caenes

Apunts ECP de Conflictes i Pau

Apunts ECP de Conflictes i Pau és una publicació de l’Escola de Cultura de Pau que aborda temes d’actualitat, aportant reflexions sobre anàlisi i transformació de conflictes i construcció de pau. Disponible a la pàgina web de l’Escola de Cultura de Pau, la seva distribució es realitza per correu electrònic i xarxes socials.

  Claus i reptes de la transició a Txad (2): esperances frustrades amb el procés de pau i el diàleg nacional.
Núm. 23 Desembre de 2022
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Després de la mort del president Idriss Déby l’abril del 2021 i el subsegüent cop d’Estat militar, un consell militar va instal·lar Mahamat Idriss Déby com a nou president, va suspendre la Constitució i la va reemplaçar amb una carta de transició i la promesa d’eleccions lliures al cap de 18 mesos, després de la celebració d’un diàleg nacional. Tanmateix, aquests 18 mesos de transició han significat la consolidació del poder de Mahamat Déby, durant els quals ha utilitzat la violència per reprimir la dissidència i les protestes pacífiques que demanaven el retorn d’un govern civil. El procés de pau de Doha i el Diàleg Nacional Inclusiu van concloure amb la prolongació del mandat del Consell Militar de Transició sota la imatge d’un nou Govern, qualificat d’unitat nacional, i la continuïtat de la presidència de Mahamat Déby, la qual cosa ha suposat la perpetuació de la ruptura constitucional iniciada a l’abril de 2021. La perpetuació del règim de Mahamat Déby ha desencadenat el rebuig de l’oposició política i social i la subsegüent repressió per part dels cossos de seguretat, causant desenes de víctimes mortals, cosa que evidenciat la deriva autoritària del Govern i la voluntat de silenciar l’oposició política i social amb tots els mitjans al seu abast. La tèbia resposta internacional posa de manifest el fracàs de la comunitat internacional en el seu conjunt per evitar la deriva autoritària i repressora del règim txadià i llança un perillós missatge a altres països de la regió.

Pots descarregar aquí.


  Emergència climàtica i conflictes: reptes per a la pau a la regió MENA.
Núm. 22 Desembre de 2022
Pamela Urrutia Arestizábal
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


La regió del Nord d’Àfrica i Orient Mitjà (MENA) és una de les més vulnerables als efectes del canvi climàtic induït per l’acció humana (antropogènic). Nombrosos estudis venen constatant els impactes de l’emergència climàtica a la zona i anticipen que aquesta regió del planeta es veurà creixentment afectada per un accelerat augment de temperatures, una acusada disminució dels recursos d’aigua, una proliferació d’esdeveniments meteorològics extrems i un increment del nivell del mar amb importants afectacions en zones costaneres, entre altres fenòmens. Davant d’ aquest panorama, i en un context en què el canvi climàtic és àmpliament percebut com una de les principals amenaces a la pau i a la seguretat global, diverses anàlisis venen dedicant atenció a explorar les interrelacions entre l’emergència climàtica i els conflictes violents i situacions d’inestabilitat. Un tema rellevant en una regió afectada per nombrosos conflictes armats i tensions sociopolítiques que han tingut -i tenen- greus afectacions des d’una perspectiva de seguretat humana. Davant d’aquest escenari, el present informe analitza algunes interrelacions clau entre canvi climàtic i conflictes, abordant qüestions com els reptes que planteja la previsible escassetat d’aigua en un context de calor extrema, les lliçons sobre la relació entre sequera i conflicte que recull el cas de Síria, els desafiaments del nexe entre canvi climàtic i seguretat alimentària, els impactes desproporcionats de l’emergència climàtica en poblacions en situació de vulnerabilitat i els reptes vinculats als dèficits de governança i dificultats per a l’activisme pel clima a la regió.

Pots descarregar aquí.


  Recursos naturals i conflictivitat armada: una relació complexa.
Núm. 21 Novembre de 2022
Iván Navarro Milián
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Comprendre quines són les causes que originen el desplegament de la violència a gran escala en les societats ha estat una de les principals preocupacions dels estudis sobre conflictivitat armada i construcció de pau. Avui sabem que les causes de l’esclat i manteniment de la violència són complexes, producte de múltiples factors (històrics, polítics, econòmics, culturals, ideacionals, endògens i exògens) que interactuen de formes diverses en cada escenari de conflictivitat armada i que es poden transformar al llarg del temps. Dins d’aquestes múltiples causes, una d’elles, la que fa al·lusió al paper que exerceixen els recursos naturals en la conflictivitat armada ha sigut estudiat per la que es coneix com la literatura de l’«economia política de la guerra», composta per diverses teories que han centrat la seva atenció a analitzar els fluxos econòmics de les guerres, sobretot, el paper que exerceixen els recursos naturals (diamants, or, petroli, coltan, terres, aliments, etc.). Una de les principals conclusions d’aquesta narrativa defensa que les causes de violència armada se situen fonamentalment en la lluita pel control i accés als recursos naturals. Dins d’ aquesta narrativa existeixen dues importants variants: la que se centra a ressaltar la competència que es genera a causa de l’escassetat de recursos, accentuada en els darrers anys per la crisi climàtica i la crisi alimentària global; i la que posa l’èmfasi en l’abundància de recursos i el seu impacte negatiu en les societats a causa de la seva mala gestió i a les oportunitats que generen per a l’enriquiment. Ambdues literatures si bé ens permeten entendre millor la relació entre recursos naturals i conflictivitat armada, també tenen importants limitacions en invisibilitzar altres factors causals.

Pots descarregar aquí.


  La situació de les dones a l’Afganistan. Entre l’opressió i la resistència.
Núm. 20 Novembre de 2022
María Villellas Ariño
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


L’agost del 2021 es va produir la presa del poder a l’Afganistan per part dels talibans, després d’anys de conflicte armat i la intensificació dels enfrontaments en els mesos previs a diferents zones del país i finalment la captura de Kabul. El fracàs dels intents de negociació entre el Govern i els talibans, i la marxa del país del president Ghani i d’alguns dels seus col·laboradors més propers, van donar pas a la reinstauració del règim talibà, 20 anys després de la seva caiguda després de la invasió nord-americana del país, institucionalitzant-se la completa exclusió de les dones de l’àmbit públic i la violació sistemàtica dels seus drets humans. La invasió de l’Afganistan per part dels EUA i la coalició de suport conformada per 40 països, la majoria integrants de l’OTAN, va tractar el 2001 de buscar legitimitat internacional i local utilitzant sovint discursos de gènere amb argumentacions que al·ludien a la situació de les dones afganeses i la necessitat de posar fi a un règim opressor. Després de la caiguda del règim talibà es van produir alguns canvis en la situació de les dones, especialment a l’àmbit normatiu. A més a més, es van obrir alguns espais limitats de participació política. Tot i això, malgrat alguns avenços en l’àmbit polític i educatiu, que fonamentalment van beneficiar les dones que vivien en entorns urbans, la situació de la majoria de les dones afganeses es va caracteritzar per la pobresa i la marginació de l’àmbit públic. A més, els nivells de violència contra les dones van continuar sent molt elevats, tant a l’esfera privada com a la pública. El règim polític instaurat pels talibans el 2021 s’ha caracteritzat per la imposició d’una forta exclusió de les dones de l’àmbit públic i una retallada àmplia dels seus drets socials, econòmics, polítics i culturals, impactant així en la seva condició de ciutadanes, de la mateixa manera que succeís durant el primer règim talibà entre 1996 i 2001. No obstant això, malgrat tots aquests retrocessos i greus abusos als seus drets des del canvi de règim al país, les dones han protagonitzat diferents actes de protesta i resistència dins i fora del país davant de la misogínia i violació sistemàtica dels seus drets.

Pots descarregar aquí.


  Claus i reptes de la transició al Txad (1) Canvi climàtic, inestabilitat i conflicte
Núm. 19 Novembre de 2022
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Sovint classificat com un dels països més vulnerables del món al canvi climàtic, el Txad enfronta un ampli, complex i interrelacionat ventall de reptes i elements de fragilitat i inestabilitat en les darreres dècades. Aquest clima d’inestabilitat es va agreujar amb la mort del president Idriss Déby l’abril del 2021 i el subsegüent cop d’Estat militar, cosa que va situar el país a punt de l’abisme. Un consell militar va instal·lar Mahamat Idriss Déby, va suspendre la constitució i la va reemplaçar amb una carta de transició i la promesa d’eleccions lliures al cap de 18 mesos, després de la celebració d’un diàleg nacional. El diàleg, programat per al febrer del 2022, es va posposar a l’agost del 2022 per permetre que els grups armats reunits a Qatar des del març amb el Consell Militar de Transició poguessin participar després d’assolir un acord de pau, encara que alguns dels principals grups, com el FACT , van boicotejar l’acord. L’oposició i la societat civil, cada cop més silenciada i reprimida, segueix exigint una transició liderada per civils i eleccions creïbles.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  Continuïtat i canvi en l’evolució de la conflictivitat internacional: davant d’una nova Guerra Freda?
Nº 18 Octubre de 2022
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989 i la fi de la Guerra Freda i de l’enfrontament bipolar amb el desmembrament de l’URSS el 1991, es va produir una aparent reducció de la conflictivitat global qualificada com d’optimisme liberal que va donar pas a la posada en marxa d’una agenda de pau liberal pel que fa a les polítiques internacionals de pau i desenvolupament. Tot i això, l’eclosió d’una sèrie de conflictes bèl·lics, encapçalats per l’auge dels nacionalismes a l’ex URSS, el desmembrament de la regió dels Balcans o les crisis a Somàlia, Rwanda i Àfrica Occidental, va plantejar nous desafiaments i va qüestionar l’optimisme generat anys enrere. Alhora, aquests conflictes van donar peu a la legitimació de diversos paradigmes que pretenien justificar les intervencions militars internacionals i que van rebre un impuls definitiu amb la irrupció de la Guerra contra el Terror a partir de l’11S del 2001 i la transformació de l’agenda política internacional en matèria de seguretat: els Estats “fallits” o “col·lapsats” es van convertir en una amenaça global amb enormes reptes a l’estabilitat i la seguretat internacional. Tot i els seus múltiples fracassos, aquesta agenda securitària ha regit les relacions internacionals durant les darreres dues dècades i ha afavorit la progressiva internacionalització dels conflictes armats per la implicació de tercers actors com a parts contendents en el marc d’aquesta agenda securitària, que han contribuït a agreujar la intensitat de la violència en alguns contextos, com evidencia la regió del Sahel Occidental.

En aquestes dinàmiques de llarg termini han intervingut altres aspectes conjunturals, com és la crisi financera del 2008 i la pandèmia de la COVID-19 el 2020, que han posat de manifest les falles del sistema i la fragilitat en termes de governabilitat en diferents contextos. En aquest sentit, aquesta situació d’increment de la violència i la fragilitat governamental en aquesta nova etapa de (des)ordre internacional multipolar s’ha vist greument afectada per les múltiples tensions entre les quatre principals potències de la comunitat internacional, els EUA, Rússia, la Xina i la UE, i que la invasió russa a Ucraïna ha fet créixer, sentant les bases d’una nova crisi global, etapa que alguns han qualificat com una nova era d’impunitat o fins i tot una reedició d’alguns elements propis de la Guerra Freda.

Pots descarregar aquí.


  Cinc reptes per a l’agenda gènere, pau i seguretat
Nº 17 Octubre de 2022

L’agenda internacional gènere, pau i seguretat, vigent des de l’any 2000, és una eina/agenda política i normativa d’incorporació de la perspectiva de gènere i els drets de les dones als esforços internacionals de construcció de pau. Aquesta agenda ha estat materialitzada al llarg de més de dues dècades en 10 resolucions del Consell de Seguretat que han aportat un marc normatiu i polític per transformar la pràctica de la construcció de la pau mitjançant un enfocament de gènere. Tot i això, 22 anys després de l’inici de l’agenda el balanç és desigual, ja que, si bé s’ha aconseguit donar una important visibilitat als impactes de gènere que tenen els conflictes armats, així com a l’exigència de participació de les dones en la construcció de la pau sense exclusió ni discriminació, la seva implementació segueix sent feble i fragmentària. En aquest document identifiquem cinc reptes per aconseguir que l’agenda gènere, pau i seguretat segueixi sent una eina eficaç i rellevant de construcció de pau feminista en un context internacional marcat per la invasió russa de Ucraïna i les amenaces d’ús d’armament nuclear, així com l’agreujament de la crisi climàtica, entre d’altres factors.

1. Reduir la militarització i les despeses militars. Acabar amb l’armament nuclear.
2. Afrontar la crisi climàtica des de l’ecofeminisme.
3. Reconèixer la diversitat.
4. Ser una eina efectiva i eficaç per a la construcció de la pau.
5. Prioritzar la prevenció dels conflictes.

Pots descarregar aquí.


  COVID-19 i processos de pau: impactes de la pandèmia en la negociació de conflictes
Núm. 16 Febrer de 2022
Jordi Urgell García
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


El següent informe analitza alguns dels principals impactes de la pandèmia de la COVID-19 en els processos de pau, com el retard, l’alentiment o la paràlisi d’algunes negociacions de pau; la transició a processos de diàleg a distància, que comporta la virtualització de la comunicació, un protagonisme més gran de l’anomenada “mediació interna” i una major agència dels actors locals; l’impacte en els processos de pau de la crida del secretari general de les Nacions Unides a un alto el foc global; i la influència de la resolució 2532 (2020) del Consell de Seguretat de l’ONU sobre la reconfiguració i ampliació del concepte de seguretat internacional i de les funcions i competències del Consell de Seguretat per preservar la pau i la seguretat internacionals.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  COVID-19 i vulneració de drets humans
Núm. 15 Desembre de 2021
Iván Navarro Milián
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


En març de 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el nivell de pandèmia mundial per a la propagació del virus de la COVID-19 i va sol·licitar als governs que prenguessin les mesures pertinents per contenir la seva propagació. Des d’aquell moment s’han adoptat múltiples mesures per a controlar la pandèmia que han tingut efectes positius en la contenció de l’enfermetat, però també han afectat al exercici dels drets de les persones en nombrosos àmbits de la seva vida: accés a serveis bàsics, treball, circulació, educació, reunió pacífica, privacitat, vida familiar, religió, etc. En múltiples ocasions, les mesures decretades, lluny d’aplicar-se amb l’objectiu de salvaguardar la salut pública, han sigut instrumentalitzades per a reprimir o discriminar a grups específics, reduir l’espai cívic i censurar veus crítiques, així com per a violar els drets de diferents col·lectius.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  Conflictes, Àfrica i COVID-19
Núm. 14 Novembre de 2021
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


El març del 2020 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la COVID-19 com a pandèmia mundial que ha donat lloc a una crisi global de salut i multidimensional. Des de llavors, la resposta contra la COVID-19 ha esdevingut un escenari central a tot el món. Un any i mig després de l’inici de la pandèmia, encara no s’entreveu el final: malgrat el ràpid desenvolupament de les vacunes –no exempt de polèmica– aquestes no estan igualment disponibles a tot el món, i els avenços positius a molts llocs es veuen enfosquits per la propagació de mutacions. Tot i que el continent africà no es va veure tan afectat per la pandèmia com molts inicialment temien, la malaltia ha tingut conseqüències molt greus en termes econòmics, polítics i socials. A més, aquesta pandèmia va emergir en un context internacional de fragilitat i inestabilitat prèvia vinculat, entre altres factors, als conflictes armats i les crisis sociopolítiques que assolaven el continent i que els darrers anys s’han anat agreujant. L’any 2020 es van registrar a nivell mundial 34 escenaris de conflictivitat armada, 15 dels quals van transcórrer a Àfrica. Molts d’aquests escenaris han patit un deteriorament en la situació de seguretat els darrers anys, afectant greument les poblacions civils i generant importants crisis humanitàries, situació agreujada en diversos casos per la resposta a la pandèmia i els reptes i dèficits de governabilitat previs.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  Conflictes, desplaçament i COVID-19
Núm. 13 Octubre de 2021
Pamela Urrutia Arestizábal
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


En l’última dècada els desplaçaments forçats de població a causa de conflictes armats, persecució i múltiples formes de violència s’han incrementat de manera exponencial. La crisi de la COVID-19 i les restriccions de moviment imposades per contenir l’expansió de la malaltia van impactar en aquesta realitat, creant una situació sense precedents i incidint especialment en els moviments transfronterers. La pandèmia ha exacerbat la vulnerabilitat de les persones desplaçades i refugiades -i també migrants-, que han hagut de fer front a conseqüències desproporcionades en el marc d’una crisi múltiple: de protecció, de salut i socioeconòmica, entre d’altres dimensions. La crisi de la COVID-19 també ha ofert lliçons, posant en evidència la interdependència del benestar i la salut dels éssers humans, la urgència de respostes col·lectives als reptes globals i la necessitat ineludible de posar en pràctica vies legals i segures per gestionar la mobilitat humana des d’un enfocament de drets compromès amb la seguretat humana.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  Conflictes, COVID-19 i canvi climàtic
Núm. 12 Juliol de 2021
María Villellas Ariño
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


La pandèmia per coronavirus que ha donat lloc a una crisi global de salut va emergir en un context internacional de fragilitat prèvia com a conseqüència, entre d’altres factors, dels conflictes armats i les tensions de caràcter sociopolític, així com del canvi climàtic. Es tracta de fenòmens globals que interactuen agreujant les crisis de salut i seguretat en què viuen nombroses poblacions. La magnitud d’aquestes crisis globals ha posat de manifest la dificultat per establir límits precisos entre unes i altres i la necessitat d’adoptar enfocaments globals que atenguin les interseccions que es produeixen entre les causes i conseqüències, així com a les diverses interrelacions que tenen lloc entre aquests fenòmens.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  Conflictes, COVID-19 i l’agenda de dones, pau i seguretat
Núm. 11 Juliol de 2021
Ana Villellas Ariño
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


La pandèmia de la COVID-19 ha amplificat les desigualtats de gènere preexistents en totes les esferes, i les seves conseqüències s’han vist aguditzades en països en conflicte armat tot i les limitacions de dades i subregistres. La pandèmia ha posat de manifest de nou mancances relatives a la implementació efectiva de l’agenda internacional de gènere, pau i seguretat, principalment pel que fa a la manca de voluntat governamental de destinar esforços i recursos per abordar i transformar estructures i pràctiques de violència de gènere i de prioritzar la participació de dones i societat civil en tota la seva diversitat en els processos de presa de decisió. Enfocaments feministes alerten sobre els riscos d’abordar la pandèmia com una crisi nova o desconnectada d’altres processos i plantegen propostes de recuperació feminista basades en la interdependència, la igualtat de gènere i la seguretat humana i mediambiental.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.



  Negociar amb al-Shabaab? Somàlia i la narrativa securitària a la Banya d’Àfrica
Núm. 10 juliol 2021
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Des de l’inici de les seves activitats en els 2000, al-Shabaab ha estat el principal repte a la construcció de la pau a Somàlia i un dels actors armats més actius del continent africà. El 2012 es va convertir en la franquícia local d’al-Qaida i de la seva xarxa transnacional d’actors salafistes jihadistes, arribant a ser un dels principals actors armats del continent africà i en una amenaça de dimensions regionals. En aquesta última dècada els EUA i la resta de la comunitat internacional han prioritzat una aproximació securitària al conflicte al país i en especial en els darrers anys, els EUA han seguit incrementant les operacions militars en persecució d’al-Shabaab. L’estratègia antiterrorista nord-americana i de la comunitat internacional en el seu conjunt, amb el beneplàcit del Govern Federal somali, centrada en la securitització de les respostes internacionals davant les amenaces a la pau i la seguretat internacional, s’ha revelat com un fracàs perquè no ha reduït l’impacte de les activitats d’al-Shabaab i ha causat nombroses víctimes civils.

Pots descarregar aquí.
Suscripcions.


  Etiòpia i l’ofensiva sobre Tigray. Claus d’una transició en risc
Núm. 9 Desembre 2020
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


El 4 de novembre de 2020 el primer ministre etíop va ordenar l’inici d’una operació militar contra les autoritats de la regió septentrional de Tigray, governada pel TPLF, en resposta a un atac comès per les forces de la regió de Tigray contra dues bases militars de les Forces Armades federals etíops. Arran d’aquesta ofensiva, s’ha desencadenat una escalada de la violència amb greus conseqüències per a la població civil, i el seu últim episodi, l’ofensiva militar contra la capital, Mekelle, pot suposar un desastre humanitari que previsiblement no suposarà la fi del conflicte armat.

El nomenament d’Abiy Ahmed com a nou primer ministre a principis de 2018 va propiciar importants i positius canvis a nivell intern i a nivell regional a Etiòpia. No obstant això, les accions d’Abiy per reformar l’Estat etíop han desembocat en el seu debilitament. Li han donat un nou impuls als moviments nacionalistes de base ètnica ressorgits durant les mobilitzacions massives iniciades el 2015 per part de la comunitat oromo que finalment el van portar al poder, així com fortes resistències d’actors clau com el TPLF. Aquesta situació ha desencadenat una escalada de la violència política per tot el país i un increment de la tensió entre el Govern federal i el TPLF que ha culminat amb l’esclat d’un conflicte armat. És més imprescindible que mai la pressió de la comunitat internacional per frenar l’espiral de violència, establir un alto el foc i promoure un diàleg per resoldre aquest conflicte les dimensions del qual van més enllà de la disputa entre Tigray i el Govern federal. La transició a Etiòpia està en risc i és imprescindible involucrar tots els actors polítics per a construir un futur polític comú.

Pots descarregar aquí.
Suscripcions.


  Les negociacions de pau a l’Afganistan en un any decisiu
Núm. 8 Novembre 2020
María Villellas Ariño
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


2020 ha estat un any decisiu per als processos de pau que tenen lloc a l’Afganistan. Al febrer, després d’unes llargues negociacions entre el Govern dels EUA i els talibans plenes de no pocs obstacles, avenços i retrocessos, s’aconseguia un acord pel qual Washington es comprometia a una retirada militar progressiva de país a canvi que els talibans asseguressin que des de territori afganès no s’anaven a planificar ni perpetrar atacs terroristes contra interessos nord-americans. Al setembre es va iniciar el diàleg intraafganès que reuneix a Qatar a el Govern afganès i els talibans en un procés que representa una oportunitat única, però que haurà de fer front a nombrosos obstacles i que difícilment aconseguirà resultats tangibles en el curt termini. La participació de les dones i la consolidació del reconeixement als seus drets és un dels principals reptes als quals s’haurà de fer front. Els avenços en els processos han vingut acompanyats d’una reducció de la violència armada al país, encara que els talibans han protagonitzat importants atacs armats que posen en qüestió el seu compromís per tal del conflicte armat per la via negociada. El context de pandèmia i la victòria de el partit demòcrata a les eleccions dels EUA obren també interrogants sobre el futur incert de el procés de pau.

Pots descarregar aquí.
Suscripcions.


Apunts ECP de Conflictes i Pau és una publicació de l’Escola de Cultura de Pau que aborda temes d’actualitat, aportant reflexions sobre anàlisi i transformació de conflictes i construcció de pau. Disponible a la pàgina web de l’Escola de Cultura de Pau, la seva distribució es realitza per correu electrònic i xarxes socials.



Cessaments d’Hostilitats en temps de COVID-19    Cessaments d’Hostilitats en temps de COVID-19
Núm. 7 Juliol 2020
Escola de Cultura de Pau de la UAB


El Secretari General de l’ONU, António Guterres, va fer una crida global el 23 de març a totes les parts en conflicte al món a iniciar un alto el foc que permeti fer front a la pandèmia ocasionada pel coronavirus. Al cap de pocs dies la crida del Secretari General havia estat recolzada per més de 70 Estats membres, organitzacions regionals, actors subestatals i xarxes i organitzacions de la societat civil. Un rellevant nombre d’actors d’escenaris de conflicte van manifestar la seva voluntat d’assumir la crida. No obstant això, tal com va reconèixer el mateix Secretari General, hi ha enormes dificultats per traduir les paraules en fets. A finals de juny, a iniciativa de Malàisia, 170 Estats membres i observadors de l’ONU van anunciar el seu suport a la crida global de l’ONU i van manifestar la seva unitat davant l’amenaça global de la pandèmia. Posteriorment, el Consell de Seguretat de Nacions Unides es va pronunciar de manera unànime donant suport a aquesta crida aprovant la resolució 2532 (2020) en la qual exigia un cessament general i immediat de les hostilitats en totes les situacions bèl·liques que formen part de l’agenda del Consell de Seguretat; recolzava els esforços realitzats pel Secretari General; i feia una crida a totes les parts en conflicte armat a participar immediatament d’una pausa humanitària d’almenys 90 dies consecutius. L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB reitera el seu suport a la crida a un alto el foc global de l’secretari general de l’ONU. A continuació es documenten alguns dels contextos de conflicte armat o tensió en què actors armats van establir altos el foc o altres mesures de creació de confiança entre les parts o es van fer crides rellevants a l’inici de cessaments d’hostilitats entre abril i juliol.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripción.


  Conflictivitat armada i resolució de disputes al Sud-est asiàtic: evolució històrica i reptes de futur
Núm. 6 Abril 2020
Jordi Urgell
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Després d’haver estat una de les regions del món amb majors nivells de conflictivitat armada durant la Guerra Freda, en les darreres dècades el Sud-est asiàtic ha experimentat una clara reducció tant de conflictes armats interns com de disputes interestatals. Tot i que el 2019 i 2020 s’han produït avenços molt positius respecte de l’acomodament de minories nacionals i de reivindicacions polítiques a través de negociacions de pau, la regió segueix tenint diversos conflictes actius i enfronta importants reptes. Entre ells, la creixent contestació social i erosió de la legitimitat de les institucions i els models de governabilitat; l’assertivitat amb la qual s’estan reivindicant referèndums d’autodeterminació; i la consolidació i expansió d’ISIS a la regió després de la pèrdua dels seus darrers feus a Siria i l’Iraq.

Pots descarregar aquí.
Suscripcions.


  La construcció (dispar) de les narratives securitàries al continent africà i les seves respostes
Núm. 5 Abril 2020
Iván Navarro
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Al continent africà les agendes de seguretat i construcció de pau en els escenaris de violència presents a l’Àfrica Central difereixen ostensiblement de les generades en els conflictes armats amb presència d’actors jihadistes a l’Àfrica Occidental i la Banya d’Àfrica. Mentre a les primeres s’ha apostat principalment pel desplegament de missions de manteniment de la pau encapçalades per Nacions Unides, així com per l’obertura de processos de negociació de pau, en les segones, la seva caracterització com a conflictes armats de caràcter “jihadista” ha donat peu a prioritzar respostes militars a partir de coalicions internacionals antiterroristes i a la negació del diàleg. Els resultats de l’aplicació d’unes i altres han estat dispars pel que fa a la reducció de la violència i, en general, l’arquitectura de pau edificada es mostra incapaç d’aportar mesures significatives que ajudin a la transformació estructural de la violència i contribueixin a millorar les condicions de vida de les poblacions africanes.

Pots descarregar aquí.
Suscripcions.




Altos el foc en conflictes armats durant la pandèmia del coronavirus   Altos el foc en conflictes armats durant la pandèmia del coronavirus
Núm. 4 Abril 2020
Escola de Cultura de Pau de la UAB


El secretari general de l’ONU, António Guterres, va fer una crida global el 23 de març a totes les parts en conflicte al món a iniciar un alto el foc que permeti fer front a la pandèmia ocasionada pel coronavirus, facilitant així el treball dels actors humanitaris accedint a les poblacions més vulnerables afectades per la violència. L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB se suma a la crida a un alto el foc global. En suport als esforços locals i internacionals de construcció de pau i de resposta a la pandèmia, documenta a continuació alguns dels contextos de conflicte armat o tensió en què actors armats van mostrar la seva adhesió a la proposta del secretari general de l’ONU, es van adoptar altres mesures de creació de confiança entre les parts o es van fer crides rellevants per l’inici de cessaments d’hostilitats.

Pots descarregar aquí.
Infografia aquí.
Suscripcions.


20 anys d’implementació de l’Agenda Gènere, Pau i Seguretat   20 anys d’implementació de l’Agenda Gènere, Pau i Seguretat
Núm. 3 Març 2020
María Villellas
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


Es compleixen 20 anys de l’agenda internacional sobre gènere, pau i seguretat en un context internacional ple de reptes, amb l’enfortiment de lideratges globals hostils per als drets de les dones i la població LGTBI i favorables a aproximacions militaristes a la transformació dels conflictes. El potencial de l’agenda, que va néixer amb l’objectiu d’incorporar els principis d’igualtat de gènere a les polítiques de pau i seguretat, dista molt de ser assolit, malgrat els avenços que s’han dut a terme en aquestes dues últimes dècades. La manca de recursos i la fràgil voluntat política dels governs continuen sent importants obstacles per a una agenda que afronta el repte de seguir sent un instrument per a la construcció d’una pau transformadora i de teixir aliances amb altres actors rellevants, com el moviment pels drets de les persones LGTBI i altres agendes crucials com la de justícia climàtica o l’agenda sobre joves, pau i seguretat.

Pots descarregar aquí.
Subscripcions.


Conflictivitat armada i violència contra la població LGTBI: reptes per a la construcció de pau   Conflictivitat armada i violència contra la població LGTBI: reptes per a la construcció de pau
Núm. 2 Març 2020
Ana Villellas
Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


La violència per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere afecta persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGBTI) en tot tipus de contextos en el món, vulnerant els seus drets humans en múltiples formes. Organitzacions de la societat civil i organismes de drets humans han denunciat el risc que suposen els conflictes armats com a agreujant de les violències preexistents contra la població LGTBI. Malgrat l’infra-registre d’aquest tipus de violència, aquesta ha estat documentada en conflictes com Colòmbia, l’Iraq o Síria, entre d’altres, posant de manifest els seus impactes específics en tots els àmbits de les vides de la població LGTBI, així com els obstacles per la defensa dels seus drets, com la impunitat prevalent. Davant la situació de violència contra població LGTBI en contextos de conflicte resulta urgent abordar i transformar els biaixos de gènere en les anàlisis sobre conflictivitat armada i en els esforços de construcció de pau.

Pots descarregar aquí.
Subscripcions.


¿On és la revolució sudanesa i les seves dones?   ¿On és la revolució sudanesa i les seves dones?
Núm.1 Març 2020
Josep Maria Royo Aspa
Investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB


A l’abril de 2019 es va produir l’enderrocament del president Omar al-Bashir per part de la cúpula militar del Sudan. En la caiguda del qual van ser determinants les mobilitzacions populars de la societat civil i en particular, de les organitzacions de dones sudaneses. El nou govern de transició ha introduït alguns canvis positius pel que fa a la presència de les dones sudaneses en les noves institucions de l’Estat, tot i que diverses anàlisis han assenyalat que les dones segueixen absents dels àmbits de decisió de el nou règim. Diversos reptes després de la caiguda d’al-Bashir segueixen oberts en un país afectat per nombrosos greuges històrics entre el centre i la perifèria i dèficits democràtics, una profunda crisi econòmica, manca de justícia social i violència de gènere enquistada en les institucions i lleis de l’Estat.

Pots descarregar aquí.
Subscripcions.