Inicio / PUBLICACIONS / Apunts ECP de Conflictes i Pau

Apunts ECP de Conflictes i Pau

  • Apunts ECP de Conflictes i Pau és una publicació de l’Escola de Cultura de Pau que aborda temes d’actualitat, aportant reflexions sobre anàlisi i transformació de conflictes i construcció de pau. Disponible a la pàgina web de l’Escola de Cultura de Pau, la seva distribució es realitza per correu electrònic i xarxes socials.

      Conflictivitat armada i resolució de disputes al Sud-est asiàtic: evolució històrica i reptes de futur
    Núm. 6 Abril 2020
    Jordi Urgell
    Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


    Després d’haver estat una de les regions del món amb majors nivells de conflictivitat armada durant la Guerra Freda, en les darreres dècades el Sud-est asiàtic ha experimentat una clara reducció tant de conflictes armats interns com de disputes interestatals. Tot i que el 2019 i 2020 s’han produït avenços molt positius respecte de l’acomodament de minories nacionals i de reivindicacions polítiques a través de negociacions de pau, la regió segueix tenint diversos conflictes actius i enfronta importants reptes. Entre ells, la creixent contestació social i erosió de la legitimitat de les institucions i els models de governabilitat; l’assertivitat amb la qual s’estan reivindicant referèndums d’autodeterminació; i la consolidació i expansió d’ISIS a la regió després de la pèrdua dels seus darrers feus a Siria i l’Iraq.

    Pots descarregar aquí.
    Suscripcions.


      La construcció (dispar) de les narratives securitàries al continent africà i les seves respostes
    Núm. 5 Abril 2020
    Iván Navarro
    Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


    Al continent africà les agendes de seguretat i construcció de pau en els escenaris de violència presents a l’Àfrica Central difereixen ostensiblement de les generades en els conflictes armats amb presència d’actors jihadistes a l’Àfrica Occidental i la Banya d’Àfrica. Mentre a les primeres s’ha apostat principalment pel desplegament de missions de manteniment de la pau encapçalades per Nacions Unides, així com per l’obertura de processos de negociació de pau, en les segones, la seva caracterització com a conflictes armats de caràcter “jihadista” ha donat peu a prioritzar respostes militars a partir de coalicions internacionals antiterroristes i a la negació del diàleg. Els resultats de l’aplicació d’unes i altres han estat dispars pel que fa a la reducció de la violència i, en general, l’arquitectura de pau edificada es mostra incapaç d’aportar mesures significatives que ajudin a la transformació estructural de la violència i contribueixin a millorar les condicions de vida de les poblacions africanes.

    Pots descarregar aquí.
    Suscripcions.




    Altos el foc en conflictes armats durant la pandèmia del coronavirus   Altos el foc en conflictes armats durant la pandèmia del coronavirus
    Núm. 4 Abril 2020
    Escola de Cultura de Pau de la UAB


    El secretari general de l’ONU, António Guterres, va fer una crida global el 23 de març a totes les parts en conflicte al món a iniciar un alto el foc que permeti fer front a la pandèmia ocasionada pel coronavirus, facilitant així el treball dels actors humanitaris accedint a les poblacions més vulnerables afectades per la violència. L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB se suma a la crida a un alto el foc global. En suport als esforços locals i internacionals de construcció de pau i de resposta a la pandèmia, documenta a continuació alguns dels contextos de conflicte armat o tensió en què actors armats van mostrar la seva adhesió a la proposta del secretari general de l’ONU, es van adoptar altres mesures de creació de confiança entre les parts o es van fer crides rellevants per l’inici de cessaments d’hostilitats.

    Pots descarregar aquí.
    Infografia aquí.
    Suscripcions.


    20 anys d’implementació de l’Agenda Gènere, Pau i Seguretat   20 anys d’implementació de l’Agenda Gènere, Pau i Seguretat
    Núm. 3 Març 2020
    María Villellas
    Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


    Es compleixen 20 anys de l’agenda internacional sobre gènere, pau i seguretat en un context internacional ple de reptes, amb l’enfortiment de lideratges globals hostils per als drets de les dones i la població LGTBI i favorables a aproximacions militaristes a la transformació dels conflictes. El potencial de l’agenda, que va néixer amb l’objectiu d’incorporar els principis d’igualtat de gènere a les polítiques de pau i seguretat, dista molt de ser assolit, malgrat els avenços que s’han dut a terme en aquestes dues últimes dècades. La manca de recursos i la fràgil voluntat política dels governs continuen sent importants obstacles per a una agenda que afronta el repte de seguir sent un instrument per a la construcció d’una pau transformadora i de teixir aliances amb altres actors rellevants, com el moviment pels drets de les persones LGTBI i altres agendes crucials com la de justícia climàtica o l’agenda sobre joves, pau i seguretat.

    Pots descarregar aquí.
    Subscripcions.


    Conflictivitat armada i violència 
contra la població LGTBI: reptes 
per a la construcció de pau   Conflictivitat armada i violència contra la població LGTBI: reptes per a la construcció de pau
    Núm. 2 Març 2020
    Ana Villellas
    Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


    La violència per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere afecta persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGBTI) en tot tipus de contextos en el món, vulnerant els seus drets humans en múltiples formes. Organitzacions de la societat civil i organismes de drets humans han denunciat el risc que suposen els conflictes armats com a agreujant de les violències preexistents contra la població LGTBI. Malgrat l’infra-registre d’aquest tipus de violència, aquesta ha estat documentada en conflictes com Colòmbia, l’Iraq o Síria, entre d’altres, posant de manifest els seus impactes específics en tots els àmbits de les vides de la població LGTBI, així com els obstacles per la defensa dels seus drets, com la impunitat prevalent. Davant la situació de violència contra població LGTBI en contextos de conflicte resulta urgent abordar i transformar els biaixos de gènere en les anàlisis sobre conflictivitat armada i en els esforços de construcció de pau.

    Pots descarregar aquí.
    Subscripcions.


    ¿On és la revolució sudanesa i les seves dones?   ¿On és la revolució sudanesa i les seves dones?
    Núm.1 Març 2020
    Josep Maria Royo Aspa
    Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


    A l’abril de 2019 es va produir l’enderrocament del president Omar al-Bashir per part de la cúpula militar del Sudan. En la caiguda del qual van ser determinants les mobilitzacions populars de la societat civil i en particular, de les organitzacions de dones sudaneses. El nou govern de transició ha introduït alguns canvis positius pel que fa a la presència de les dones sudaneses en les noves institucions de l’Estat, tot i que diverses anàlisis han assenyalat que les dones segueixen absents dels àmbits de decisió de el nou règim. Diversos reptes després de la caiguda d’al-Bashir segueixen oberts en un país afectat per nombrosos greuges històrics entre el centre i la perifèria i dèficits democràtics, una profunda crisi econòmica, manca de justícia social i violència de gènere enquistada en les institucions i lleis de l’Estat.

    Pots descarregar aquí.
    Subscripcions.