caenes

La responsabilitat de les multinacionals en les violacions de drets al Congo.

Josep Mª Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Vilaweb

L’extracció de recursos naturals necessaris per als aparells d’alta tecnologia és un dels orígens del conflicte armat al país africà · Diverses entitats demanen que es tracti la qüestió al Mobile World Congress.

Els mòbils, els televisors, els ordinadors,… tots contenen coltan. El 80% de les reserves mundials d’aquest mineral es troba a la República Democràtica del Congo. Els congolesos, però, no se’n beneficien pas, de l’extracció d’aquest i altres recursos naturals que s’empren per als aparells d’alta tecnologia. Ben al contrari, l’extracció il·legal d’aquests recursos contribueix a perpetuar el conflicte al país africà, tal com denuncia la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo.

Ara que Barcelona acull el congrés mundial del mòbil, parlem amb Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau i membre de la Xarxa, de la relació entre l’extracció de recursos minerals al Congo, el conflicte armat al país i els mòbils que portem a la butxaca.

Espoli i comerç il·legal dels recursos naturals
‘Els grups armats a la República Democràtica del Congo i sectors vinculats a les forces armades congoleses contribueixen a l’espoli i el comerç il·legal dels recursos naturals del país –explica Royo–. Els beneficis derivats de l’explotació no reverteixen en millores a la població i fa que uns determinats sectors s’enriqueixin’.

Recorda que els qui treballen en l’extracció dels recursos naturals ho fan en un règim de semi-esclavitud, sense que se’ls respectin els drets laborals i on hi treballen infants. A més, ‘els grups armats –congolesos i de països veïns– juntament amb les forces armades del Congo posen impostos a la circulació dels minerals de manera il·legal. Així, els beneficis que se’n deriven es destinen a perpetuar un conflicte que ja ha fet 5 milions de víctimes mortals i 300.000 dones violades, a banda de la crisi humanitària del país, que fa que entre 1,5 milions i 2 milions de persones s’hagin hagut de desplaçar’.

Aquests recursos naturals són exportats després a països veïns. ‘Ruanda és la porta de sortida principal dels recursos naturals del Congo, tot i que també s’exporten a Burundi, Uganda i la República Centreafricana. D’allà viatgen cap a uns altres països, com Tailàndia, Malàisia, Ucraïna, Rússia o la Xina, on els recursos són processats per convertir-se en micro-xips. Finalment, van a parar a uns altres països, com el Japó, Noruega, Espanya o els Estats Units, on les multinacionals elaboren el material d’alta tecnologia que es ven a Occident’.

Transparència en la cadena de subministraments
Per això la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo demana que es promogui la transparència en la cadena de subministrament dels minerals: saber quins minerals provenen de la compra legal a Austràlia o el Brasil i quins de la compra fraudolenta al Congo. I també volen que les multinacionals pressionin els seus subministradors perquè es comprometin a certificar la procedència dels minerals.

Cal tenir en compte que només entre el 10% i el 20% dels recursos naturals s’exploten de manera legal. Això fa que un país com Ruanda, que no té coltan, consti any rere any com a productor de coltan.

‘Les multinacionals fomenten les violacions de drets humans’
La Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo també espera que es generi un espai de diàleg i reflexió dins el Congrés Mundial de Mòbils. ‘No pot ser que un congrés com aquest, que vol ser una finestra al món, només tracti l’alta tecnologia des d’un aspecte purament econòmic. Barcelona i Catalunya s’han compromès durant molts anys a fomentar el treball per la cultura de la pau i la promoció dels drets humans, i les institucions polítiques que s’han sumat a aquest discurs han de ser les capdavanteres a l’hora de promoure el respecte pels drets humans’, diu Josep Maria Royo, que també demana més regulació dins el sector ‘perquè les multinacionals siguin responsables de les violacions que fomenten de forma indirecta, a través de la cadena d’explotació dels recursos naturals’.

Per tot plegat, la Xarxa, que aplega entitats com Justícia i Pau o la Lliga dels Drets dels Pobles, ha començat la campanya ‘No amb el meu mòbil’, amb què cerquen el suport de particulars, entitats i ajuntaments.

Ver también

Postconflicto y postviolencia armada.

Vicenç Fisas, Director de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona. Iniciados …