Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Mª Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Diari de Girona
ALBERT SOLER | Royo, professor i investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, politòleg i màster en Relacions Internacionals, està especialitzat en l’Àfrica. La Fundació Ser.Gi el va portar a Girona per parlar del problema del coltan, mineral que és en tots els mòbils i ordinadors.
El colonialisme s’ha acabat, tal com em van dir a l’escola?
No s’han acabat ni l’imperialisme ni el colonialisme, el que passa és que avui adopta formes més subtils. Avui en dia són multinacionals les que marquen les directrius a governs que tenen poca capacitat d’influència.
Què és el coltan?
Un mineral molt escàs, però estratègic, perquè manufacturat és imprescindible per fabricar tots els aparells actuals d’alta tecnologia: ordinadors, mòbils, radars, etc.
El seu valor és comparable a l’or?
Depèn del moment, va fluctuant. Però el coltan és molt estratègic i la seva explotació forma part de la geopolítica de diverses potències.
Està relacionat amb els conflictes que sovintegen a l’Àfrica?
Principalment amb el més sagnant que hi ha ara, que és al Congo, per l’explotació il·legal dels recursos naturals de la zona. No només coltan, també or, urani, estany, fustes precioses, etc. Això està contribuint a la perpetuació de la guerra, perquè diferents grups armats hi juguen el seu paper.
També ho pateixen els civils?
Per descomptat que en moren. A banda, hi ha una explotació de la població com a mà d’obra gairebé esclava.
El coltan, ben explotat, podria ajudar la zona a sortir de la misèria?
Evidentment. El coltan i la resta de recursos minerals que hi ha, ben gestionats, ajudarien. El problema és que els congolesos a penes si controlen cap de les decisions que es prenen al seu país. Són les multinacionals les que manen sobre el govern.
Darrere les màfies del coltan hi ha també governs?
Hi ha alts càrrecs del propi govern congolès, sectors del govern i de l’exèrcit ruandès, més grups armats que actuen a l’est del país. Gràcies a suborns, treuen els minerals del país il·legalment però consten com a legals. En el cas del coltan, és tractat per empreses a Malàisia, Xina, Rússia, que el processen i el converteixen en microxips. Després, els microxips són comprats per Apple, Telefónica. Siemens, Nokia, Intel…
Aquestes empreses saben d’on i com prové el coltan?
Fan veure que no saben res. Però ho coneixen perfectament. Des de 2001 es coneixen amb noms i cognoms alguns dels principals explotadors de coltan a la regió dels Grans Llacs. Les multinacionals no han fet cap esforç per acabar amb aquesta situació que s’estima ha provocat ja 6 milions de víctimes mortals. I que povoca mil violacions diàries de dones.
Què fa occident?
No res. Per exemple: Barcelona organitza cada any el congrés mundial de mòbils, i no hi ha ni una sola reflexió al voltant del problema. No és que sigui poc important, és que no existeix.
El colonialisme s’ha acabat, tal com em van dir a l’escola?
No s’han acabat ni l’imperialisme ni el colonialisme, el que passa és que avui adopta formes més subtils. Avui en dia són multinacionals les que marquen les directrius a governs que tenen poca capacitat d’influència.
Què és el coltan?
Un mineral molt escàs, però estratègic, perquè manufacturat és imprescindible per fabricar tots els aparells actuals d’alta tecnologia: ordinadors, mòbils, radars, etc.
El seu valor és comparable a l’or?
Depèn del moment, va fluctuant. Però el coltan és molt estratègic i la seva explotació forma part de la geopolítica de diverses potències.
Està relacionat amb els conflictes que sovintegen a l’Àfrica?
Principalment amb el més sagnant que hi ha ara, que és al Congo, per l’explotació il·legal dels recursos naturals de la zona. No només coltan, també or, urani, estany, fustes precioses, etc. Això està contribuint a la perpetuació de la guerra, perquè diferents grups armats hi juguen el seu paper.
També ho pateixen els civils?
Per descomptat que en moren. A banda, hi ha una explotació de la població com a mà d’obra gairebé esclava.
El coltan, ben explotat, podria ajudar la zona a sortir de la misèria?
Evidentment. El coltan i la resta de recursos minerals que hi ha, ben gestionats, ajudarien. El problema és que els congolesos a penes si controlen cap de les decisions que es prenen al seu país. Són les multinacionals les que manen sobre el govern.
Darrere les màfies del coltan hi ha també governs?
Hi ha alts càrrecs del propi govern congolès, sectors del govern i de l’exèrcit ruandès, més grups armats que actuen a l’est del país. Gràcies a suborns, treuen els minerals del país il·legalment però consten com a legals. En el cas del coltan, és tractat per empreses a Malàisia, Xina, Rússia, que el processen i el converteixen en microxips. Després, els microxips són comprats per Apple, Telefónica. Siemens, Nokia, Intel…
Aquestes empreses saben d’on i com prové el coltan?
Fan veure que no saben res. Però ho coneixen perfectament. Des de 2001 es coneixen amb noms i cognoms alguns dels principals explotadors de coltan a la regió dels Grans Llacs. Les multinacionals no han fet cap esforç per acabar amb aquesta situació que s’estima ha provocat ja 6 milions de víctimes mortals. I que povoca mil violacions diàries de dones.
Què fa occident?
No res. Per exemple: Barcelona organitza cada any el congrés mundial de mòbils, i no hi ha ni una sola reflexió al voltant del problema. No és que sigui poc important, és que no existeix.