Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Mª Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Setmanari Directa.
connivència de les potències occidentals, ha permès finançar nombrosos grups armats i ha estat un factor decisiu en l’eterna guerra que es viu a la República Democràtica del Congo. Els treballadors explotats en condicions infrahumanes a mines com la de Bisié són un pilar imprescindible per produir aparells tecnològics
Bisie és la principal mina de cassiterita que hi ha al Kivu Nord (República Democràtica del Congo, RDC). D’aquest mineral, se n’obté l’estany, que és fonamental per a la indústria de l’electrònica i de la telefonia mòbil com ho és el coltan, que també es troba a Bisie. Or, wolframita, diamants i bauxita són els altres minerals que s’extreuen d’una mina situada en un indret on, per arribar-hi, cal fer –a peu i per la selva– 30 dels 45 quilòmetres que la separen de Kilambo, l’aeroport més proper. A Bisie, la mineria, totalment artesanal, va arrencar el 2003, quan hi vivien prop de 15.000 persones. L’activitat va provocar la proliferació de bars, hotels i prostíbuls, on l’explotació i la violència sexual es fan evidents a ple dia. El 2008, ja s’hi havien explotat 15.000 tones d’estany –segons el New York Times–, el 4% de la producció mundial, una activitat que va generar prop de 100 milions anuals.
Bisie és la principal mina de cassiterita que hi ha al Kivu Nord (República Democràtica del Congo, RDC). D’aquest mineral, se n’obté l’estany, que és fonamental per a la indústria de l’electrònica i de la telefonia mòbil com ho és el coltan, que també es troba a Bisie. Or, wolframita, diamants i bauxita són els altres minerals que s’extreuen d’una mina situada en un indret on, per arribar-hi, cal fer –a peu i per la selva– 30 dels 45 quilòmetres que la separen de Kilambo, l’aeroport més proper. A Bisie, la mineria, totalment artesanal, va arrencar el 2003, quan hi vivien prop de 15.000 persones. L’activitat va provocar la proliferació de bars, hotels i prostíbuls, on l’explotació i la violència sexual es fan evidents a ple dia. El 2008, ja s’hi havien explotat 15.000 tones d’estany –segons el New York Times–, el 4% de la producció mundial, una activitat que va generar prop de 100 milions anuals.