L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

03 - Què podem fer quan hi ha un alumne marginat?

En la majoria de grups no és difícil trobar alguns alumnes marginats. Aquesta situació és tan habitual que, fins i tot, sovint es considera normal, i en conseqüència no s'hi fa res per canviar-la. Tanmateix les conseqüències per a la persona afectada poden ser importants. D’altra banda, per a la resta del grup és una experiència de la que en poden treure aprenentatges educativament qüestionables.

Entenem que qualsevol escola ha d'aspirar a ser inclusiva, és a dir “a oferir a tots els nens, sense distinció per raó de discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys i juntament amb ells, dins l'aula” . Stainback, 2001, p.18. L'alumne marginat no gaudeix d'aquesta oportunitat, cal treballar per garantir-la-hi.

Tota persona és digna d'estima i de reconeixement, per difícil que pugui semblar. Ser capaç de reconèixer qualsevol persona, per diferent que sigui, és un aprenentatge necessari per tal de formar persones capaces de conviure en una cultura de pau.

Per poder reconèixer els altres, primer hem de ser capaços de reconèixer-nos nosaltres mateixos. Dit d'una altra manera, treballar l'autoconcepte i l'autoestima és paral•lel a treballar l'estima envers els altres. Per això cal treballar, a més d'activitats específiques que desenvolupin l'estima vers un mateix i els altres, la formació de grup per garantir un ambient de coneixement mutu, confiança i cooperació, en el qual els nois i noies se sentin còmodes per mostrar-se lliurement i participar del col•lectiu, i s'hi vegin prou reconeguts com per respectar les necessitats del grup.

La tasca del professorat en aquests casos s'ha de centrar en descobrir els aspectes positius de la persona marginada i organitzar activitats, dinàmiques i metodologies que promoguin que ella i la resta del grup també les descobreixin i valorin.

  1. Investigar quines són les necessitats o dificultats del noi/a i ajudar-lo a superar-les. De vegades les reaccions d'un alumne amb problemes d'integració són difícils de suportar, la qual cosa encara agreuja més la situació. Darrera de comportaments insociables acostumen a amagar-s'hi necessitats importants no satisfetes, i/o manca d'habilitats socials per relacionar-se positivament. és llavors que l'educador ha de superar la valoració del noi o noia, fonamentada únicament en els comportaments visibles, i esforçar-se en esbrinar les necessitats profundes d'aquella persona per ajudar-la a trobar com satisfer-les.

    Com?

    • Reconeixent-la com a persona digna d'estima i tractant-la com a tal:

      • Proposar tasques amb objectius assumibles a curt termini que puguin garantir-li l'èxit. Anar ampliant-les a mesura que les va assolint. Orientar-la i acompanyar-la en el desenvolupament de les tasques encarregades. és important vetllar per no demanar res que estigui per sobre de les seves capacitats.
      • Tenir expectatives positives, tant vers l'alumne/a com vers el que li demanem. Transmetre-les-hi mitjançant l'actitud i el llenguatge. Fer-li reforç positiu d'allò que fa bé. Les persones responem a les expectatives que els altres tenen de nosaltres (és el conegut efecte Pigmalió), etiquetar un alumne com l'”inintegrable” i tractar-lo com a tal és la millor garantia de no integrar-lo mai.
      • Promoure situacions en què pugui tenir experiències controlades en les que posar en joc habilitats socials, per tal de millorar-les (aprenentatge cooperatiu, debat i discussió entre companys, assemblees, etc.)

    • Treballar les habilitats socials a partir d'activitats programades.

    • Demanar ajuda i orientació als equips psicopedagògics.

  1. Promoure la formació de grup com a estratègia de creació d'un clima de confiança i suport mutu entre iguals.

    Com?

  2. Promoure activitats i situacions en les que es treballi l'autoestima i el reconeixement mutu entre iguals.

    Com?
    • En el pla d'acció tutorial a través d'activitats específiques diverses. Una possibilitat són les dinàmiques socioafectives, interessants perquè els nois i noies viuen en la pròpia pell els continguts sobre els que hauran de reflexionar, tot i que són força complexes, ja que cal saber conduir-les i hi ha el risc de que evidenciïn situacions de marginació. és important saber manegar bé l'avaluació perquè el que n'aprenguin sigui allò esperat: que no es pot permetre l'exclusió de ningú. Ara bé, de tota manera, si la dinàmica posa en evidència una situació que el professorat no coneixia, obtindrem un punt de partida per començar a treballar, malgrat que per l'alumnat no serà cap novetat. En aquest cas, hauríem de preguntar-nos què ha passat fins ara que no ens havíem adonat de la situació, i seguidament posar en joc estratègies per conèixer millor el grup.
    • En les assemblees de classe. Debatent de manera pausada i noviolenta els conflictes de grup i reconeixent el que trobem de positiu. Hem de tenir present que fins que l'alumnat no senti l'assemblea com un espai de debat i presa de decisió de grup, i fins que no domini les habilitats de comunicació i relació adequades, passarà un temps.
    • Mitjançant l'ús de metodologies cooperatives en les hores dedicades a àrees de coneixement.
    • En activitats organitzades en espais i temps informals..
    • Promovent programes d'ajuda entre iguals.

Recursos

Tots ells combinen teoria i pràctica