L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

13 - Com organitzem el nostre temps?

El bon funcionament de qualsevol organització està condicionat, entre altres factors, per l'ús del temps. Si alguna cosa no sobra als instituts és precisament temps. La màxima “el temps és or” és assumida per tota la comunitat educativa. Aquest fet, té una importància cabdal, ja que necessitem tot el temps del món per repensar l'escola que volem per al segle XXI.

“Ens manca temps”. Aquesta és una de les frases que més s'escolta a les escoles i als instituts: Com afirma Paolo Freire a El grito manso: “la jornada escolar entra en una rutina quotidiana, en la qual no es pensa, simplement es viu”. I això en el millor dels casos perquè, especialment a secundària, molts són els educadors i educadores que reconeixen que ni tan sols la viuen, sinó que la sobreviuen, tractant d'arribar de la millor manera al mes de juny per perdre els alumnes de vista, i carregar les piles de cara a setembre. Ho afirmem amb tristesa perquè, com a educadors, tenim l'obligació de conèixer, de debatre i de preguntar-nos quin model d'educació oferim i quin desitgem, i això vol temps.

Aquesta limitació, que hem de prendre com una percepció subjectiva, es converteix en un dels motius per considerar el temps com a recurs. Els centres educatius es basen essencialment en les relacions entre les persones que els conformen i, en aquest context, el temps es converteix en un aspecte essencial que hem d'aprendre a administrar.

Centre

  1. La distribució del temps ha de fer-se en funció de cadascuna de les persones i de les seves responsabilitats en el sistema educatiu. Quan arriba el mes de setembre, els equips directius viuen amb angoixa el moment d'establir uns horaris que rares vegades acontenten tothom. Però volem posar l'èmfasi en la lògica que habitualment s'aplica per definir el temps: primer establim l'horari, i en funció d'aquest, mirem d'encaixar els objectius pedagògics, les propostes metodològiques i les seqüències de continguts. No resultaria més efectiu realitzar el procés a l'inrevés? No és més important establir uns objectius clars i consensuats a partir dels quals distribuir temps i responsabilitats? En molts casos, és només una qüestió de voluntats i prioritats.

    Com?
    • Prioritzant els criteris pedagògics en l'elaboració dels horaris, d'acord amb el Projecte Educatiu de Centre.
    • Assumint que tothom ha de cedir part del seu temps perquè, a mig termini, tothom pugui disposar-ne.
    • Substituint les estructures organitzatives individuals, en les que tots fem de tot, per agrupar-nos d'acord a un treball cooperatiu que ens permeti fer-ho tot entre tots.

  2. La diversitat d'aprenentatges també ens permet guanyar temps.

    Com?
    • A través de models com l'aprenentatge cooperatiu que, a més de donar resposta als diferents temps i ritmes de l'alumnat, ens permet disposar de més temps per atendre les necessitats individuals o preparar els continguts i metodologies de les properes classes.

  3. Cal qüestionar i mirar de redefinir els continguts bàsics del currículum. Sabem que aquesta qüestió no depèn exclusivament dels responsables dels centres, però de ben segur guanyaríem temps per poder treballar habilitats i valors desvinculats dels continguts tradicionals si no sentíssim la pressió d'haver de complir amb un currículum excessiu, que tampoc s'adapta als temps ni als ritmes de l'alumnat.

    Com?
    • Vetllant per un aprenentatge de qualitat i no de quantitat. Assegurant-nos que tot l'alumnat aprèn uns coneixements mínims, i no conformant-nos amb haver acabat el nostre temari.
    • Jerarquitzant els coneixements en cada tema i centrant-nos en que tothom n'aprengui els mínims.
    • Organitzant l'aula de manera que tots puguin aprendre junts, entre iguals. En aquest sentit ens poden ajudar metodologies participatives i inclusives com l'aprenentatge cooperatiu.

  4. Trencar els tòpics segons els quals no es treballa la millora de la convivència per manca de temps. Si ens aturem a pensar quina quantitat de temps perdem cada dia atenent el que s'anomenen conductes disruptives a l'aula, entendrem que, a la llarga, seria més efectiu i pedagògic dedicar més temps a reflexionar sobre la possibilitat de millorar la convivència als centres. Us podem assegurar que no només no es tracta d'una “pèrdua de temps” sinó que, finalment, tots i totes en guanyarem per a nosaltres.

Recursos

Teòrics

  • La organización del espacio y del tiempo en el centro educativo, Joan Doménech i Jesús Viñas, editorial Graó. Des del reconeixement del temps i l'espai com dos recursos vinculats a la qualitat educativa, proposa un conjunt de reflexions i mesures concretes que poden contribuir a millorar la pràctica educativa.
  • La organización escolar: práctica y fundamentos, Serafín Antúnez i Joaquín Gairín, editorial Graó. Recull textos de fonamentació teòrica, experiències de centres escolars i propostes de treball per desenvolupar les pròpies anàlisis i aplicacions.