Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Informes i articles
S'esquerda la fotografia d'Etiòpia. PDF Imprimeix Correu electrònic
dijous, 8 de setembre de 2016 12:39

Josep Maria Royo Aspa, Investigador de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Ara.cat


Etiòpia. Viatge fascinant que ens ha portat per les terres altes, al nord, on el color verd cobra desenes de matisos; terres creuades per cabalosos rius i foscos afluents, esglésies excavades a la roca i castells medievals, deserts i volcans, i pel sud, amb les seves terres vermelloses, polsoses i caloroses, amb les seves tribus ancestrals plenes de tradicions –algunes ja artificials i destinades al gaudi de les càmeres dels turistes atrets per la multitud d'agències que prometen l' exotisme africà–, terres poblades de persones orgulloses del seu país, de la seva història, sembrada d'imperis i emperadors.

Aquest podria ser un relat dels clixés d’aquest i d’altres països que es converteixen en destí turístic estiuenc i que fan que apareguin als mitjans de comunicació. Gràcies, Mariano Rajoy, per arrencar-lo de l’oblit –el recordatori que se’ns va fer durant la sessió d’investidura del sistema polític d’aquest país, que inclou el dret a l’autodeterminació, tot i que utilitzat per demostrar la raresa de l’ús d’aquest dret i no com a exemple a seguir en la seva defensa. Per algun altre recent comentari ("aguanta, Espanya no és Uganda") ja sabem que els països africans no semblen ser cap model del qual puguem aprendre ni cap exemple a seguir.

Repressió i guerra: fora de la càmera del turista

No obstant això, no s’hauria d’acabar aquí el relat. Allunyada de la màgia que fins aquí hagi pogut acompanyar el viatger en el seu camí per Etiòpia, hi ha una altra Etiòpia que enfosqueix els avenços econòmics que s'han produït en aquest país i que aquests dies es torna a posar en relleu malgrat que la comunitat internacional fa el sord: la creixent repressió de l'oposició política i social en aquest país, a la qual hauríem d’afegir la guerra a la regió d’Ogaden i la greu sequera que assola el país.

Tot i que s'ha venut el règim etíop com un dels exemples de convivència intercomunitària, la regió d'Ogaden encarna els diversos fracassos d'aquest règim. Etiòpia és escenari de moviments de caràcter secessionista des dels anys setanta. El grup armat Ogaden National Liberation Front (ONLF) va sorgir el 1984 i opera a la regió del mateix nom, també coneguda com la regió de Somali, al sud-est del país.

Aquest grup exigeix un augment de l'autonomia per a la comunitat somali que habita aquesta zona, cosa que el govern central, tot i tenir un caràcter federal, no permet. Etiòpia es va annexionar aquest territori poblat per somalis tal com van fer altres potències colonials com Itàlia, França o el Regne Unit amb els territoris somalis a la Banya de l’Àfrica i que en aquest cas no es va descolonitzar.

El gest política de l'etiop Lilesa / EFE

540x306 El gest política de l'etiop Lilesa / EFE El gest política de l'etiop Lilesa / EFE

El gest política de l'etiop Lilesa / EFE


Més recentment, el descobriment d'importants jaciments d'hidrocarburs a la regió ha atret l'interès de diverses multinacionals i països com la Xina, que han assolit diversos acords d'exploració i explotació amb el govern etíop. L' ONLF ha amenaçat d'atacar les diverses multinacionals que duen a terme activitats a la regió, fet que ha provocat un increment de la repressió i de les violacions dels drets humans contra la població civil a la regió per part dels cossos de seguretat etíops.

En paral·lel, ja ens avisaven al juny Human Rights Watch i altres organitzacions sobre l’ excessiu ús de la força que duien a terme les forces de seguretat per reprimir les legítimes protestes contra el Govern que havien causat almenys més de 400 morts i milers d'arrestos durant les mobilitzacions estudiantils desencadenades a l’estat d’Oromia des de novembre de 2015.

I si tot això no havia sigut suficient, des del passat mes d'agost s’han sumat noves protestes a l’ estat d’Amhara, al nord, que afecta algunes de les ciutats –Gondar, Bahar Dar– que el turisme occidental està 'descobrint' en els últims anys. I, malgrat tot, tampoc d’això, fins ara, se n’han fet ressò els mitjans de comunicació.

En últim terme, Etiòpia, com altres països de la Banya de l'Àfrica i l'Àfrica Austral, pateix els efectes del fenomen climàtic d'El Niño, que ha donat lloc a una sequera que alguns han qualificat com la pitjor dels últims 50 anys. Collites i bestiar s'han vist tremendament afectats per l’erràtic i tardà règim de pluges i al juny al voltant de 10 milions de persones no tenien garantit l'accés alimentari per subsistir de forma adequada. Aquesta sí que és una de les poques fotografies que han aparegut del país en els últims anys (l’anterior, el 2011) i que, a sobre, han contribuït a definir la imatge de país assetjat per eternes crisis humanitàries que tenim d’Etiòpia i que es va definir als anys 80.

Sembla que últimament, per desgràcia, només el Daeix té "quota de pantalla" en l’àmbit internacional. Llavors, potser caldrà recordar que Etiòpia, com a bon gendarme de la comunitat internacional a la Banya de l’Àfrica, ha estat combatent junt amb els Estats Units el grup armat Al-Shabaab a Somàlia, qüestió que ha contribuït a radicalitzar aquest grup i a fer que alguns dels seus sectors hagin buscat el suport internacional del Daeix per tenir més notorietat.

Malgrat tot, com ja sabem, en funció del país que es veu afectat pel Daeix, es té més o menys presència mediàtica, i no ha estat el cas, tampoc, de Somàlia ni de la intervenció com a potència ocupant d’Etiòpia en aquest país. Potser per això, finalment, haurem d’agrair el turisme i el menyspreu de Rajoy cap al dret a l’autodeterminació, si serveixen per recuperar de l’oblit Etiòpia i contribueixen al fet que Catalunya, l’Estat espanyol i la comunitat internacional facin un toc d’atenció al govern etíop perquè freni l’espiral de violència dels últims mesos, que pot tenir greus conseqüències.

Pots descarregar aquí l'article.
 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat