Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Por Ana Villellas, Cristianisme i Justícia.
En primer lloc, la crisi a Ucraïna ens obliga a assenyalar una vegada més (i no ens cansarem de fer-ho) la necessitat urgent de posar al centre de les polítiques la prevenció de conflictes violents amb perspectiva feminista. Sens dubte, els moments d’escalada greu, com l’actual, requereixen una actuació reactiva encaminada a impulsar la desescalada i intensificar els esforços diplomàtics. Però sota amenaça d’invasió militar sembla summament complex assolir acords al voltant dels temes més fonamentals, sovint els més divisius. A més, en els moments de crisi, els ritmes i els patrons habituals de negociació exacerben les dinàmiques d’exclusió i de biaixos de gènere que solen caracteritzar els processos de pau i negociacions polítiques. Per això, no hi ha excuses possibles per postergar l’adopció de la diplomàcia preventiva com a política central per governs (inclòs el Govern espanyol) i organismes intergovernamentals, tant de manera específica com transversal en altres polítiques (política de veïnatge, política comercial o defensa, entre moltes altres). És urgent posar al centre la diplomàcia preventiva feminista i operacionalitzar-la, amb voluntat política, recursos, capacitats, participació i rendició de comptes. Si no, la crisi militaritzada d’Ucraïna pot acabar sent a més d’una nova crisi humanitària, una avantsala de properes crisis en altres geografies i així successivament, amb greus costos humans, materials i mediambientals per a les poblacions.
