La nueva política militar de Libia.

El nou règim de Líbia haurà de fer front ven aviat a una revisió del que ha estat la política de defensa del país. Gaddafi tenia un exèrcit de 76.000 efectius i una despesa militar prou voluminosa, que representava el 2’8% del PIB. Líbia no necessita ni tants soldats, ni tantes armes ni gastar tant en seguretat militar. Com que Tunisia té una despesa militar molt petita, és el moment d’anar pensant en com construir un Mediterrani Occidental més desmilitaritzat, començant per aquests dos països, que han de dedicar els seus recursos per finalitats socials, i en el cas de Líbia, per reconstruir la infraestructura malmesa durant el conflicte. Caldrà també desarmar a les milícies que han dut a terme la reconquista del territori, i és possible que una part d’aquests homes s’integrin en aquest nou exèrcit que, repeteixo, hauria de ser petit i només dotat d’armes defensives. És una oportunitat per enviar un senyal als països veïns, Egipte, Algèria i Marroc, que tenen exèrcits nombrosos i una despesa militar important. Egipte hauria de reduir el seu aparell militar en la nova etapa que comença ara, per destinar més recursos a reduir la pobresa de la seva gent. El nou enviat especial de la UE pel Mediterrani sud, Bernardino León, podria incloure aquest objectiu a les seves immediates tasques, per tal de convèncer a aquests països que la millor seguretat és la humana, no la militar. La “primavera àrab” podria aportar al món aquest principi i aquesta nova política.