Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Maria Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Ara.cat
L’Assemblea General de l’ONU ha acabat aquest dilluns a Nova York. Ha sigut l’última del mandat del coreà Ban Ki-moon, després de nou anys liderant l’organització. Entre els seus èxits s’assenyala haver assolit un acord global, tot i que molt limitat, contra el canvi climàtic, i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Per contra, diversos experts destaquen un cert bloqueig de l’organització, el seu baix perfil i una manca de lideratge enfront dels grans poders i alguns estats per emprendre grans reformes, com l’eternament endarrerida del Consell de Seguretat, i, sobretot, no haver sigut efectiu contra l’escàndol que ha suposat l’ escalada d’abusos sexuals comesos per les missions de pau. Mereix un capítol especial la República Centreafricana (RCA), no només pel nombre de casos, sinó sobretot per la pèssima gestió, reconeguda per la mateixa organització.
Un recompte de l’ONU de febrer del 2016 sobre les acusacions d’abusos sexuals comesos per personal propi situa la RCA com el país on s’han produït més acusacions de violència i abusos sexuals del 2015, amb 22 de les 69 denúncies, xifra superior al 2014 (52) i al 2013 (66), i només superada per la del 2011 (75).
Segons l’organització, una part important d’aquest augment es pot atribuir a la MINUSCA, la missió de l’ONU desplegada al país africà. A més a més, entre gener i maig del 2016 l’ONU ha assenyalat que s’han produït 44 noves denúncies, de les quals 29 fan referència a la RCA. El següent país amb més denúncies és, amb set, la República Democràtica del Congo (RDC), país que ha estat sovint considerat com el pitjor del món on ser dona per l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i per la impunitat generalitzada de què gaudeixen els perpetradors.
Què està passant a la RCA perquè s’estiguin produint fins i tot més casos que a la seva veïna RDC? Tots dos països pateixen conflictes armats i un greu clima d’inestabilitat que no vol passar pàgina, segons l’Escola de Cultura de Pau i el Centre Delàs en uns recents informes finançats per la cooperació catalana. Si el de la RDC sovint està sent considerat un conflicte oblidat malgrat (o per culpa de) els ingents recursos que atresora, la RCA s’ha convertit en l’epicentre de la pèssima gestió de la comunitat internacional. Fins al punt que el secretari general de l’ONU va forçar l’agost del 2015 la dimissió del seu representant especial. Una comissió d’experts de l’ONU, l’any 2015, va determinar que l’organització havia fracassat estrepitosament a la RCA amb la gestió dels casos d’abusos i violència sexual. Tanmateix, aquí no s’acaben el fracàs i l’oblit.
Una crisi humanitària oblidada
A part dels reptes de governabilitat, herència d’anys de corrupció, cops d’estat i fracàs en el contracte social entre ciutadania i governants, la situació s’ha agreujat amb els brots de violència instrumentalitzats políticament amb les diferències religioses existents al país. En tres dècades, l’ONU, la UE, França i les organitzacions regionals hi han enviat almenys 13 missions militars per estabilitzar, enfortir, construir i mantenir la pau, entre d’altres accions, i naturalitzar la resposta internacional des d’una mirada en què la seguretat és pràcticament l’únic instrument de la construcció de la pau. Hi havia 2,5 milions de persones, la meitat de la població del país, que depenien de l’ajuda humanitària a finals d’agost del 2016.
Totes les agències de l’ONU havien fet una crida per recaptar 531,5 milions de dòlars per a la RDC el 2016, dels quals al maig només se n’havien aconseguit el 9%, cosa que la converteix en la crisi humanitària vinculada a un conflicte armat menys finançada del món. A l’agost s’arribà al 28%, tot i que la seguretat alimentària només disposava d’un 7% de finançament. Organitzacions com Save the Children han hagut d’abandonar el país.
A més a més plou sobre mullat. L’ONU volia fer-li un regal de comiat a Ban Ki-moon que estigués a l’altura de les circumstàncies. El 2 de setembre es fa ver públic que l’ONU havia pagat més de mig milió de dòlars a una de les empreses que la pròpia organització havia inclòs a la seva llista d’empreses i particulars sancionades per haver alimentat el conflicte armat al país amb la venda dels anomenats ‘diamants de sang’. Sobren els comentaris. Si no som capaços de complir nosaltres mateixos amb els compromisos mínims decidits entre els estats per promoure la pau i la seguretat internacional, més val plegar veles i canviar el timoner ben de pressa.
Puede ver aquí el artículo.
Per contra, diversos experts destaquen un cert bloqueig de l’organització, el seu baix perfil i una manca de lideratge enfront dels grans poders i alguns estats per emprendre grans reformes, com l’eternament endarrerida del Consell de Seguretat, i, sobretot, no haver sigut efectiu contra l’escàndol que ha suposat l’ escalada d’abusos sexuals comesos per les missions de pau. Mereix un capítol especial la República Centreafricana (RCA), no només pel nombre de casos, sinó sobretot per la pèssima gestió, reconeguda per la mateixa organització.
Gràfic dels abusos sexuals denunciats comesos pels cascos blaus. / ESTHER UTRILLA
Segons l’organització, una part important d’aquest augment es pot atribuir a la MINUSCA, la missió de l’ONU desplegada al país africà. A més a més, entre gener i maig del 2016 l’ONU ha assenyalat que s’han produït 44 noves denúncies, de les quals 29 fan referència a la RCA. El següent país amb més denúncies és, amb set, la República Democràtica del Congo (RDC), país que ha estat sovint considerat com el pitjor del món on ser dona per l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i per la impunitat generalitzada de què gaudeixen els perpetradors.
El president congolès, Joseph Kabila, denunciat per abusos democràtics, xerra amb el papa Francesc que l’ha rebut aquest dilluns al Vaticà. / ANDREW MEDICHINI / REUTERS
Una crisi humanitària oblidada
A part dels reptes de governabilitat, herència d’anys de corrupció, cops d’estat i fracàs en el contracte social entre ciutadania i governants, la situació s’ha agreujat amb els brots de violència instrumentalitzats políticament amb les diferències religioses existents al país. En tres dècades, l’ONU, la UE, França i les organitzacions regionals hi han enviat almenys 13 missions militars per estabilitzar, enfortir, construir i mantenir la pau, entre d’altres accions, i naturalitzar la resposta internacional des d’una mirada en què la seguretat és pràcticament l’únic instrument de la construcció de la pau. Hi havia 2,5 milions de persones, la meitat de la població del país, que depenien de l’ajuda humanitària a finals d’agost del 2016.
Totes les agències de l’ONU havien fet una crida per recaptar 531,5 milions de dòlars per a la RDC el 2016, dels quals al maig només se n’havien aconseguit el 9%, cosa que la converteix en la crisi humanitària vinculada a un conflicte armat menys finançada del món. A l’agost s’arribà al 28%, tot i que la seguretat alimentària només disposava d’un 7% de finançament. Organitzacions com Save the Children han hagut d’abandonar el país.
A més a més plou sobre mullat. L’ONU volia fer-li un regal de comiat a Ban Ki-moon que estigués a l’altura de les circumstàncies. El 2 de setembre es fa ver públic que l’ONU havia pagat més de mig milió de dòlars a una de les empreses que la pròpia organització havia inclòs a la seva llista d’empreses i particulars sancionades per haver alimentat el conflicte armat al país amb la venda dels anomenats ‘diamants de sang’. Sobren els comentaris. Si no som capaços de complir nosaltres mateixos amb els compromisos mínims decidits entre els estats per promoure la pau i la seguretat internacional, més val plegar veles i canviar el timoner ben de pressa.
Puede ver aquí el artículo.