Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Maria Royo, Investigador de la Escola de Cultura de Paz, Universitat Autònoma de Barcelona.
viaempresa.cat
El telèfon lliure, produït amb el model del comerç just per evitar guerres i explotació laboral, ha iniciat el període de pre-comandes per la segona edició
Gairebé 35 milions de persones a Espanya tenim un terminal de telèfon mòbil, i gairebé dos terços d’aquests són del tipus intel·ligent. Els aparells de telèfon duren poc, són d’un sol ús. Porten dins gran quantitat de tecnologia que es queda antiquada de seguida bé pel progrés, bé per l’obsolescència programada. Constantment apareixen presentacions i actualitzacions de l’iPhone o del Samsung Galaxy quan fa relativament poc que l’anterior model va sortir al mercat.
“Si sabéssim què succeeix a l’Àfrica per produir aquests telèfons ens posaríem les mans al cap”, diu Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els productes tecnològics de tot el món depenen de la cadena de subministrament africana d’estany i tàntal, per aquest motiu la compra de moltes de les tauletes, ordinadors i mòbils que tenim a casa “estan finançant guerres, conflictes armats, explotació infantil i la mort de milers de persones”, explica l’investigador.
Però no solament això, els conflictes pel domini de les mines de coltan subvencionen les guerres a la República Democràtica del Congo, “per no parlar de l’explotació laboral de les fàbriques que produeixen smartphones i tauletes”, diu Royo.
Per aquest motiu va néixer el projecte Fairphone. Diverses ONG dels Països Baixos van unir els seus esforços el 2010 per crear una companyia que produís i comercialitzés un terminal de telefonia mòbil seguint el model del comerç just i sostenible. Per iniciar el projecte van posar en marxa una campanya de micromecenatge i necessitaven vendre com a mínim 5.000 telèfons. Ho van aconseguir amb escreix.
Royo va ser l’encarregat de la presentació d’aquest terminal a Barcelona el març passat. L’investigador comenta que actualment és bastant fàcil trobar la majoria de productes de la llar de comerç just o de proximitat, però que, en tecnologia i informàtica, això, és molt més complicat. El consum responsable guanya adeptes i la gamma de productes produïts de manera justa també s’eixampla: “Fa cinc anys no es podia pensar en una empresa de telefonia mòbil que produís de manera justa, és molt complicat”.
La complexitat dels productes tecnològics, en què intervenen multitud d’empreses, fa que el control del procés de producció es compliqui. Royo explica que la capacitat que té l’empresa de pressionar els agents de producció creix si té més clients. Amb els més de 60.000 terminals venuts a Europa del Fairphone, aquesta empresa intenta respectar tota la legislació laboral internacional i amb el producte intenta que la resta d’empreses grans canviïn en aquesta direcció. Tot i això, mentrestant, “la guerra al Congo continua”, lamenta Royo, per això insisteix que “som els consumidors els que tenim el poder de canviar les coses escollint”.
Gairebé 35 milions de persones a Espanya tenim un terminal de telèfon mòbil, i gairebé dos terços d’aquests són del tipus intel·ligent. Els aparells de telèfon duren poc, són d’un sol ús. Porten dins gran quantitat de tecnologia que es queda antiquada de seguida bé pel progrés, bé per l’obsolescència programada. Constantment apareixen presentacions i actualitzacions de l’iPhone o del Samsung Galaxy quan fa relativament poc que l’anterior model va sortir al mercat.
“Si sabéssim què succeeix a l’Àfrica per produir aquests telèfons ens posaríem les mans al cap”, diu Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els productes tecnològics de tot el món depenen de la cadena de subministrament africana d’estany i tàntal, per aquest motiu la compra de moltes de les tauletes, ordinadors i mòbils que tenim a casa “estan finançant guerres, conflictes armats, explotació infantil i la mort de milers de persones”, explica l’investigador.
Però no solament això, els conflictes pel domini de les mines de coltan subvencionen les guerres a la República Democràtica del Congo, “per no parlar de l’explotació laboral de les fàbriques que produeixen smartphones i tauletes”, diu Royo.
Per aquest motiu va néixer el projecte Fairphone. Diverses ONG dels Països Baixos van unir els seus esforços el 2010 per crear una companyia que produís i comercialitzés un terminal de telefonia mòbil seguint el model del comerç just i sostenible. Per iniciar el projecte van posar en marxa una campanya de micromecenatge i necessitaven vendre com a mínim 5.000 telèfons. Ho van aconseguir amb escreix.
Royo va ser l’encarregat de la presentació d’aquest terminal a Barcelona el març passat. L’investigador comenta que actualment és bastant fàcil trobar la majoria de productes de la llar de comerç just o de proximitat, però que, en tecnologia i informàtica, això, és molt més complicat. El consum responsable guanya adeptes i la gamma de productes produïts de manera justa també s’eixampla: “Fa cinc anys no es podia pensar en una empresa de telefonia mòbil que produís de manera justa, és molt complicat”.
La complexitat dels productes tecnològics, en què intervenen multitud d’empreses, fa que el control del procés de producció es compliqui. Royo explica que la capacitat que té l’empresa de pressionar els agents de producció creix si té més clients. Amb els més de 60.000 terminals venuts a Europa del Fairphone, aquesta empresa intenta respectar tota la legislació laboral internacional i amb el producte intenta que la resta d’empreses grans canviïn en aquesta direcció. Tot i això, mentrestant, “la guerra al Congo continua”, lamenta Royo, per això insisteix que “som els consumidors els que tenim el poder de canviar les coses escollint”.