Si la pau no és queer, no és pau.

Directa. Por Anna Celma, con entrevista a Ana Villellas.

Hi ha conflictes que porten anys o dècades en marxa i que no donen senyals de fatiga. L’ocupació israeliana a Palestina, la guerra civil a Síria, la crisi al Iemen, la “guerra contra el narco” a Mèxic, el conflicte a Colòmbia… En aquests contextos, la població civil és la primera trinxera que pateix les violències, vulneracions de drets i assassinats d’una guerra. Si s’analitza un conflicte armat amb perspectiva interseccional, es veu que hi ha patrons de discriminació en la societat implicada que la guerra catalitza. Per exemple, l’odi per raó de religió, ètnia, origen o identitat de gènere i orientació sexual. La guerra fa servir les violències vigents com a armes específiques, però no úniques.

Veure més