caenes

Barcelona y la guerra del coltán.

Josep Maria Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicado en El Punt
Els darrers dies s’ha publicat un nou estudi –l’enèsim– sobre les conseqüències de la situació de violència i guerra a la República Democràtica del Congo (RDC). Aquest afirmava que al voltant de 1.000 dones eren violades cada dia en aquest país. Aquest estudi, publicat per l’American Journal of Public Health, assenyalava que unes 400.000 dones i nenes havien estat violades a la RDC entre el 2006 i el 2007, dada que multiplicava per 26 la informació realitzada en el seu moment per Nacions Unides. Posteriorment, hi ha hagut reaccions en contra d’aquest estudi, qüestionant l’extrapolació de resultats inexactes d’una situació prou desconeguda com la que pateix l’est del país a tot el Congo.

Però més enllà d’aquestes xifres, així com d’altres, també rebatudes, que al país s’havien mort 5,4 milions de persones entre el 1998 i el 2007, l’única certesa que tenim és que el Congo està patint un dels conflictes més greus i oblidats de l’actualitat i que es desconeix la magnitud de la violència que hi té lloc. I a sobre, les reaccions de la comunitat internacional són gairebé inexistents i a remolc de les grans multinacionals implicades en l’explotació dels recursos naturals existents en aquest país, tot i que la nostra implicació en E aquesta situació és cada cop més rellevant. I això, l’endemà del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, tenim l’obligació de posar- ho de manifest.

Com recordareu, al febrer es va celebrar el Mobile World Congress a Barcelona, que va ser un èxit d’assistència, tot i que cap dels assistents no es va preguntar per les repercussions que la indústria del mòbil té arreu del món, i en especial en els llocs on els minerals imprescindibles per a la fabricació dels xips que formen part d’aquests aparells d’alta tecnologia, com és el coltan, poden estar contribuint a incentivar i perllongar la guerra i la violència sexual a l’est del Congo.

En aquesta guerra, el benefici derivat de l’explotació il·legal d’aquest mineral és un dels principals motius per a la continuïtat d’aquest conflicte, ja que tant els grups armats com sectors de les forces armades congoleses, així com negociants sense escrúpols i algun dels països veïns, s’hi estan lucrant, cosa que els permet continuar mantenint l’ statu quo. Aquest mineral, el coltan, del qual aquest país disposa del 80% de les reserves mundials, acaba formant part dels dispositius electrònics presents als telèfons mòbils, els reproductors de música portàtils i els ordinadors. Atesa la manca de transparència a la cadena de subministrament d’aquests minerals, els consumidors no tenen manera de saber que no estan finançant la continuïtat de la guerra.

Més enllà de les xifres, l’ús de la violència i dels abusos sexuals és una forma de causar dolor i, al mateix temps, un element de masclisme: l’home abusa de la dona perquè es considera més fort, perquè té una arma, etcètera. Les víctimes, per la seva banda, són estigmatitzades i tenen dificultats per denunciar els culpables, que de vegades són els mateixos familiars o veïns, els policies o els soldats. En molts casos, s’estableixen acords en què els criminals compensen econòmicament les víctimes a canvi del silenci. Avui la població congolesa sofreix un trauma col·lectiu del qual no se n’aborden les causes.

I com podem fer que s’abordin les raons d’un conflicte que passa tan lluny de nosaltres? Doncs plantejant a les institucions polítiques que volem que el World Mobile Congress vingui a Barcelona sempre que Catalunya i l’Estat espanyol introdueixin aquestes reflexions en el si dels debats que tenen lloc al congrés per promoure alternatives reals que canviïn la situació sobre el terreny. Al juliol es decideix si el congrés es celebra de forma definitiva a Barcelona. Però no només es tracta d’organitzar aquest certamen, sinó també de com Barcelona i Catalunya poden contribuir a la lluita contra la impunitat i iniciar els processos que puguin conduir a la fi de la violència sexual a la RDC. I les empreses que participen en el congrés hi tenen molt a dir i a fer en aquesta qüestió. No volem celebrar nous congressos i continuar sent còmplices amb la nostra indiferència.

Ver también

El reto de la Misión de la Liga Árabe.

Vicenç Fisas, Director de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.Diari ARA …