Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Informes i articles
La República Democràtica del Congo: a les portes d’una nova crisi. PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 25 de juliol de 2016 07:45

Josep Maria Royo Aspa i Jordi Calvo Rufanges.
Ara.cat


Algú sap el que passa a República Democràtica del Congo? Després de 20 anys de guerra (silenciada) pot empitjorar el conflicte? L’Escola de Cultura de Pau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, treballem per a visibilitzar aquest país davant les senyals d’alerta pel que fa a la seva evolució i pel que fa a les conclusions derivades del clima de militarització.

Tot i que la intensitat del conflicte s'ha reduït gradualment en les dues últimes dècades, a l'est del país persisteix la situació d’inestabilitat que té les seves arrels en l’expoliació i injustícia social viscuda des de l’opressió colonial i post-colonial i que s’agrava quan es desencadena el cop d'Estat dut a terme per Laurent Desiré Kabila el 1996 contra el dictador Mobutu Sese Seko, derrotat el 1997. Posteriorment, el 1998, es va iniciar l’anomenada I Guerra Mundial Africana, en la que Burundi, Rwanda i Uganda, al costat de diversos grups armats, van intentar enderrocar Kabila, que va rebre el suport d’alguns països veïns, en una guerra que ha causat al voltant de cinc milions de víctimes mortals, almenys 200.000 dones han estat víctimes de la violència sexual, el desplaçament forçat de centenars de milers de persones i una crònica crisi humanitària. Diversos acords de pau i la celebració d’eleccions no ha suposat la fi de la violència a causa del paper de Rwanda, a la presència de faccions de grups i a les Forces Démocratiques pour la Libération du Rwanda (FDLR), responsables del genocidi rwandès el 1994. Tots els actors armats ha comès violacions i abusos i han utilitzat la violència sexual com a arma de guerra amb total impunitat.

L'espoliació dels recursos naturals ha contribuït a la perpetuació de la guerra a l’RDC i a la presència de forces armades estrangeres. En aquest negoci han participat les Forces Armades, grups armats locals i estrangers, empreses locals, països veïns i multinacionals occidentals i asiàtiques, segons digué l’ONU per primer cop a l’abril de 2001. Han passat 15 anys i el sector de la mineria dista d'aplicar les recomanacions sobre la diligència deguda per a assegurar que les cadenes de subministrament no recolzen l’explotació de minerals conflictius, ja que s’ha constatat que continua el contraban de recursos via Rwanda, on es blanquegen i s’etiqueten, segons l’ONU. S’està començant a implementar la legislació nord-americana i està en marxa el procés legislatiu a la UE, tot i que la complexitat de la qüestió i la laxitud de la legislació fan témer que no es produirà la fi de l’espoliació.

A més, el país es troba immers en una creixent inestabilitat política derivada de la proximitat de la fi del segon mandat del president Kabila, produint-se un augment de la violència política i la repressió de l'oposició. S’està convertint en una realitat l'incompliment del calendari electoral, que conduirà molt probablement a un retard en la celebració de les eleccions i la prolongació del mandat presidencial que havia de culminar a finals de 2016, qüestió que pot contribuir a un nou cicle d’inestabilitat en aquest conflicte oblidat, en el que la nostra responsabilitat no és poca. Els minerals 3TG (coltan, tungstè, estany i or, per les seves inicials en anglès) i el cobalt que hi ha als nostres mòbils i ordinadors és determinant per la perpetuació de la lògica de l’economia política de guerra, a més de l’origen europeu de les armes presents al país.

Pots descarregar aquí l'informe i aquí l'article.

 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat