Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Els refugiats i el dret a l’hospitalitat. PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 2 de setembre de 2015 08:55

Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Ara.cat

El drama dels milers de refugiats que fugen dels conflictes armats de Síria, l’Afganistan, l’Iraq i Líbia, a més d’Eritrea i Somàlia, està provocant un dels èxodes més importants de les últimes dècades. Només aquest any, 265.000 persones han arribat a Europa per la Mediterrània, i és Grècia el país més afectat pel que fa a l’arribada massiva de refugiats (158.000 persones fins ara), seguida d’Itàlia (104.000). Aquest èxode es diferencia d’altres per la simultaneïtat temporal de la fugida i la diversitat de procedències. Els refugiats no volen instal·lar-se definitivament en un país veí, perquè saben que les seves ciutats han quedat arrasades, les guerres van a pitjor, han hagut de fugir amb el que portaven a sobre, sense res més, i no tenen cap futur acollits per a tota la vida en una tenda de campanya proporcionada per l’ACNUR. Per això han decidit iniciar un llarguíssim viatge, fins a Europa Occidental, entenent que és l’única possibilitat que, almenys els més petits, puguin tenir un futur amb un mínim de dignitat. Els més grans, crec, en tenen prou no patint més la guerra que s’ha desfermat i descontrolat en els seus països d’origen, particularment a Síria.

No estem parlant d’una prospectiva ni d’un joc de simulació, sinó d’un desafiament i una interpel·lació urgent als governs i a la ciutadania d’una part de la Unió Europea, que hem de decidir, ja, si continuem mirant cap a una altra banda. I ho hem de decidir mentre, diàriament, els reporters de la televisió fan el seguiment de l’avanç d’aquesta multitud de desesperats, sense maletes ni matalassos, només amb el que porten a sobre, que a manera de pelegrinatge caminen i caminen, desafien guàrdies fronterers, filats i gasos lacrimògens, i queden a la mercè de la bona voluntat final dels governs d’aquells països que configuren la seva llarga ruta fins a un més que incert destí final. Aquest escenari dramàtic no estava previst, ni en les polítiques exteriors ni en el repartiment dels pressupostos de l’estat de cap país europeu, ni en els primers països d’acollida (Turquia, Grècia, Itàlia) ni en les destinacions finals on vol arribar aquesta multitud. Es tracta d’una humanitat errant, desesperada i esperançada alhora, que es resisteix a morir i que suplica una acollida misericordiosa en una Europa que presumeix de civilitzada però que no acaba d’assumir la seva responsabilitat pel que fa al dret i al deure d’hospitalitat, especialment quan es tracta de gent refugiada. A més, és desesperant comprovar que Rússia, la fidel aliada del tirà de Síria i coresponsable de tot el que passa en aquest país -entre altres coses, a causa de la venda de bombes al govern sirià, al qual no li han tremolat les mans a l’hora de massacrar els seus ciutadans-, no hagi dit absolutament res en la línia d’acollir un nombre significatiu de refugiats.

Davant la dificultat que un sol país, Grècia -immers, a més, en una profunda crisi econòmica i política-, hagi de fer-se càrrec en primera instància d’un nombre tan elevat de persones, els països membres de la UE, després de molts mesos d’inactivitat, van prendre la decisió inicial de repartir-se un contingent d’un màxim de 40.000 persones d’aquest flux, és a dir, el 15%. El 85% restant, que es podreixi o s’evapori, o que el papa Francesc els instal·li a la plaça de Sant Pere i els reconforti. I el més dramàtic és que un ampli grup de governs de la UE, entre els quals hi ha el d’Espanya, s’han negat al repartiment per quotes d’aquest 15%, al·legant diversos motius, la majoria econòmics. Han oblidat del tot el que són la solidaritat, el deure d’hospitalitat i l’alleujament del patiment d’aquelles famílies que han hagut d’abandonar els seus països davant l’amenaça de la mort. La UE té 507 milions d’habitants. Repartir-se a parts iguals aquells 40.000 refugiats, el 15% esmentat del total, suposa menys d’una deumil·lèsima part de la seva població. A Espanya li tocarien, per exemple, uns 4.600 refugiats, només un 3% dels refugiats que han arribat a Grècia aquest any. A un municipi de 10.000 habitants li tocaria acollir una sola persona. A un gran municipi d’un milió d’habitants, 100 persones. ¿Realment no som capaços d’acollir aquestes famílies desesperades, en una proporció com la que assenyalo? Si és així, hem perdut el sentit de la dignitat i ens estem deshumanitzant. Si, en canvi, estem disposats a acollir aquestes persones, com acaba de proposar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, diguem-ho alt als nostres governants i comencem a gestionar la seva vinguda a les nostres terres. Fem-ho encara que sigui per compassió, si és que ja hem perdut el sentit d’hospitalitat cap als que fugen de les maleïdes guerres que no hem sabut evitar o frenar. És urgent.
Veure més: http://www.ara.cat
 
improcesos

RESUM TRIMESTRAL:
Setembre de 2015 (en castellà)
Juny de 2015 (en castellà)
Març de 2015 (en castellà)
Setembre de 2014 (en castellà)
Juny de 2014 (en castellà)
Març de 2014 (en castellà)
INFORMES:
Acuerdos de paz y ratificación del estatuto de Roma de la corte penal internacional. (en castellà) Juny 2015
Freqüència de les rondes de negociació. (en castellà) Febrer 2015
Tema especial: CIUDADES NEGOCIADORAS EN 2013 Y 2014. (en castellà) Gener 2015
El procés de desarmament de l'IRA a Irlanda del nord. Lliçons per a Colòmbia. (2013, en castellà)
Roles de un proceso de paz. (2013)
Diplomacias alternativas en contextos de conflicto. (2013, en castellà)
"Directrices de las Naciones Unidas para una mediación eficaz" (2013, en castellà)
Overcoming obstacles: Crises in peace processes. (en anglès) Novembre 2010.
Mediation in armed conflicts. (en anglès) Novembre 2010.
Introducció als processos de pau. (en castellà) Març 2010
Processos de pau comparats. (en castellà) Abril 2010
Superant obstacles: Les crisis en els processos de pau. (en castellà) Setembre 2010
Diplomàcia ciutadana i diplomàcia paral·lela en conflictes armats. (en castellà) Octubre 2008
Es possible transformar les tensions en oportunitats per a la pau? (en castellà) Febrer 2008
Informe sobre la situació i tractament de les persones i institucions que participen en diàlegs o negociacions amb grups armats a fi i efecte d’obrir o consolidar un procés de pau.(en castellà, 14.11.2007)
Verificacions d'alto el foc (document del centre HD, 2004). (en castellà)
La gestió d'alto al foc enmig de les negociacions: Lliçons per al cas colombià. (en castellà)
MODELS DE PROCESSOS DE PAU Estudi comparatiu 1995-2005. Gener 2006
COMUNICATS:
Comunicat sobre el procés polític Basc. 10.06.10
El continent Africà, en el centre dels esforços de pacificació. 11.10.06
La falta de voluntat política posa en perill el procés de pau a Côte d’Ivoire. 29.09.06
European list of terrorist groups can harm some Peace Processes (en anglès) 03.10.05
DOCUMENTS NACIONS UNIDES I DE LA UNIÓ AFRICANA:
Gestionant els processos de pau. (1 volum) (en anglès) 01.07.2013
Gestionant els processos de pau. (2 volum) (en anglès) 01.07.2013
Com abordar la violència sexual relacionada amb els conflictes en el decurs de les hostilitats i en els acords de cesament d'hostilitats. (en castellà i anglès) 15.10.2012
Guía per a una mediació efectiva. (en castellà i anglès) 05.07.2012
Enfortiment de la funció de mediació en l'arranjament pacífic de controversies, la prevenció de conflictes i la seva solució. (en castellà i anglès) 25.06.2012
Diplomàcia preventiva. (en anglès) 26.08.2011
Resolució 1325. (en anglès) 31.10.2000
ESTRATÈGIA NOVIOLENTA:
- "Sobre el conflicto noviolento estratégico: Entendiendo sus principios básicos", Robert L. Helvey. http://www.aeinstein.org
- "De la dictadura a la democracia", Gene Sharp. http://www.aeinstein.org
- "Civil Resistance and Power Politics", Adam Roberts y Timothy Garton Ash. http://ukcatalogue.oup.com
- The Albert Einstein Institution: www.aeinstein.org
- Resistencia civil en Wikipedia: http://en.wikipedia.org
- Links: http://cis.politics.ox.ac.uk/research/Projects/civ_res_links.asp
- "People Power and Protest since 1945: a bibliography on nonviolent action", April Carter, Howard Cñark and Michael Randle
http://www.civilresistance.info

- "Teoría e historia de la revolución noviolenta", Jesús Castañar, Virus Editorial, 2013, 327p
Webs sobre processos de pau i negociació
Algunes adreces útils sobre diplomàcia ciutadana


Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 48 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat