caenes

Programa

El programa del Postgrau en Cultura de Pau s’estructura en tres mòduls:

1. Fonaments de l’Educació i de la Investigació per a la pau
2. Anàlisi dels conflictes armats i altres violències
3. Construcció de pau

Aquí pots descarregar el Pla Docent i la Guia de les assignatures de l’edició 2021/22
– Pla Docent Postgrau Cultura de Pau ed. 2021/22.
– Guia Assignatures Postgrau Cultura de Pau ed. 2021/22.

MÒDUL 1:
Fonaments de l’Educació i la Investigació per a la Pau
20 sessions, 9 crèdits ECTS

El mòdul aborda diferents formes de transformar un context armat i també s’estructura en dos blocs. El mòdul abasta tres grans temes. S’inicia amb un bloc d’educació per a la pau on, a través d’una metodologia participativa, es practiquen les principals habilitats necessàries per transformar conflictes (tant personals, com grupals, socials, i, en alguns aspectes, també en els internacionals) i promoure cultura de pau des de l’art, l’esport o el teatre. El segon un bloc té un èmfasi més teòric i en ell s’analitzen les aportacions més rellevants de la transformació de conflictes i l’acció no violenta. Finalment, en un tercer bloc es comprenen aspectes relacionats amb la memòria i la reconciliació.

Continguts:

Educació per la pau:

▪ Conceptes bàsics
▪ La perspectiva positiva del conflicte
▪ Actituds davant el conflicte: possibles formes de respondre
▪ La provenció: habilitats i eines per abordar el conflicte de forma constructiva
▪ L’anàlisi de conflictes: components i eines
▪ L’art i l’esport com a eines d’educació per a la pau
▪ El teatre com a mètode d’intervenció social.

Teoria i pràctica per a la transformació de conflictes:

▪ Història i formació en estratègia no violenta
▪ Pràctica de l’acció no violenta
▪ Campanyes de desarmament
▪ Mediació comunitària i justícia restaurativa en àmbit comunitari.

Memòria i reconciliació:

▪ La història i memòria col·lectiva
▪ Memòria i transformació del dolor
▪ Experiències de construcció de pau: diàleg amb constructors de pau.

El professorat que imparteix classes en aquest mòdul està integrat per: Marina Caireta, Andrés Barrientos, Marta Mercadé, Carles Vidal, Oscar Negredo, Nacho García, Carlos Barranco, Jordi Armadans, Neus Andreu i Neus Bartrolí.


MÒDUL 2:
Anàlisi dels conflictes armats i altres violències
20 sessions, 9 crèdits ECTS

Estructurat en tres grans blocs, aquest mòdul analitza diferents facetes de la violència. En primer lloc, fa una anàlisi de diferents formes de violència estructural (econòmica, sobre el medi ambient, el patriarcat i la violència de gènere) i de violència cultural (el paper dels mitjans de comunicació i el periodisme de pau). El segon bloc se centra en la violència directa armada i per això presenta anàlisi regional dels conflictes armats actuals, a més d’estudis de casos de conflictes armats. El tercer bloc aborda algunes eines per treballar en context de conflicte armat, focalitzades en la formulació de projectes amb mirada de sensibilització al conflicte i l’enfocament de Do no Harm.

Continguts:

Violències Estructurals:

▪ La violència estructural de sistema econòmic
▪ Violència ecològica i alternatives des de l’eco feminisme
▪ El patriarcat. La interseccionalitat com a eina per abordar la discriminació de gènere
▪ La violència de gènere
▪ Racisme i islamofòbia
▪ Recursos naturals, multinacionals i drets humans
▪ El paper dels mitjans en la violència i la pau: periodisme de pau.

Anàlisi de conflictes armats:

▪ Introducció a l’anàlisi dels conflictes. Tendències de la conflictivitat internacional
▪ Els conflictes armats a l’Àsia
▪ Els conflictes armats a l’Àfrica
▪ Els conflictes armats a Europa
▪ Els conflictes armats al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà
▪ La violència política a Amèrica Llatina
▪ Entre la guerra i la pau: Reptes de la construcció de la pau a Colòmbia
▪ Desplaçament forçat en el món
▪ Actuació i impacte dels actors humanitaris en els conflictes armats.

Eines de treball en context de conflicte armat:

▪ Gestió de projectes i cooperació en context de conflicte armat: Sensibilitat al conflicte – Do No Harm
▪ Joc de simulació sobre resolució de conflictes: La construcció de pau a Kananga

El professorat que imparteix classes en aquest mòdul està integrat per: Arcadi Oliveres, Yayo Herrero, Mónica Vargas, Brigitte Vasallo, Patsili Toledo Vásquez, Xavier Giró, Lola López, Jordi Urgell, Iván Navarro, Josep Maria Royo, Ana Villellas, Pamela Urrutia, Yezid Arteta, Alejandro Pozo, Gemma Pinyol i Cécile Barbeito.


MÒDUL 3:
Construcció de pau
20 sessions, 9 crèdits ECTS

El mòdul abasta dos grans temes. S’inicia amb un bloc d’educació per a la pau on, a través d’una metodologia participativa, es practiquen les principals habilitats necessàries per transformar conflictes (tant personals, com grupals, socials, i, en alguns aspectes, també en els internacionals) i promoure cultura de pau. El segon bloc té un èmfasi més teòric i en ell s’analitzen els fonaments de la investigació per la pau i les aportacions més rellevants de la transformació de conflictes.

Continguts:

Marc d’Actuació en la construcció de la pau:

▪ La construcció de pau: definicions, continguts i conceptes
▪ Els processos de pau en l’actualitat
▪ diplomàcies de pau
▪ L’evolució de l’agenda internacional de construcció de pau. El paper de Nacions Unides en la construcció de pau. Perspectives crítiques sobre les missions de pau
▪ Anàlisi de processos de construcció de pau postbèl·lica: el cas de Sierra Leone
▪ Reflexions de teoria de construcció de pau des de la pràctica
▪ Dimensió de gènere en els conflictes armats i la construcció de pau.

El paper de la societat civil en la construcció de la pau:

▪ La societat civil i la construcció de pau
▪ Iniciatives de construcció de pau al País Basc

Drets humans i justícia transicional:

▪ El sistema internacional de drets humans
▪ El Dret Internacional Humanitari
▪ La justícia transicional
▪ Transició, impunitat, reconstrucció de la memòria històrica a Espanya i Catalunya
▪ Impacte psicosocial de les guerres. La reconciliació
▪ Experiències personals, treball col·lectiu mòdul i avaluació participativa

El professorat que imparteix classes en aquest mòdul està integrat per: Marina Caireta, Irene Comins, Jordi Urgell, María Villellas, Mariano Aguirre, John Paul Lederach, Rafael Grasa, Itziar Ruiz-Giménez, Oscar Mateos, Paul Ríos, Kristian Herbolzheimer, David Bondia , Farid Benavides, Rosana Alija, Carlos Martín Beristain, Andreu Mayayo.

Ver también

El conflicte en les activitats extraescolars esportives. Resum de l’experiència del laboratori de conflictes i els seus resultats.

Alejandro Montes, sociòleg especialista en sociologia de l’educació, membre del grup de recerca GEPS Marina …

Programa

El programa del Postgrado en Cultura de Paz se estructura en tres módulos:

1. Fundamentos básicos de la educación y la investigación para la paz
2. Análisis de los conflictos armados y otras violencias
3. Construcción de la paz.

Aquí puedes descargar el Plan Docente y la Guía de las asignaturas de la edición 2021/22
– Plan Docente Postgrado Cultura de Paz ed. 2021/22.
– Guía Asignaturas Postgrado Cultura de Paz ed. 2021/22.

MÓDULO 1:
Fundamentos básicos de la educación y la investigación para la paz
20 sesiones, 9 créditos ECTS

El módulo abarca los fundamentos básicos para aproximarnos a la educación y la investigación para la paz, abarcando tres grandes dimensiones. Se inicia con un bloque de educación para la paz donde, a través de una metodología participativa, se practican las principales habilidades necesarias para transformar conflictos (tanto personales, como grupales, sociales, y, en algunos aspectos, también en los internacionales) y promover cultura de paz desde el arte, el deporte o el teatro. El segundo un bloque tiene un énfasis más teórico y en él se analizan las aportaciones más relevantes de la investigación para la paz, la transformación de conflictos y la acción noviolenta. Finalmente, en un tercer bloque se abarcan aspectos relacionados con la memoria y a reconciliación.

Contenidos

Educación para la paz: 

▪ Conceptos básicos
▪ La perspectiva positiva del conflicto
▪ Actitudes ante el conflicto: posibles formas de responder
▪ La provención: habilidades y herramientas para abordar el conflicto de forma constructiva
▪ El análisis de conflictos: componentes y herramientas
▪ El arte y el deporte como herramientas de educación para la paz
▪ El teatro como método de intervención social

Teoría y práctica para la transformación de conflictos:

▪ Historia y formación en estrategia noviolenta
▪ Práctica de la acción noviolenta
▪ Campañas de desarme
▪ Mediación comunitaria y justicia restaurativa en ámbito comunitario

Memoria y reconciliación:

▪ La historia y memoria colectiva
▪ Memoria y transformación del dolor
▪ Experiencias de construcción de paz: diálogo con constructores de paz

El profesorado que imparte clases en este módulo está integrado por: Marina Caireta, Andrés Barrientos, Marta Mercadé, Carles Vidal, Oscar Negredo, Nacho García, Carlos Barranco, Jordi Armadans, Neus Andreu y Neus Bartrolí


MÓDULO 2:
Análisis de los conflictos armados y otras violencias
20 sesiones, 9 créditos ECTS

Estructurado en dos grandes bloques, este módulo analiza diferentes Estructurado en tres grandes bloques, este módulo analiza diferentes facetas de la violencia. En primer lugar, hace un análisis de diferentes formas de violencia estructural (económica, sobre el medio ambiente, el patriarcado y la violencia de género) y de violencia cultural (el papel de los medios de comunicación y el periodismo de paz). El segundo bloque se centra en la violencia directa armada y para ello presenta análisis regionales de los conflictos armados actuales, además de estudios de casos de conflictos armados. El tercer bloque aborda algunas herramientas para trabajar en contexto de conflicto armados, focalizadas en la formulación de proyectos con mirada de sensibilización al conflicto y el enfoque del Do not Harm.

Contenidos:

Violencias Estructurales:

▪ La violencia estructural del sistema económico
▪ Violencia ecológica y alternativas desde el ecofeminismo
▪ El patriarcado. La interseccionalidad como herramienta para abordar la discriminación de género
▪ La violencia de género
▪ Racismo e islamofobia
▪ Recursos naturales, multinacionales y derechos humanos
▪ El papel de los medios en la violencia y la paz: periodismo de paz

Análisis de conflictos armados:

▪ Introducción al análisis de los conflictos. Tendencias de la conflictividad internacional
▪ Los conflictos armados en Asia
▪ Los conflictos armados en África
▪ Los conflictos armados en Europa
▪ Los conflictos armados en el Norte de África y Oriente Medio
▪ La violencia política en América Latina
▪ Entre la guerra y la paz: Retos de la construcción de la paz en Colombia
▪ Desplazamiento forzado en el mundo
▪ Actuación e impacto de los actores humanitarios en los conflictos armados

Herramientas de trabajo en contexto de conflicto armado: 

▪ Gestión de proyectos y cooperación en contexto de conflicto armado: Sensibilidad al conflicto – Do No Harm
▪ Juego de simulación sobre resolución de conflictos: La construcción de paz en Kananga

El profesorado que imparte clases en este módulo está integrado por: Arcadi Oliveres, Yayo Herrero, Mónica Vargas, Brigitte Vasallo, Patsilí Toledo Vásquez, Xavier Giró, Lola López, Jordi Urgell, Iván Navarro, Josep Maria Royo, Ana Villellas, Pamela Urrutia, Yezid Arteta, Alejandro Pozo, Gemma Pinyol y Cécile Barbeito.


MÓDULO 3:
Construcción de la paz
20 sesiones, 9 créditos ECTS

En el módulo se abordan diferentes formas de transformar un contexto armado, estructurada en dos bloques. En el primero se aportan reflexiones sobre los principales debates y retos de la construcción de paz, y el papel que diferentes actores pueden adoptar para contribuir a la paz (ONU, actores de la sociedad civil). El segundo bloque aborda una visión más enfocada a las víctimas de los conflictos armados, analizando cómo los derechos humanos, el derecho internacional humanitario o la justicia pueden proteger a las personas. En este contexto, la reflexión también se orienta a los principales retos asociados al impacto psicosocial de la violencia y los procesos de reconciliación.

Contenidos:

Marcos de Actuación en la construcción de la paz:

▪ La construcción de paz: definiciones, contenidos y conceptos
▪ Los procesos de paz en la actualidad
▪ Diplomacias de paz
▪ La evolución de la agenda internacional de construcción de paz. El papel de Naciones Unidas en la construcción de paz. Perspectivas críticas sobre las misiones de paz
▪ Análisis de procesos de construcción de paz posbélica: el caso de Sierra Leona
▪ Reflexiones de teoría de construcción de paz desde la práctica
▪ Dimensión de género en los conflictos armados y la construcción de paz

El papel de la sociedad civil en la construcción de la paz:

▪ La sociedad civil y la construcción de paz
▪ Iniciativas de construcción de paz en el País Vasco

Derechos humanos y justicia transicional:

▪ El sistema internacional de derechos humanos
▪ El Derecho Internacional Humanitario
▪ La justicia transicional
▪ Transición, impunidad, reconstrucción de la memoria histórica en España y Cataluña
▪ Impacto psicosocial de las guerras. La reconciliación
▪ Experiencias personales, trabajo colectivo módulo y evaluación participativa

El profesorado que imparte clases en este módulo está integrado por: Marina Caireta, Irene Comins, Jordi Urgell, María Villellas, Mariano Aguirre, John Paul Lederach, Rafael Grasa, Itziar Ruiz-Giménez, Oscar Mateos, Paul Ríos, Kristian Herbolzheimer, David Bondia, Farid Benavides, Rosana Alija, Carlos Martín Beristain, Andreu Mayayo/Paola Lo Cascio.