàcia) que la de l'artilleria, que a més afecta majorment a la població civil. També ajudaria no caure en catastrofismes, per no fer servir la paraula histerisme, respecte a potencials vel•leïtats expansionistes de Rússia respecte a països ja independents i aliens a l'òrbita moscovita. No crec que Putin vagi amb aquestes intencions, però en canvi és comprensible (almenys per a mi) la seva por que l'OTAN es vagi expandint per l'est europeu i desapareguin els "països tap o matalàs". També és un contrasentit que els països de l'OTAN actuïn amb prudència en l'econòmic, per l'alt preu a pagar per un hipotètic tall del subministrament del gas (cosa que tampoc afavoriria Moscou, pel que és improbable), i en canvi vulguin ensenyar musculatura militar de manera més aviat simbòlica. Proposaria deixar-se de intimidacions d'aquesta naturalesa, per centrar-se en el que poden donar de si les propostes de pau que han anat apareixent. A l'abril ja hi va haver una primera proposta, encara que curta, acceptada per Moscou i Kíev. El 20 de juny, el president Poroshenko va anunciar un pla de pau molt interessant, amb elements que s'han tornat a plantejar en la reunió de primers de setembre, amb una plataforma de dotze punts que donen molt de joc per a la negociació.

Només amb aquestes propostes, en l'elaboració de les quals han participat Kíev, Rússia, Estats Units, la UE i l'OSCE, hi ha material suficient per a negociar amb els líders polítics i militars de les regions de l'est ucraïnès, polint aspectes ara controvertits, però no irresolubles, com si es concedeix una autonomia avançada (descentralització) o un règim federal, si s'accepta la llengua russa com a idioma d'ús en aquesta regió, i per tant es respecta, o passa a ser cooficial; la compatibilitat de vincular d'alguna manera amb la UE i de ser part de la Unió Econòmica Euroasiàtica, etc, al que es podrien afegir altres elements (dos passaports per a qui ho sol • liciti, declaració de neutralitat per part d'Ucraïna, per exemple) . En definitiva, no serà l'OTAN qui resoldrà el conflicte, sinó el compliment d'un alto el foc durador que permeti una negociació amb tots els actors, amb garants menys punitius i més diplomàtics (em refereixo als EUA i la UE) i un paper clar de l'OSCE com instància verificadora. La solució està en la participació i en una exercici d'escolta dels interessos de cadascú, sense la interferència de l'ús de la força i de la volta al passat, i amb l'objectiu posat en una solució on tots guanyin.

Veure article
 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat