L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

17 - Com preparem l’alumnat per afrontar amenaces globals a la pau?

Si sabés que el món s'acaba demà, avui encara plantaria un arbre.

Martin Luther King

Hi ha formes i formes d’habitar el món. El planeta, així com els éssers vius que hi vivim, tenim molt marge de millora. Actualment les persones, en especial les dels països rics, maltractem el planeta fins al punt de posar en perill la supervivència humana. Alhora, moltes veus diuen que estem a temps de reaccionar, si aprenem a afrontar reptes globals de forma col·lectiva i persistent.

Paradoxalment, l’altruisme a més de fer bé a les demés persones, també en fa a una mateixa. Participar en accions col·lectives i ser coherent amb els propis comportaments i valors aporta major benestar que la inacció o la soledat.

El currículum també convida, mitjançant les competències transversals Competència Ciutadana (CC) i els vectors transversals Vector de Ciutadania Democràtica i Consciència Global, a implicar-se en l’entorn.

Moltes visions crítiques amb la realitat actual s’agrupen en etiquetes com l’Educació per la Justícia Global, l’Educació per la Ciutadania Global, i l’Educació transformadora. Totes elles s’han definit com “un paradigma educatiu que proporciona eines per qüestionar i transformar de manera crítica el model social, polític i econòmic existent (treballar sobre les causes que generen desigualtats i conflictes), un model que genera violències estructurals que deriven en greus injustícies socials” (LaFede, 2020). Aquest paradigma educatiu ressalta la importància de promoure l’acció transformadora i la generació d’alternatives en àmbits com les relacions de poder, els drets humans i la governança; la justícia econòmica i social; la perspectiva feminista; la interculturalitat crítica; la pau i la noviolència; i la justícia ambiental.

Objectius de l’educació per a la Justícia global

Persona

  1. Com s’ha dit, implicar-se en el bé de la comunitat sol aportar més benestar personal i col·lectiu que la passivitat. Tot i així, l’adversitat de l’entorn fa que sigui important encarar certs reptes:

    1. Canalitzar les emocions que ajuden o dificulten l’abordatge de temes globals. Algunes problemàtiques socials, locals o globals, poden generar tanta (eco)ansietat o frustració que ens porti a la inacció.

    Com?

    • Facilitant l’expressió d’emocions vinculades als reptes globals. Obrint espais a tutoria o lligat a continguts de matèries per parlar de l’(eco)ansietat, la ràbia, la culpa, la indefensió, etc. que ens generen determinades situacions socials.

      Passant “de preocupar-nos-en a ocupar-nos-en”:

      • - Fent passos per a ser agents de canvi en allò que no ens agrada.
      • - Gaudint i celebrant els passos que aconseguim fer, així transformem la culpa (de contaminar, de fer residus, de tenir diners en banca armada, etc.) en satisfacció de ser coherent amb els valors i actituds que són importants per a cadascú.
      • - Animant i promovent que altres persones passin a l’acció.

     

    2. Comprendre els fenòmens que ens semblen més injustos i urgents de canviar en la seva globalitat i complexitat.

    Com?

    • Cultivant una mirada crítica vers el món que ens envolta.

      Coneixent-ne les dimensions locals, globals i estructurals. Si volem canviar una problemàtica, cal analitzar-ne les causes i les conseqüències en tota la seva complexitat. No només cal entendre com es manifesta en el nostre entorn proper (local), sinó també en altres llocs del món (global), i quines causes estructurals (lleis, sistema econòmic, etc.) les originen.

      Passant de l’anàlisi crític a les alternatives:

      • - Mostrant iniciatives existents.
      • - Identificant què podem fer.
      • - Engegant accions col·lectives al centre o barri.
      • - Canviant actituds i comportaments.

     

    3. Desenvolupar habilitats per a l’emprenedoria compromesa. Moltes d’aquestes habilitats, indispensables per impulsar accions transformadores, estan recollides a la competència transversal d’emprenedoria.

    Com?

    • Afavorint l’apoderament, transmetent la capacitat de totes les persones, quan s’organitzen col·lectivament, de fer canvis en la societat.

      Aprenent a preparar reunions i prendre decisions en grup.

      Aprenent a planificar accions pel canvi, impulsant-les i avaluant-ne l’impacte.

Centre

  1. Des del centre escolar, la implicació ciutadana en reptes globals es pot promoure amb accions com:

    4. Amplificar els espais de participació real al centre.

     

    5. Vetllar per la coherència del centre, i com, a través de les seves accions o omissions, s’alinea amb uns determinats valors o altres.

    Com?

    • Revisant totes les pràctiques del centre, i quin currículum ocult transmeten.

      Minimitzant l’impacte del consum del centre escolar, reduint al màxim els residus generats, revisar les pràctiques de les empreses que aporten serveis (minimitzar les companyies elèctriques basades en l’energia fòssil i passar-se a energies renovables, substituir la banca armada per banca ètica, etc.)

Món

  1. Als centres escolars conviuen persones d’orígens diferents amb situacions molt diverses, això fa que escoles i instituts es vegin afectats per diferents problemàtiques socials, més properes (pobresa, desnonaments, discriminacions, etc.) i llunyanes (emergència ambiental, desigualtats, migracions, guerres i refugi, etc.). Per activa o per passiva, un centre està connectat amb el món. Val la pena aprofitar aquesta realitat per afrontar reptes mundials més enllà de les portes del centre, implicant-se en la comunitat i la cura del planeta:

    6.Promoure sinergies amb iniciatives socials, en el barri o més enllà.

    Com?

    • Promovent projectes d’Aprenentatge-Servei per la implicació de l’alumnat en el seu entorn.

      Donant a conèixer iniciatives socials que responguin a neguits o necessitats dels infants i de les seves famílies (associacions de veïns, grups d’habitatge, suport legal, sindicats, cooperatives de consum, ONGs, etc.).

      Participant en iniciatives comunitàries (horts comunitaris, recollida de residus en espais públics, sopes calentes, manifestacions, etc.).

     

    7. Participar en iniciatives socials transformadores, com a centre o afavorint la participació d’infants, joves i famílies:

    Com?

    • Afavorint adhesions a determinades causes que reforcin el projecte educatiu del centre (manifestos, recollida de signatures, cartes al director, etc.).

      Afavorint la creació de grups d’estudiants amb finalitats solidàries, per recolzar l’acció d’entitats que treballin per causes lligades als drets humans, la cura del medi ambient, la pau, la reducció de la pobresa, etc.

      Aportant suport econòmic a comunitats necessitades. Tot i que sovint no es recomana enviar bens (menjar, medicaments, roba, etc.), pot ser molt útil enviar aportacions econòmiques. Podeu fer-ho arribar mitjançant entitats de confiança, com solen ser les que estan federades (a Girona, a Barcelona o a Lleida). Des de l’escola i l’AFA es poden organitzar activitats de recollida de fons (pastissos, rifes, etc.) per donar suport a causes rellevants pel centre.

Experiències

  • Escoles FUHEM-ecosocial: La fundació Fuhem gestiona 1 escola pública i 3 escoles concertades a les que aplica criteris ecosocials de forma transversal a tots els àmbits del centre. Un exemple n’és l’escola Hipatia.

  •  

  • Banc d’experiències d’Aprenentatge-Servei a Catalunya, organitzades per àmbits i nivells educatius.

  •  

  • També són molt valuoses les experiències dels Consells d’infants i de les Audiències públiques per infants i joves a molts municipis de Catalunya.

Recursos

Pràctics

Teòrics