Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Un aparador de la indústria d'armes. PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 20 de març de 2011 12:55

Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicat a Ara

L’atac a Líbia és un mal menor, i com a tal, hauriem de tractar-lo sense lloar la destrucció que les forces aliades hauran de fer al territori d’aquest país. Masses vegades, per no dir sempre, les intervencions militars estrangeres han vingut acompanyades en els mitjans de comunicació d’un ampli desplegament infogràfic on s’expliquen les virtuts de les armes, dels avions, dels míssils teledirigits, de les fragates, dels portaavions i dels radars tridimensionals, alliçonant als lectors o teleespectadors de les característiques d’aquets potencial militar, quan en realitat del que ens haurien d’informar és de les conseqüències polítiques de la intervenció, del dia després, de les aliances socials i polítiques de l’oposició, de com en un hipotètic enderrocament de Gadafi es farà un govern de coalició i reconciliació i de com les tribus líbies participaran en un nou règim plural. Si en canvi ens entretenim a comptar bombes i lloar les armes emprades, farem un favor a la indústria d’armaments, que mira amb satisfacció aquesta intervenció, atès que és una ocasió per lluir els seus materials i així promocionar futures exportacions. Perquè, no ens enganyem, aquestes intervencions són també una fira d’armes i una lloa a la cultura de la violència. Repeteixo que la intervenció és un mal menor, i entenc que necessària, però s’hauria de fer sense que es produeixi l’espectacle de la utilització les armes, segurament retransmeses en directe. Si gaudim sàdicament d’aquesta violència, ens farem còmplices involuntaris de la destrucció i de la mort accidental de vides inocents. Apelo, per tant, als mitjans de comunicació a no caure en la simplesa armamentística i centrar-se més aviat en la lectura política dels esdeveniments. No hem d’oblidar que els països que hi intervenen procuren lluir més del compte els materials de guerr a fabricats per ells mateixos, saben q ue hi ha milions de telespectadors atents a les suposades maravelles d’aquests artefactes, el que servirà per justificar demanar nous plans de fabricació i el que això comporta, més rearmament. I és una norma de que es fabrica molt més del que realment es necessita, tot per benefici d’unes poques empreses que viuen, en realitat, dels errors polítics dels Estats, com els que durant aquests anys han coquetejat amb Gadafi i li han venut armes.
 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat