Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Pamela Urrutia en La Directa.
La sobtada decisió del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental ha despertat incomptables dubtes i especulacions. Del que no hi ha dubtes és que es tracta d’un gir històric de la posició espanyola que –com recull la carta de Pedro Sánchez a Mohamed VI–, passa a reconèixer la proposta d’autonomia del Marroc com l’opció “més seriosa, creïble, i realista” per abordar el contenciós del Sàhara Occidental. Una opció que exclou la independència com a via per canalitzar les aspiracions d’autodeterminació sahrauís. Formalment, el canvi és significatiu, encara que l’alineament implícit amb els interessos de Rabat ve de més lluny. La manca de voluntat política per part d’Espanya i altres actors internacionals per pressionar en per una solució a la qüestió del Sàhara també ha afavorit, a la pràctica, el control del territori per part del Marroc i de la seva política de fets consumats. Això, malgrat la responsabilitat històrica d’Espanya al dossier del Sàhara Occidental com a potència administradora d’un territori pendent de descolonitzar i ocupat il·legalment pel Marroc, segons el dret internacional.
