01 - Com responem als conflictes a l'aula?
La transformació de conflictes no tracta de com acabar alguna cosa que no desitgem,
sinó de com acabar una cosa destructiva i construir-ne una de desitjada
John Paul Lederach
Sovint els conflictes a l'aula fan perdre molt de temps, paren l’activitat i provoquen impotència i patiment. Sovint ens fan sentir més policies, psicòlegs, bombers o jutges que docents. Com transformar els conflictes i continuar sentint-nos persones educadores?
El conflicte pot deteriorar o enfortir la relació, tot depèn de com l’abordem, per això cal preparar-nos per saber convertir-lo en oportunitat. Alhora, quan esclata la crisi no és bon moment per improvisar, és per això que tothom ha de tenir molt clar què ha de fer. En conclusió, cal disposar d’un sistema de transformació de conflictes planificat, consensuat i que tothom hagi entrenat.
Un centre educatiu, alhora que un espai de convivència és un espai educatiu on els conflictes es poden convertir en valuoses situacions d’aprenentatge. A més d’establir pautes de transformació de conflictes, serà important incloure en el currículum l’educació en i per al conflicte de forma explícita i programada, alhora que integrada en l’abordatge dels conflictes que emergeixin. Cal educar per al conflicte des del conflicte.
Persona
-
1. Saber cooperar i comunicar-nos empàticament.
Ser persones capaces d’escoltar profundament i fer sentir l'altra escoltada, de dir-li les coses sense judici (fàcilment percebut com un atac). Alhora, ser persones capaces d’expressar i solucionar les pròpies necessitats vetllant perquè l'altra també pugui fer-ho.
Com?
- Treballant la capacitat de comunicació
no violenta , tant de l'alumnat com del professorat.
- Acordant normes mínimes de comunicació atenta i respectuosa i adquirint nous hàbits per tal de millorar-la.
- Introduint el jo-missatge, les declaracions afectives i l’escolta empàtica a l’aula i al centre.
- A més, pel que fa a l'alumnat:
- Dedicant-hi un espai i un temps educatiu, mitjançant jocs i dinàmiques de Provenció en l'acció tutorial.
- Incorporant-ho com a contingut de l'àrea de llengües.
- Fomentant la cooperació,
tan amb un bon treball d’equip entre
el professorat, com des de tres estratègies amb l'alumnat:
- Aprenentatge cooperatiu en les àrees de coneixement.
- Les activitats esportives en educació física.
- Jocs i dinàmiques de provenció en l'acció tutorial.
- Treballant la capacitat de comunicació
no violenta , tant de l'alumnat com del professorat.
-
2. Saber analitzar els conflictes.
Els conflictes estan formats per tres components: 1) les persones involucrades; 2) el problema que sorgeix entre elles de discrepància d’interessos, valors o necessitats; i 3) el procés des que s’inicia fins que es percep com a conclòs.
Com?
- Fent un bon mapa del conflicte: identificant emocions, percepcions i dinàmiques de poder entre les persones, així com els valors, interessos o necessitats en discrepància. Revisant les dinàmiques de comunicació i les estratègies d’afrontament utilitzades durant tot el procés.
- Diferenciant les persones del problema, partint del respecte no ataquem les persones, sinó que ens centrem en afrontar cooperativament el problema que compartim.
-
3. Superar la resistència al canvi que tant ens paralitza, sia entre l'alumnat o entre el professorat.
Com a professorat, animem-nos a provar noves eines i procediments. El conflicte sovint ens porta a la crisis, i aquesta sempre genera oportunitat de canvi que, si sabem aprofitar, facilita transformacions interessants en les relacions i els grups. Si a més, ho fem des del suport mutu, la corresponsabilitat i la creativitat entre l'equip de professorat. serà més efectiu.
Formes d’intervenció en funció de les fases de l’escalada del conflicte
Centre
-
4. Consensuar unes normes de convivència democràtica
Concretes, curtes, consensuades, realitzables i redactades en positiu. Normes revisables a partir dels conflictes i les necessitats que sorgeixin, i amb un procediment clar i restauratiu respecte a què passa quan algú se les salta.
-
5. Crear un bon clima de convivència
Només des d'un clima de coneixença, apreci i confiança som capaços d'enfrontar els conflictes sense sentir-nos persones amenaçades.
-
6. Establir un protocol per a la transformació positiva dels conflictes.
Organitzar instruments, espais, temps i procediments concrets per vehicular els conflictes dins el centre seguint els criteris següents:
Com?
- Apostant amb decisió per abordar els conflictes des d’una mirada noviolenta i restaurativa.
- Promovent un procés de formació, anàlisi i consens per decidir quins mecanismes de transformació de conflictes es volen impulsar al centre. Un cop decidit això, organitzant el temps, l'espai i els recursos per implementar-los i avaluar-los fins tenir-los instaurats en la cultura de centre.
- Apostant per una comissió de convivència forta que disposi de l’espai, temps, recursos i reconeixement per ser el motor d’aquest procés.
- Treballant amb tot l’alumnat perquè desenvolupi eines i capacitats per responsabilitzar-se dels seus conflictes, resoldre'ls de manera autònoma i saber demanar ajuda quan la necessiti. Promovent programes de provenció, d’ajuda entre iguals, de pràctiques restauratives i/o de mediació escolar que arribin a tothom.
- Fent seguiment i avaluació de l’estat de la convivència al centre, i del funcionament dels mecanismes establerts.
Món
-
7. Analitzar altres tipus de conflictes deslligats de la vida d’aula.
Treballar a classe casos de conflictes armats pot ser una manera de conscienciar sobre la necessitat de resoldre els conflictes sense violència, i de motivar l'adquisició de les habilitats necessàries per fer-hi front de forma constructiva. Conèixer i comprendre casos de conflictes socials pot ajudar a entendre el conflicte com una palanca de transformació social necessària pel canvi constructiu.
Com?
- Incorporant en algun projecte projecte continguts vinculats a conflictes armats o conflictes socials relacionat amb competències i sabers curriculars.
- Buscant espais breus i periòdics (per exemple, per iniciar el dia o un cop per setmana), per comentar una notícia d'un conflicte armat o d'un conflicte social d'actualitat, per a facilitar la comprensió de les seves causes i conseqüències, els actors implicats, el procés del conflicte, etc., així com relacionar-ho amb com el grup resol els propis conflictes a l'aula.
-
Saber pensar críticament i dialogar constructivament son habilitats clau per a l’abordatge del conflicte. Alhora, els temes socialment controvertits polaritzen i sovint generen conflictes
Experiències
-
Transformació de conflictes a l’escola
Projecte teixint fils d’emocions a l’escola Ciutat Comtal:
-
Vídeo resum (6’14)
Documental(30’45)
-
-
Experiències d’educació per al conflicte a partir de conflictes armats
-
Conflictes armats i ecofeminisme. Guia pedagògica i experiència d’aula. 6è primària Escola Torres Jonama (2021-2022)
Projecte d’aula on, des de la metodologia de tractament de temes controvertits a l’aula, l’alumnat aprèn sobre els conflictes armats, la crisis ambiental i la pandèmia, i sobre la interdependència entre aquests en un mon globalitzat.
LA GRAN GUERRA. Conflictes armats i dimensió de gènere en temps de pandèmia. 4t ESO IES Ca n’Oriac (2021-2022). Projecte d’aula on l’alumnat treballa la 1a Guerra Mundial en un projecte centrat en comprendre l’impacte dels conflictes armats en les persones i, en particular, en les dones. Es treballa a partir de dinàmiques de tractament de temes controvertits i d’entrevistes a dones testimoni.
PROJECTE REFUGI: conflictes armats, desplaçament forçat i pandèmia. Guia pedagògica i experiència d’aula. 2n ESO Institut Escola Sant Esteve (2021-2022). Projecte transversal on l’alumnat, a partir d’indagar sobre els seus propis refugis personals, s’acosta a la problemàtica de les persones refugiades i els impactes dels conflictes armats. Es treballa des dels àmbits artístic, lingüísitc, social, matemàtic i de valors.
-
Recursos
Pràctics
- Comunicació No violenta. Una actitud i un llenguatge de pau: Guia de Comunicació No Violenta per centres educatius i famílies.
- Cultura de paz en el deporte. Guia práctica para transformar conflictos en oportunidades(Barrientos & Caireta, 2021). Manual per a l’educació en el conflicte en grups educatius o esportius, amb estratègies, exemples i activitats d’autoaprenentatge.
- Resolució de conflictes, web amb les orientacions i recursos que el Departament d’Educació proposa per abordar la gestió positiva de conflictes, l’absentisme i els conflictes greus.
- Una comunitat escolar restaurativa i resilient, web de recursos per a promoure l’enfoc restauratiu als centres i comunitat educativa.
- Guies educatives d’educació per educar en el conflicte i construir comunitats restauratives. (Associació Teixint Fils d’Emocions). Guies pedagògiques amb activitats d’educació per la pau des de l’art.
- Jocs i Dinàmiques – Escola de Cultura de Pau (uab.cat). Recull d'activitats d'educació per a la pau, educació en el conflicte, educació intercultural i educació per comprendre el món.
- La Alternativa del Joc I. (Cascón & Beristain, 1996) i Alternativa del Joc II (Seminari educació per la pau APDH, 1996). Llibres recull de jocs i dinàmiques d'educació en i per al conflicte.
Teòrics
- Educar en y para el conflicto. (Cascón, 2001). Manual senzill on es resumeixen tots els continguts bàsics de l'educació en i per al conflicte.
- Guía "Prácticas restaurativas para la prevención y gestión de conflictos en el ámbito educativo" (Jean Schmitz, 2018) Llibre sobre la metodologia de pràctiques restauratives.
- Grup de recerca sobre aprenentatge entre iguals de la UAB. Web que recull diversos materials sobre aprenentatge entre iguals entre alumnat, entre professorat i en la tutoria amb famílies.
- Alerta! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau, Web que ofereix informació actualitzada sobre conflictivitat a nivell mundial. S'hi poden descarregar, entre altres publicacions, mapes i infografies sobre conflictes armats des de diverses perspectives.