Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Mª Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Setmanari Directa
Un dels conflictes més oblidats pels mitjans de comunicació tot i que Espanya i Catalunya cada cop hi tenen més a dir és el que afecta la regió dels Grans Llacs, al continent africà. Els darrers dies ha tornat a ser notícia perquè s’ha intensificat l’ofensiva del grup rebel M23 a la província de Kivu Nord, a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC), i en especial sobre la seva capital, Goma, que ha caigut en mans de la rebel•lió. Aquesta ciutat acull a aproximadament un milió de persones, entre habitants i població desplaçada com a conseqüència de la violència.
L’ofensiva d’aquest grup armat, recolzat per Rwanda segons han reconegut diversos informes de Nacions Unides i Human Rights Watch, està provocant la fugida de les Forces Armades Congoleses (FARDC). Les tropes internacionals de la MONUSCO, encarregades de protegir a la població civil, de les quals se’n troben unes 1.400 a la ciutat i unes 6.700 a tota la província, han renunciat a fer front al grup armat, deixant a la població civil a la seva sort, que està fugint a la desesperada per la frontera amb Rwanda. Goma acull a centenars d’organitzacions no gubernamentals i organitzacions internacionals que han evacuat a prácticament tot el seu personal cap a Rwanda per a evitar un desastre. La comunitat internacional i en especial, en primer lloc, la UE i els EUA, els grans aliats de Rwanda fins al moment, que han contribuït a promoure el desenvolupament d’aquest país via la cooperació bilateral i multilateral, i en segon lloc, la Xina, mitjançant la compra dels recursos naturals explotats il•legalment a la RDC i extrets a través de Rwanda, tenen la responsabilitat d’aturar aquest desastre, pressionant a Rwanda i establint sancions contra aquest país i contra l’M23 per a aturar aquesta situació. La comunitat internacional ha mirat durant massa temps cap a una altra banda davant els abusos que Rwanda comet sobre la seva pròpia població civil, davant el paper desetabilitzador que aquest país juga en la política interna congolesa i davant l’espoliació dels recursos naturals que s’exploten il•legalment i s’exporten via Rwanda.
Espanya també té una important responsabilitat en aquesta qüestió: recentment, un estudi del Centre Delàs finançat per l’ICIP revelava que l’Estat espanyol ha estat el principal país de la UE que ha venut armament a Rwanda durant el periode 2002-2010, en concret més de 15 milions d’euros l’any 2009, tot i conéixer el paper que juga Rwanda en el context dels Grans Llacs i la capacitat desestabilitzadora d’aquest país respecte el seu veí congolès.
Catalunya i Barcelona, com a seu del Congrés Mundial dels Mòbils, també tenen una important responsabilitat, ja que ni aquest Congrés ni les institucions que formen part de la Fundació Barcelona Mobile World Capital (Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç i Turisme de Barcelona i el Ministerio de Industria) han demanat a les empreses vinculades a aquest negoci que facin el possible per aturar l’explotació i el começ il•legal dels recursos naturals congolesos al no revelar la cadena de sumministrament de les empreses que els proporcionen un mineral, el coltan, imprescindible per a la fabricació de tots els aparells d’alta tecnologia d’ús diari.
A més a més, en un periode de greu crisi com el que estem patint, és difícil de justificar que el Govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona aportin 90 milions d’euros durant el periode 2013-2018 a la Fundació per a convertir Barcelona en el referent internacional de la telefonia mòbil, quan aquest sector és el que millor està esquivant la crisi amb milers de milions d’euros de beneficis any darrera any.
Podem estar ara mateix a les portes de que es repeteixi la situació de 1994, quan les Nacions Unides abandonaven a la seva sort a la població rwandesa i deixaven el camí obert a que es produís el genocidi de Rwanda, que va causar la mort de gairebé un milió de persones, i que va contribuir a originar la guerra en la que ens trobem ara. Hem de trencar el cercle viciós. Està a les nostres mans aturar-ho.
L’ofensiva d’aquest grup armat, recolzat per Rwanda segons han reconegut diversos informes de Nacions Unides i Human Rights Watch, està provocant la fugida de les Forces Armades Congoleses (FARDC). Les tropes internacionals de la MONUSCO, encarregades de protegir a la població civil, de les quals se’n troben unes 1.400 a la ciutat i unes 6.700 a tota la província, han renunciat a fer front al grup armat, deixant a la població civil a la seva sort, que està fugint a la desesperada per la frontera amb Rwanda. Goma acull a centenars d’organitzacions no gubernamentals i organitzacions internacionals que han evacuat a prácticament tot el seu personal cap a Rwanda per a evitar un desastre. La comunitat internacional i en especial, en primer lloc, la UE i els EUA, els grans aliats de Rwanda fins al moment, que han contribuït a promoure el desenvolupament d’aquest país via la cooperació bilateral i multilateral, i en segon lloc, la Xina, mitjançant la compra dels recursos naturals explotats il•legalment a la RDC i extrets a través de Rwanda, tenen la responsabilitat d’aturar aquest desastre, pressionant a Rwanda i establint sancions contra aquest país i contra l’M23 per a aturar aquesta situació. La comunitat internacional ha mirat durant massa temps cap a una altra banda davant els abusos que Rwanda comet sobre la seva pròpia població civil, davant el paper desetabilitzador que aquest país juga en la política interna congolesa i davant l’espoliació dels recursos naturals que s’exploten il•legalment i s’exporten via Rwanda.
Espanya també té una important responsabilitat en aquesta qüestió: recentment, un estudi del Centre Delàs finançat per l’ICIP revelava que l’Estat espanyol ha estat el principal país de la UE que ha venut armament a Rwanda durant el periode 2002-2010, en concret més de 15 milions d’euros l’any 2009, tot i conéixer el paper que juga Rwanda en el context dels Grans Llacs i la capacitat desestabilitzadora d’aquest país respecte el seu veí congolès.
Catalunya i Barcelona, com a seu del Congrés Mundial dels Mòbils, també tenen una important responsabilitat, ja que ni aquest Congrés ni les institucions que formen part de la Fundació Barcelona Mobile World Capital (Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç i Turisme de Barcelona i el Ministerio de Industria) han demanat a les empreses vinculades a aquest negoci que facin el possible per aturar l’explotació i el começ il•legal dels recursos naturals congolesos al no revelar la cadena de sumministrament de les empreses que els proporcionen un mineral, el coltan, imprescindible per a la fabricació de tots els aparells d’alta tecnologia d’ús diari.
A més a més, en un periode de greu crisi com el que estem patint, és difícil de justificar que el Govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona aportin 90 milions d’euros durant el periode 2013-2018 a la Fundació per a convertir Barcelona en el referent internacional de la telefonia mòbil, quan aquest sector és el que millor està esquivant la crisi amb milers de milions d’euros de beneficis any darrera any.
Podem estar ara mateix a les portes de que es repeteixi la situació de 1994, quan les Nacions Unides abandonaven a la seva sort a la població rwandesa i deixaven el camí obert a que es produís el genocidi de Rwanda, que va causar la mort de gairebé un milió de persones, i que va contribuir a originar la guerra en la que ens trobem ara. Hem de trencar el cercle viciós. Està a les nostres mans aturar-ho.