Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
La guerra al Iemen, que ja fa dos anys que dura, va corcant de mica en mica el país. L’última queixalada és una epidèmia de còlera. El 30 de març, l’hospital rural d’Abs, a pocs quilòmetres de la frontera amb l’Aràbia Saudita, en diagnosticava el primer cas. “Els nostres metges de seguida van detectar els símptomes i van fer el test. Durant els vint minuts que triguen a saber-se els resultats, els meus companys i jo ens miràvem conscients del que significaria que el resultat fos positiu”, explica per telèfon a l’ARA en Roger Gutiérrez, coordinador de Metges Sense Fronteres a Abs, a la regió d’Hajjah. El país ja vivia submergit en una crisi humanitària per la fam, i el còlera era el que faltava per acabar de sacsejar-lo.
L’equip de Gutiérrez va reaccionar ràpid, va actuar a la zona d’on provenia el malalt per frenar els contagis i en un primer moment la intervenció va funcionar. Al cap de poc, i progressivament, però, van començar a aparèixer més casos. L’epidèmia era una realitat. “Primer rebíem entre vuit i deu pacients cada dia; ara en rebem entre 100 i 120”, diu.
La situació s’ha precipitat en menys d’un mes. Des del 27 d’abril, 361 persones han mort per còlera arreu del país i s’han documentat més de 35.000 possibles casos. “El sistema de salut fa aigües, l’economia està col·lapsada, el país està col·lapsat”. És el principal motiu que dona Shinjiro Murata, coordinador general de MSF al Iemen, per explicar la gravetat de la situació.
Els bombardejos han destrossat gran part dels centres mèdics, i els que queden estan molt danyats i han d’assumir el doble o el triple de pacients dels que tenen capacitat per atendre. El ministeri de Salut s’ha quedat sense fons i no pot finançar ni reconstruccions, ni tractaments, ni personal mèdic. Des del mes de setembre, els metges iemenites treballen sense cobrar. Ho fan els que poden, la resta han hagut de buscar-se altres feines. Com a conseqüència d’això, el preu de l’atenció s’ha disparat. “La gent no es pot permetre pagar determinats preus, i al final el que passa és que no van al metge ni per una emergència”, explica Murata. És en aquest context que s’entén que una malaltia que es pot curar amb facilitat -la diarrea aquosa i els vòmits provocats pel còlera fan que el pacient es deshidrati, però amb sals de rehidratació oral i antibiòtic al cap de dos dies estan recuperats- estigui provocant tantes morts. “El percentatge de morts amb tractament és de l’1%; sense tractament moren un de cada dos malalts”, assenyala el cap de MSF al Iemen. “Fa ràbia que se’t mori gent que saps que podries haver salvat. Els que sabem que han mort -perquè temem que hi ha més morts de les que tenim documentades, com ara gent que ha mort a casa, sense atenció- ho han fet perquè arribaven quan ja no s’hi podia fer res, amb deshidratacions severes -reconeix Roger Gutiérrez-. Nosaltres som l’únic hospital en centenars de quilòmetres”. A Abs han pogut habilitar una escola veïna amb una cinquantena de llits, però estan desbordats. “Venen centenars de persones aterrides, no saben què és el còlera però saben que hi ha gent que s’està morint”.
L’equip de MSF col·labora amb emissores de ràdio de la zona i mesquites per difondre missatges de prevenció. Però, tot i això, els seus pitjors pronòstics s’estan complint i veuen el futur negre, perquè al juliol comença l’època de pluges i el risc de contagi pot créixer: un dels canals de transmissió són les aigües contaminades. La solució? Ajuda, i ràpid. “El ministeri de Salut del país té capacitat per gestionar la crisi, però necessita una injecció de diners. Si organitzacions com l’ONU, que tenen grans pressupostos, n’assumissin el cost, tot seria més fàcil”, assegura Gutiérrez.
Actualment, al Iemen un 80% de la població necessita ajuda humanitària. “La comunitat internacional s’hi ha compromès, però l’ajuda arribarà al setembre, i llavors serà tard”, critica Pamela Urrutia, investigadora de l’Escola de Pau. Lamenta que la fi de la guerra s’endevini llunyana, i que països com Espanya i els Estats Units engreixin el conflicte amb la venda d’armes a l’Àrabia Saudita, acusada per ONGs com Amnistia Internacional de massacrar els civils iemenites durant els seus atacs. L’epidèmia de còlera és filla d’aquesta guerra i suma víctimes als més del 10.000 morts i 3 milions de desplaçats forçats que ja s’ha cobrat el conflicte.
L’equip de Gutiérrez va reaccionar ràpid, va actuar a la zona d’on provenia el malalt per frenar els contagis i en un primer moment la intervenció va funcionar. Al cap de poc, i progressivament, però, van començar a aparèixer més casos. L’epidèmia era una realitat. “Primer rebíem entre vuit i deu pacients cada dia; ara en rebem entre 100 i 120”, diu.
La situació s’ha precipitat en menys d’un mes. Des del 27 d’abril, 361 persones han mort per còlera arreu del país i s’han documentat més de 35.000 possibles casos. “El sistema de salut fa aigües, l’economia està col·lapsada, el país està col·lapsat”. És el principal motiu que dona Shinjiro Murata, coordinador general de MSF al Iemen, per explicar la gravetat de la situació.
Els bombardejos han destrossat gran part dels centres mèdics, i els que queden estan molt danyats i han d’assumir el doble o el triple de pacients dels que tenen capacitat per atendre. El ministeri de Salut s’ha quedat sense fons i no pot finançar ni reconstruccions, ni tractaments, ni personal mèdic. Des del mes de setembre, els metges iemenites treballen sense cobrar. Ho fan els que poden, la resta han hagut de buscar-se altres feines. Com a conseqüència d’això, el preu de l’atenció s’ha disparat. “La gent no es pot permetre pagar determinats preus, i al final el que passa és que no van al metge ni per una emergència”, explica Murata. És en aquest context que s’entén que una malaltia que es pot curar amb facilitat -la diarrea aquosa i els vòmits provocats pel còlera fan que el pacient es deshidrati, però amb sals de rehidratació oral i antibiòtic al cap de dos dies estan recuperats- estigui provocant tantes morts. “El percentatge de morts amb tractament és de l’1%; sense tractament moren un de cada dos malalts”, assenyala el cap de MSF al Iemen. “Fa ràbia que se’t mori gent que saps que podries haver salvat. Els que sabem que han mort -perquè temem que hi ha més morts de les que tenim documentades, com ara gent que ha mort a casa, sense atenció- ho han fet perquè arribaven quan ja no s’hi podia fer res, amb deshidratacions severes -reconeix Roger Gutiérrez-. Nosaltres som l’únic hospital en centenars de quilòmetres”. A Abs han pogut habilitar una escola veïna amb una cinquantena de llits, però estan desbordats. “Venen centenars de persones aterrides, no saben què és el còlera però saben que hi ha gent que s’està morint”.
L’equip de MSF col·labora amb emissores de ràdio de la zona i mesquites per difondre missatges de prevenció. Però, tot i això, els seus pitjors pronòstics s’estan complint i veuen el futur negre, perquè al juliol comença l’època de pluges i el risc de contagi pot créixer: un dels canals de transmissió són les aigües contaminades. La solució? Ajuda, i ràpid. “El ministeri de Salut del país té capacitat per gestionar la crisi, però necessita una injecció de diners. Si organitzacions com l’ONU, que tenen grans pressupostos, n’assumissin el cost, tot seria més fàcil”, assegura Gutiérrez.
Actualment, al Iemen un 80% de la població necessita ajuda humanitària. “La comunitat internacional s’hi ha compromès, però l’ajuda arribarà al setembre, i llavors serà tard”, critica Pamela Urrutia, investigadora de l’Escola de Pau. Lamenta que la fi de la guerra s’endevini llunyana, i que països com Espanya i els Estats Units engreixin el conflicte amb la venda d’armes a l’Àrabia Saudita, acusada per ONGs com Amnistia Internacional de massacrar els civils iemenites durant els seus atacs. L’epidèmia de còlera és filla d’aquesta guerra i suma víctimes als més del 10.000 morts i 3 milions de desplaçats forçats que ja s’ha cobrat el conflicte.