Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Educació per a la Pau
Cultura de Pau al municipi. PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 29 d'octubre de 2014 13:22

Cécile Barbeito, Investigadora de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona
Solidària, Butlletí de Cooperació, Solidaritat i Pau de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Què vol dir per a tu Cultura de Pau?
M’agrada pensar que té dues dimensions: Cultura de Pau com a component de les cultures, com una forma de pensar i de veure les coses que influeix tot el que tenim al voltant. I també Cultura de Pau com un cultiu, una cura quotidiana.
La dimensió cultural de la Cultura de Pau, obliga a percebre, a interpretar i a crear les coses amb voluntat d’entesa, amb empatia, i amb esperit constructiu.
La dimensió de cultiu de la Cultura de Pau, amb una vessant més aplicada, convida a esforçar-se cada dia a identificar les petites i grans contribucions que pot fer cadascú per contribuir a la pau, i a portar-les a la pràctica cada dia.

Quina importància teniu les persones que treballeu pel foment de la cultura de pau en la societat?
Una cosa és la importància que puguem tenir, i l’altra la capacitat real d’influència que tinguem. Hi ha gent que fomenta la cultura de pau en molt diferents àmbits: educant per la pau a les escoles, mediant entre veïns per apaivagar confrontacions, i promovent campanyes de tot tipus.
Però la sensació és que tot i la diversitat d’accions que pot comportar, es neda a contracorrent, pel que per molts esforços que es facin, sempre es queden curts. Les decisions polítiques o les pràctiques empresarials que priven a les persones de les seves necessitats bàsiques (com l’accés a l’aigua, a vivenda, a una feina digna), la banalització de la violència en la selecció de continguts de les notícies, la quantitats desproporcionada d’escenes violentes a televisió, videojocs, entre molts altres factors encara tenen infinitament més pes del que poden tenir els esforços per estendre la cultura de pau.

Quines són les principals dificultats amb que us trobeu per poder desenvolupar la vostra feina?
Hi ha percep la pau com un símbol, com un ideal. Aquesta concepció abstracta fa que es prengui poc en sèrio, que es vegi com un moviment amb bones intencions però poca txitxa, o qui que massa vegades es releguin els temes de cultura de pau a àmbits “tous” com la sensibilització, l’educació – a qui no li sembla bé que es facin jornades a favor de la pau a les escoles i els nenes i nenes formin el símbol de la pau amb els seus cossos o facin dibuixos a favor de la pau al món? Però això fins a quin punt fer això contribueix realment a la pau?
La cultura de pau té, o hauria de tenir, un component molt més polític i aterrat. Això vol dir que quan es fa sensibilització i educació per la cultura de pau, s’ha de ser molt crític, identificar les arrels de la violència, i les persones i les institucions responsables que són un impediment per la pau. Però també vol dir que s’ha d’anar més enllà de l’educació i la sensibilització, i mirar de canviar les lleis injustes i violentes, aconseguir que les polítiques i la posada en pràctica d’aquestes polítiques protegeixin els més vulnerables. La pau no pot ser només un símbol: ha de ser una pràctica i un sistema. Una pràctica de les persones en el seu dia a dia en cada gest que fa i en cada decisió que pren. La pau també ha de ser un sistema institucionalitzat, per tal que encara que canviïn les persones, es garanteixin les pràctiques de pau. Una dificultat, doncs, és aconseguir plasmar la idea de pau no només en accions de dia a dia, sinó en un nivell més alt, a les estructures de les organitzacions, de les polítiques...
D’altra banda, promoure la pau no vol dir si a tot. Vol dir reforçar els factors que afavoreixen la pau, i debilitar els factors que la perjudiquen. Encara que això suposi un cert grau de confrontació, que no vol dir violència. Trobar aquest equilibri per a promoure la pau amb totes les forces, però sense caure en estratègies violentes, especialment quan et trobes davant de contrincants poderosos, és certament una dificultat.

Quins haurien de ser els principals objectius i estratègies per a la construcció de pau?
Tal com ho veig, es pot promoure la Cultura de Pau mitjançant tres grans objectius:
Un és intentar pal·liar els impactes, les conseqüències de la violència. Alguns exemples poden ser l’ atenció a les víctimes de violència domèstica o a persones amb trauma pel fet d’haver viscut una guerra, la cura de ferits, el suport a persones a trobar familiars desapareguts, etc.
Un altre és mirar d’influir en les arrels de la violència, en les seves causes, com, per exemple, vetllar perquè els recursos naturals no siguin un motiu de confrontació, promoure governs més democràtics i que respectin els drets de les minories, reduir la proliferació d’armes al món, llimar els discursos de l’odi...
Una tercera aproximació és enfortir les capacitats de la gent en promoure la pau, ja sigui formant-les en resolució de conflictes, mediació...
Personalment opino que, entre aquestes tres estratègies, és cabdal influir en les arrels de violència. Si no ens esforcem per tancar l’aixeta haurem d’estar atxicant sense parar. Hi ha una problemàtica que em sembla especialment transversal a molts altres problemes (crim organitzat, terrorisme, augment de les desigualtats, corrupció política i empresarial, espoli de diners públics...), que són l’existència dels paradisos fiscals. Eliminar la opacitat financera i controlar millor les transferències financeres permetria tancar l’aixeta a molts negocis il·licits. Sens dubte és una prioritat per mi.

Què poden fer ciutadans i municipis a favor de la pau?
La ciutadania pot, per acabar amb la violència, participar en campanyes de desarmament i desmilitarització (a favor d’un major control del comerç d’armes, recolzant objectors de consciència, rebutjar la investigació militar, etc.); donant suport a organitzacions que prenen cura de víctimes dels conflictes (menors soldat, dones agredides sexualment, persones refugiades, víctimes de mines, etc.); no col·laborar amb qui es beneficia de les guerres (guardar els estalvis a banca ètica, que no inverteixi en indústria militar, no consumir productes – com minerals, petroli, fustes, drogues – que provenen de països en conflicte armat; relacionar-se amb les persones del voltant amb empatia i voluntat de comprensió; recolzar iniciatives de pau...
Dins dels municipis, els ajuntaments poden prendre mesures per a prevenir la violència física (com cuidar de les persones per a que no “descarrilin” en opcions violentes, dissenyar l’entorn per a que sigui més segur, lluitar contra el crim organitzat), facilitar la transformació de conflictes (promovent la confiança entre els veïns, afavorint la mediació comunitària, etc.), promoure la convivència entre col·lectius amb diferents necessitats (fer compatibles les necessitats de joves, gent gran, dones, persones amb mobilitat reduïda, persones immigrades), educar per la pau (a escoles, esplais, caus, o espais no formals), o vetllar per què tot el que fa el municipi sigui coherent amb la pau (des dels valors que els noms dels carrers, estàtues, etc. transmeten a l’espai públic, fins a assegurar-se que les contractacions públiques no van a parar a empreses que promouen la cultura de la violència, discriminen minories, etc.).
Portes enfora, els municipis poden promoure la pau agermanant-se amb altres ciutats, donant suport a projectes de pau en països en conflicte... No serà per manca de coses a fer!
 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat