Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Cécile Barbeito, Investigadora de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona | Ara
Premiar amb el Nobel de la pau la jove de 17 anys Malala Yousafzai, lluitadora per l’accés de nenes a l’educació, i l’activista contra l’explotació infantil Kailash Satyarthi, i fer-ho un dia després del Dia Internacional de les Nenes rescata de l’oblit tot un sector agreujat de la població. Més de la meitat de la població global té menys de 25 anys, i mereix més atenció i un reconeixement més ampli.
Al voltant del món, nens, nenes i joves són exclosos de drets considerats «adults» com el dret a vot i el de la presa de decisions. Segons l’UNFPA (Fons de Població de les Nacions Unides), el 12% de les nenes i el 10% dels nens no tenen accés a l’educació primària, i el 36% dels nens i el 39% de les nenes no en tenen a l’educació secundària. Alhora, moltíssims han d’assumir responsabilitats que els vénen grans, com el treball infantil o el reclutament per a la guerra en més de 20 països. A tot el món, prop de 120 milions de nenes i noies han patit situacions d’agressió sexual. Encara que una mirada a llarg termini permet ser optimista (el treball infantil, per exemple, s’ha reduït en un terç des de l’any 2000, i les taxes d’escolarització de nens i nenes augmenten de forma constant), la realitat actual segueix sent difícil d’acceptar.
No obstant això, aquesta reflexió no pretén només assenyalar la infància i la joventut per la seva condició de vulnerabilitat, sinó animar a reconèixer, potenciar i aprendre de la seva capacitat de ser actrius i actors polítics per incidir en la seva realitat. El comitè d’Estocolm ha premiat la constància de Malala Yousafzai «malgrat la seva joventut». Potser la reflexió hauria de ser «tot i la manca d’espais de decisió en què es pren en consideració la joventut».
La bona notícia de la concessió d’aquest premi Nobel de la pau 2014, moltes vegades polèmic i contestat, no és només que destaqui la tasca d’activistes de la societat civil, o que premiï la defensa dels drets de la infància, sinó sobretot, i especialment en el cas de Malala Yousafzai, que reconegui el treball per la infància i la joventut que fan joves, nens i nenes.
A principis d’aquest any, una xarxa d’agències de Nacions Unides ha consensuat uns principis rectors sobre la participació de joves en la consolidació de la pau. El document reconeix els i les joves com a motor de canvi, i recomana a tots els actors implicats en iniciatives de construcció de la pau que demanin i donin suport a la participació de la joventut. Sembla sorprenent que siguin necessàries unes directrius que recomanin incloure un grup de població determinat, i tot i així és un document innovador en aquest marc internacional.
Com s’ha observat en molts aixecaments contestataris –inclosos els de collita local com el 15-M–, els moviments estudiantils i les xarxes juvenils han jugat un paper important a l’hora de qüestionar l’ordre establert i demanar canvis radicals. Tant de bo aquest premi serveixi per escoltar més nenes, nens i joves i les seves demandes de canvi.
– 2o publicado en «Solidària» Octubre 2014, el Butlletí de Sant Boi de Llobregat.
Al voltant del món, nens, nenes i joves són exclosos de drets considerats «adults» com el dret a vot i el de la presa de decisions. Segons l’UNFPA (Fons de Població de les Nacions Unides), el 12% de les nenes i el 10% dels nens no tenen accés a l’educació primària, i el 36% dels nens i el 39% de les nenes no en tenen a l’educació secundària. Alhora, moltíssims han d’assumir responsabilitats que els vénen grans, com el treball infantil o el reclutament per a la guerra en més de 20 països. A tot el món, prop de 120 milions de nenes i noies han patit situacions d’agressió sexual. Encara que una mirada a llarg termini permet ser optimista (el treball infantil, per exemple, s’ha reduït en un terç des de l’any 2000, i les taxes d’escolarització de nens i nenes augmenten de forma constant), la realitat actual segueix sent difícil d’acceptar.
No obstant això, aquesta reflexió no pretén només assenyalar la infància i la joventut per la seva condició de vulnerabilitat, sinó animar a reconèixer, potenciar i aprendre de la seva capacitat de ser actrius i actors polítics per incidir en la seva realitat. El comitè d’Estocolm ha premiat la constància de Malala Yousafzai «malgrat la seva joventut». Potser la reflexió hauria de ser «tot i la manca d’espais de decisió en què es pren en consideració la joventut».
La bona notícia de la concessió d’aquest premi Nobel de la pau 2014, moltes vegades polèmic i contestat, no és només que destaqui la tasca d’activistes de la societat civil, o que premiï la defensa dels drets de la infància, sinó sobretot, i especialment en el cas de Malala Yousafzai, que reconegui el treball per la infància i la joventut que fan joves, nens i nenes.
A principis d’aquest any, una xarxa d’agències de Nacions Unides ha consensuat uns principis rectors sobre la participació de joves en la consolidació de la pau. El document reconeix els i les joves com a motor de canvi, i recomana a tots els actors implicats en iniciatives de construcció de la pau que demanin i donin suport a la participació de la joventut. Sembla sorprenent que siguin necessàries unes directrius que recomanin incloure un grup de població determinat, i tot i així és un document innovador en aquest marc internacional.
Com s’ha observat en molts aixecaments contestataris –inclosos els de collita local com el 15-M–, els moviments estudiantils i les xarxes juvenils han jugat un paper important a l’hora de qüestionar l’ordre establert i demanar canvis radicals. Tant de bo aquest premi serveixi per escoltar més nenes, nens i joves i les seves demandes de canvi.
– 2o publicado en «Solidària» Octubre 2014, el Butlletí de Sant Boi de Llobregat.