Los límites del Consejo de Seguridad.

Poques vegades he vist tant enfadat al secretari general de l’ONU com a causa del vet de Xina i Rússia a la proposta de resolució de la Lliga Àrab sobre Síria, presentada pel Marroc al Consell, i que cercava un consens entre els 15 països del Consell de Seguretat. Xina i Rússia són especialistes en oposar-se a les interferències externes en política internacional, i ja van prendre distàncies quan s’havia de votar sobre Líbia. Ara posen excuses per no condemnar un règim que massacra a la població civil i que encoratja cada dia més una revolta que ja ha agafat un perfil violent i que ha pres el camí de la guerra civil. Un trist paper el del Consell de Seguretat, que és presoner d’unes normes fixades després de la segona guerra mundial, especialment el dret de vet de les cinc potències nuclears, i que impedeix que aquest organisme sigui operatiu. Especialment lamentable és que un dels veta, Rússia, sigui el país que ven armes al règim sirià i mant una base naval en el seu territori. Això ens mostra que cal una reforma del Consell de Seguretat per evitar aquestes situacions tant lamentables.