Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
El 21 d’agost del 2013 unes 1.400 persones van morir per un atac amb gas sarín a Guta, a la perifèria de Damasc. Entre les víctimes hi havia centenars d’infants. El règim de Baixar al-Assad sempre ha negat que en fos responsable, tot i que com a conseqüència de la massacre va acabar pactant un acord amb els EUA i Rússia per desfer-se del seu arsenal d’armes químiques. Va incomplir el pacte. O almenys això és el que va dir una investigació de l’ONU i l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPAQ), que assegurava que les forces sirianes havien fet servir gasos tòxics en almenys tres ocasions entre el 2014 i el 2015.
Per a Pamela Urrutia, investigadora del Pròxim Orient a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, tot i que no hi ha confirmació clara que rere l’atac de dimarts a Ibdil hi hagi el règim, tots els indicis l’assenyalen com a responsable. Urrutia considera que la versió de Rússia que diu que avions sirians van bombardejar la zona i van impactar contra un dipòsit dels rebels que contenia els gasos no se sosté perquè “l’armament hauria quedat destruït i no s’hauria propagat”. Però la defensa d’aquesta versió va servir ahir al Kremlin per vetar la condemna del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que es va reunir ahir d’urgència. També ho va fer el 2013, just després de l’atac de Guta, i el resultat va ser el pacte incomplert.
“A banda de qui en sigui el responsable, som davant d’un crim de guerra –diu Gonzalo Boye, advocat i professor de dret processal penal–, i com a tal la justícia hauria d’actuar”. Explica com podria fer-ho: o bé des dels països en què hi ha justícia internacional, a través del TPI (Síra, però, no hi pertany i Rússia ho vetaria) o amb la creació d’un tribunal internacional ad hoc. El 2015 la comissió de l’ONU sobre Síria va proposar la creació d’un tribunal especial, però la iniciativa va fracassar. “No hi ha voluntat política”, considera Boye. I mentrestant, diu Urrutia, “a Síria se segueix violant la llei internacional i s’estan normalitzant nivells alarmants de violència amb total impunitat”.
Per a Pamela Urrutia, investigadora del Pròxim Orient a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, tot i que no hi ha confirmació clara que rere l’atac de dimarts a Ibdil hi hagi el règim, tots els indicis l’assenyalen com a responsable. Urrutia considera que la versió de Rússia que diu que avions sirians van bombardejar la zona i van impactar contra un dipòsit dels rebels que contenia els gasos no se sosté perquè “l’armament hauria quedat destruït i no s’hauria propagat”. Però la defensa d’aquesta versió va servir ahir al Kremlin per vetar la condemna del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que es va reunir ahir d’urgència. També ho va fer el 2013, just després de l’atac de Guta, i el resultat va ser el pacte incomplert.
“A banda de qui en sigui el responsable, som davant d’un crim de guerra –diu Gonzalo Boye, advocat i professor de dret processal penal–, i com a tal la justícia hauria d’actuar”. Explica com podria fer-ho: o bé des dels països en què hi ha justícia internacional, a través del TPI (Síra, però, no hi pertany i Rússia ho vetaria) o amb la creació d’un tribunal internacional ad hoc. El 2015 la comissió de l’ONU sobre Síria va proposar la creació d’un tribunal especial, però la iniciativa va fracassar. “No hi ha voluntat política”, considera Boye. I mentrestant, diu Urrutia, “a Síria se segueix violant la llei internacional i s’estan normalitzant nivells alarmants de violència amb total impunitat”.