Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
| Josep Mª Royo Aspa, Investigador de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona. Informes 07/2013 ICIP. |
La guerra que pateix la RDC continua sent una de les més greus i oblidades de l’actualitat. Al voltant de dos milions de persones segueixen desplaçades com a conseqüència de la violència i la inseguretat que persisteix a la zona est del país i gairebé un altre mig milió es troba en els països veïns. El Govern ha estat incapaç de resoldre les causes de fons del conflicte que continua patint l’est del país —quan no ha estat el responsable de la seva continuïtat— i ha fracassat en intentar estendre el control de l’Estat a tot el territori. La situació és complexa a causa de la multiplicitat d’actors involucrats i de les múltiples dimensions del conflicte a escala local, regional i internacional.
La RDC és un país que durant el segle XX ha viscut immers en una situació de despotisme, absència i desintegració de l’Estat i explotació dels seus recursos naturals. Aquesta situació es va iniciar durant el període colonial belga i, excepte un breu interval posterior a la independència el 1960, ha continuat durant més de trenta anys sota la dictadura de Mobutu Sese Seko, caracteritzada per la repressió contra la dissidència política, rebel•lions sufocades violentament, greus violacions dels drets humans i l’enriquiment de les elits mobutistes a través de l’espoliació dels recursos naturals en benefici propi. Les dimensions d’aquest país, de gairebé 2,4 milions de km2 , 9.000 km de fronteres, al voltant de 400 ètnies i envoltat per nou estats, han contribuït a dificultar els intents de construcció de l’Estat-nació. A més, alguns dels seus veïns s’han vist amenaçats per rebel•lions que tenien els seus santuaris a la RDC (Angola, Uganda, Rwanda i Burundi) davant la incapacitat en uns casos, i la complicitat en altres, de Mobutu per aturar aquestes situacions. Entre 1996 i 1997 Mobutu és enderrocat per una coalició de grups rebels liderada per Laurent Kabila, recolzada per alguns d’aquests països veïns.
Ver PDF
La RDC és un país que durant el segle XX ha viscut immers en una situació de despotisme, absència i desintegració de l’Estat i explotació dels seus recursos naturals. Aquesta situació es va iniciar durant el període colonial belga i, excepte un breu interval posterior a la independència el 1960, ha continuat durant més de trenta anys sota la dictadura de Mobutu Sese Seko, caracteritzada per la repressió contra la dissidència política, rebel•lions sufocades violentament, greus violacions dels drets humans i l’enriquiment de les elits mobutistes a través de l’espoliació dels recursos naturals en benefici propi. Les dimensions d’aquest país, de gairebé 2,4 milions de km2 , 9.000 km de fronteres, al voltant de 400 ètnies i envoltat per nou estats, han contribuït a dificultar els intents de construcció de l’Estat-nació. A més, alguns dels seus veïns s’han vist amenaçats per rebel•lions que tenien els seus santuaris a la RDC (Angola, Uganda, Rwanda i Burundi) davant la incapacitat en uns casos, i la complicitat en altres, de Mobutu per aturar aquestes situacions. Entre 1996 i 1997 Mobutu és enderrocat per una coalició de grups rebels liderada per Laurent Kabila, recolzada per alguns d’aquests països veïns.
Ver PDF