caenes

La crisi a Ucraïna des d’una perspectiva de construcció de pau feminista.

Por Ana Villellas, Cristianisme i Justícia.

En primer lloc, la crisi a Ucraïna ens obliga a assenyalar una vegada més (i no ens cansarem de fer-ho) la necessitat urgent de posar al centre de les polítiques la prevenció de conflictes violents amb perspectiva feminista. Sens dubte, els moments d’escalada greu, com l’actual, requereixen una actuació reactiva encaminada a impulsar la desescalada i intensificar els esforços diplomàtics. Però sota amenaça d’invasió militar sembla summament complex assolir acords al voltant dels temes més fonamentals, sovint els més divisius. A més, en els moments de crisi, els ritmes i els patrons habituals de negociació exacerben les dinàmiques d’exclusió i de biaixos de gènere que solen caracteritzar els processos de pau i negociacions polítiques. Per això, no hi ha excuses possibles per postergar l’adopció de la diplomàcia preventiva com a política central per governs (inclòs el Govern espanyol) i organismes intergovernamentals, tant de manera específica com transversal en altres polítiques (política de veïnatge, política comercial o defensa, entre moltes altres). És urgent posar al centre la diplomàcia preventiva feminista i operacionalitzar-la, amb voluntat política, recursos, capacitats, participació i rendició de comptes. Si no, la crisi militaritzada d’Ucraïna pot acabar sent a més d’una nova crisi humanitària, una avantsala de properes crisis en altres geografies i així successivament, amb greus costos humans, materials i mediambientals per a les poblacions.

Veure més

Ver también

El diálogo, ¿en retroceso frente al uso de la fuerza en el escenario internacional?

Josep Maria Royo Aspa. Blog Planeta Desarmado, El Salto Hoy se cumplen 9 meses desde …