Escola de Cultura de Pau
  Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter





dins del web
“Alerta 2018: l’estat dels conflictes i les tensions al món” de Abel Riu, basat en l’informe Alerta 2018! al diari La Jornada PDF Imprimeix Correu electrònic
Durant l'any 2017 es van registrar 33 conflictes armats al planeta, el mateix nombre que l’any anterior. La majoria es van concentrar a l'Àfrica (14) i l'Àsia (9), seguits per l'Orient Mitjà (6), Europa (3) i Amèrica (1). Dels 33 conflictes, 13 —un 39% del total— van presentar un clar deteriorament de la situació al llarg de l'any. Els conflictes armats oberts registrats van continuar causant gravíssims impactes en la població civil, i van provocar o aguditzar situacions de crisi humanitària, com en el cas de la República Democràtica del Congo (RDC), el Sudan del Sud, l'Iraq i el Iemen, entre altres casos. Un dels impactes més greus d'aquests conflictes armats va continuar sent el fenomen de la violència sexual, amb situacions especialment alarmants en contextos com el Sudan del Sud, Mali, Myanmar i Síria.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'informe Alerta 2018! sobre conflictes, drets humans i construcció de la pau, publicat la setmana passada per l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'informe recull també l'impacte dels conflictes en la població civil en forma de múltiples violacions de drets humans. Durant el 2017, l'informe alerta de les execucions sumàries i incendis d'habitatges amb persones a l'interior a Myanmar, execucions extrajudicials i altres greus violacions de drets humans contra civils en el conflicte a Kasai (RDC) i els setges a població civil, com els registrats a Síria. Un altre fenomen destacat va ser la multiplicació d'atemptats en el context de conflictes violents, com els perpetrats a l'Afganistan, Egipte i Somàlia, entre d'altres.

Una part important dels conflictes armats registrats van continuar provocant situacions de crisi humanitària. A l'RDC més de 7,7 milions de persones van patir inseguretat alimentària greu, un increment del 30% respecte a l'any anterior, mentre que al Sudan del Sud aquesta xifra ascendia a uns 4,8 milions de persones. A l'Iraq, 11 milions de persones necessitaven assistència humanitària en acabar 2017. Al Iemen, mentrestant, en finalitzar l'any, 22,2 milions de persones requerien assistència, 3,4 milions de persones més que el 2016. D'aquest total, 11,3 milions necessitaven ajuda urgent per sobreviure.

D'altra banda, una de les conseqüències més greus dels enfrontaments violents a escala global van continuar sent els desplaçaments forçats i es va mantenir la tendència de significatiu increment observada en els darrers anys. Un total de 65,6 milions de persones s'havien vist obligades a abandonar casa seva el 2016 com a resultat de situacions de conflicte, persecució, violència o violacions dels drets humans, segons les xifres de l'ACNUR disponibles el 2017.

L'informe també recull 88 escenaris de tensió mundial que es van donar durant el 2017. Com en anys anteriors, el nombre més gran de crisis sociopolítiques es va concentrar a l'Àfrica, amb 37 casos, seguida d'Àsia (18), Europa (13), l'Orient Mitjà (12) i l'Amèrica Llatina (8). Una de les novetats dins d'aquesta categoria respecte al 2016 és la situació que es viu a l'estat espanyol per la qüestió catalana, i es recull l'agudització de la conflictivitat política i social. Catalunya s'ha incorporat al llistat de noves tensions juntament amb el Camerun, Marroc, el Togo, Bielorússia i l'Iran.

Conflictes i impactes de gènere
També són remarcables els impactes de gènere dels conflictes armats i les tensions sociopolítiques, així com la integració de la perspectiva de gènere en diverses iniciatives de construcció de pau en l'àmbit internacional i local per part de les organitzacions locals i internacionals. En aquest sentit, el 75% dels conflictes armats per als quals existien dades sobre igualtat de gènere van tenir lloc en contextos amb desigualtats de gènere greus o molt greus. Dels 17 conflictes armats en els quals es va registrar violència sexual el 2016, segons l'informe del secretari general de les Nacions Unides, 10 van registrar els nivells màxims d'intensitat durant el 2017 —Líbia, regió llac Txad (Boko Haram), RDC (Kasai), Somàlia, el Sudan del Sud, l'Afganistan, Myanmar, l'Iraq, Síria i el Iemen.

Escenaris de pau
Pel que fa a les oportunitats per a la pau registrades per al 2018, l'informe destaca contextos on hi ha o hi ha hagut en el passat una situació de conflicte armat o de tensió en què existeixen factors que poden conduir a una resolució positiva. Aquests contextos són la implementació de l'acord de pau entre el govern i les FARC a Colòmbia, l'eventual culminació del procés de pau entre el Front Islàmic d'Alliberament Moro (MILF, per les sigles en anglès) i el govern de Filipines, les possibilitats de resposta política a la situació de tensió a Moçambic, els avenços en temes de memòria i convivència al País Basc i les perspectives sobre el treball de la Instància de la Veritat i Dignitat a Tunísia.

Principals focus d’inestabilitat
De la mateixa manera, s'identifiquen cinc contextos que per les seves condicions poden esdevenir focus d'inestabilitat i violència encara més greus durant el 2018. Els escenaris a seguir de cara a l'any 2018 són l'escalada de violència al Camerun, la consolidació de l'Estat Islàmic al sud de les Filipines i al sud-est asiàtic, les repercussions de la crisi rohingya a Myanmar, el desmantellament del marc post-acord de pau al Tadjikistan i l'impacte dels elevats nivells de violència en els nens i nenes com a conseqüència dels conflictes armats que afecten el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà.