Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Mª Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Diario ARA
CONDICIONS EXTREMES Un treballador de Metges Sense Fronteres a Dadaab en una cua de refugiats per repartir la vacuna contra la poliomielitis. THOMAS MUYOKA / REUTERS
Hi ha dues professions que avui en dia, en temps de crisi, continuen tenint una gran demanda. Les dues estan obtenint importantíssims beneficis, a diferència de totes les altres, que s’estan precaritzant i pateixen retallades per tot Occident. Els uns tenen el seu camp d’acció als països industrialitzats del nord i els altres es mouen en els contextos del sud, enmig de la violència causada per la guerra. En una professió es porta corbata i en l’altra es porta armilla antibales. Totes dues ofereixen els seus serveis al millor postor. Hem respost l’enigma? De la primera, els brokers , ja se n’ha parlat bastant. Ens centrarem més en la segona, menys coneguda però més sinistra, la dels mercenaris.
Mercenaris n’han existit sempre, tot i que es van fer famosos en les guerres africanes dels noranta a Angola i Sierra Leone. Amb les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, l’administració dels EUA, que els promou activament, els va implicar de manera massiva i ara a Somàlia tornen a fer l’agost. Les Nacions Unides han permès que siguin aquestes empreses les que subministrin material militar i armament a la missió de la Unió Africana i a les milícies del govern corrupte i tutelat que s’està intentant edificar a Somàlia, sense èxit. I també són les Nacions Unides les que alerten que aquestes empreses estan violant l’embargament d’armes, ja que desconeixen l’existència de la prohibició i tenen un ampli marge de maniobra, que ningú controla.
El paper de les corporacions
Les Nacions Unides han afegit que les empreses que han violat l’embargament amb més gravetat han estat Southern Ace, companyia registrada a Hong Kong, i Saracen International, registrada al Líban. La primera va crear una milícia local amb 220 combatents per un milió de dòlars i 150.000 dòlars més amb material militar, a la regió somali de Mudug. Aquesta empresa a més també va experimentar amb plantacions de marihuana, cocaïna i opi a Somàlia, segons les Nacions Unides. Hi ha nombroses corporacions, la majoria agrupades sota l’associació amb base a Washington International Stability Operations Association (ISOA), de les quals nou estan presents en l’actualitat a Somàlia tot i que justament no es dediquen a promoure el que el seu nom indica.
Somàlia viu una greu situació de guerra que s’ha vist agreujada per la crisi humanitària derivada de la sequera. Malgrat que es vol carregar tota la responsabilitat a la insurgència islamista somali Al-Shabaab pel bloqueig a la distribució d’ajuda, nombroses organitzacions han assenyalat que en tenen tanta responsabilitat o més els elevats preus als mercats internacionals de recursos, que es dediquen a especular amb els preus futurs dels aliments. I també hi ha tingut molta responsabilitat que no es duguin a terme polítiques de sobirania alimentària a la regió.
Hi ha una tercera professió que és imprescindible a Somàlia, que és tot el personal sanitari que treballa en condicions extremes en aquest país i les zones veïnes com el camp de refugiats de Dadaab i que ara ha tornat a rebre les conseqüències de la violència amb el segrest de dues treballadores espanyoles de MSF. Si en lloc de promoure solucions militars per al país i edificar un estat com el nostre que ni els mateixos somalis desitgen, es donés suport a les entitats subnacionals que lluiten per construir un clima de governabilitat a Somàlia i s’enfortís l’embargament d’armes, potser les dues espanyoles podrien treballar amb més seguretat i no estarien exposades al segrest. Ni tampoc els vaixells espanyols que pesquen a l’oceà Índic davant les costes de Somàlia, que no paguen impostos a ningú per les captures que fan i naveguen amb banderes de conveniència, haurien de témer ser segrestats. Ni tampoc Espanya hauria d’estar contribuint a la missió Atalanta, l’operació militar naval més important del segle XXI i que és un complet fracàs, reconegut pels mateixos membres de la missió. Segurament que si les dues primeres professions no existissin, viuríem millor i, en canvi, és la tercera la que rep les retallades aquí i la violència allà.
Hi ha dues professions que avui en dia, en temps de crisi, continuen tenint una gran demanda. Les dues estan obtenint importantíssims beneficis, a diferència de totes les altres, que s’estan precaritzant i pateixen retallades per tot Occident. Els uns tenen el seu camp d’acció als països industrialitzats del nord i els altres es mouen en els contextos del sud, enmig de la violència causada per la guerra. En una professió es porta corbata i en l’altra es porta armilla antibales. Totes dues ofereixen els seus serveis al millor postor. Hem respost l’enigma? De la primera, els brokers , ja se n’ha parlat bastant. Ens centrarem més en la segona, menys coneguda però més sinistra, la dels mercenaris.
Mercenaris n’han existit sempre, tot i que es van fer famosos en les guerres africanes dels noranta a Angola i Sierra Leone. Amb les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, l’administració dels EUA, que els promou activament, els va implicar de manera massiva i ara a Somàlia tornen a fer l’agost. Les Nacions Unides han permès que siguin aquestes empreses les que subministrin material militar i armament a la missió de la Unió Africana i a les milícies del govern corrupte i tutelat que s’està intentant edificar a Somàlia, sense èxit. I també són les Nacions Unides les que alerten que aquestes empreses estan violant l’embargament d’armes, ja que desconeixen l’existència de la prohibició i tenen un ampli marge de maniobra, que ningú controla.
El paper de les corporacions
Les Nacions Unides han afegit que les empreses que han violat l’embargament amb més gravetat han estat Southern Ace, companyia registrada a Hong Kong, i Saracen International, registrada al Líban. La primera va crear una milícia local amb 220 combatents per un milió de dòlars i 150.000 dòlars més amb material militar, a la regió somali de Mudug. Aquesta empresa a més també va experimentar amb plantacions de marihuana, cocaïna i opi a Somàlia, segons les Nacions Unides. Hi ha nombroses corporacions, la majoria agrupades sota l’associació amb base a Washington International Stability Operations Association (ISOA), de les quals nou estan presents en l’actualitat a Somàlia tot i que justament no es dediquen a promoure el que el seu nom indica.
Somàlia viu una greu situació de guerra que s’ha vist agreujada per la crisi humanitària derivada de la sequera. Malgrat que es vol carregar tota la responsabilitat a la insurgència islamista somali Al-Shabaab pel bloqueig a la distribució d’ajuda, nombroses organitzacions han assenyalat que en tenen tanta responsabilitat o més els elevats preus als mercats internacionals de recursos, que es dediquen a especular amb els preus futurs dels aliments. I també hi ha tingut molta responsabilitat que no es duguin a terme polítiques de sobirania alimentària a la regió.
Hi ha una tercera professió que és imprescindible a Somàlia, que és tot el personal sanitari que treballa en condicions extremes en aquest país i les zones veïnes com el camp de refugiats de Dadaab i que ara ha tornat a rebre les conseqüències de la violència amb el segrest de dues treballadores espanyoles de MSF. Si en lloc de promoure solucions militars per al país i edificar un estat com el nostre que ni els mateixos somalis desitgen, es donés suport a les entitats subnacionals que lluiten per construir un clima de governabilitat a Somàlia i s’enfortís l’embargament d’armes, potser les dues espanyoles podrien treballar amb més seguretat i no estarien exposades al segrest. Ni tampoc els vaixells espanyols que pesquen a l’oceà Índic davant les costes de Somàlia, que no paguen impostos a ningú per les captures que fan i naveguen amb banderes de conveniència, haurien de témer ser segrestats. Ni tampoc Espanya hauria d’estar contribuint a la missió Atalanta, l’operació militar naval més important del segle XXI i que és un complet fracàs, reconegut pels mateixos membres de la missió. Segurament que si les dues primeres professions no existissin, viuríem millor i, en canvi, és la tercera la que rep les retallades aquí i la violència allà.