L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Com?

• No tolerant conductes violentes i intimidatòries ni deixant-les impunes:
• • - Tenint un sistema de disciplina intel·ligent i aplicant-lo amb fermesa amorosa, límits clars i congruència amb aquest perfil d'alumnat.
  • - Tenint un llindar exigent de tolerància a la violència. No naturalitzem conductes violentes de baixa intensitat (insults, comentaris discriminatoris, etc.).
  • - Desacreditant davant el grup aquest tipus de comportaments intervenint quan apareguin, mostrant que no són acceptables i oferint comportaments alternatius. Podem convertir-lo en una situació d'aprenentatge conscient i de pensament crític.
• Treballant l 'empatia i les habilitats socials i emocionals
• • - En activitats programades d'autoconeixement i creixement personal en el pla d'acció tutorial i en altres moments (educació física, sortides, efemèrides, etc.).
  • - Promovent situacions en què pugui tenir experiències controlades en les quals posar en joc i entrenar habilitats socials.
  • - Donant atenció i reconeixement als comportaments positius de qualsevol alumne per incentivar-los en el grup.
• Demanant suport i orientació als equips psicopedagògics i a la persona COCOBE.

Com?

• Observant atentament comportaments d’aïllament i submissió.
• Treballant les habilitats socials i emocionals a partir d'activitats programades.
• • - Promovent situacions i estratègies que facilitin l’apoderament d’aquest alumnat.
  • - Tenint expectatives positives, tant vers la persona afectada com vers les tasques que li demanem. Transmetent-les-hi explícitament.
• Demanant suport i orientació als equips psicopedagògics i a la persona COCOBE.

Com?

• Treballant amb l’alumnat silenciós que n’és testimoni si emergeix algun cas a classe. Si aquest col·lectiu pren consciència de l’impacte de l’agressió i hi actua en contra, l’alumnat agressor no rep el reconeixement que busca com a benefici i fàcilment l’atura.
• Sensibilitzant a TOT l’alumnat preventivament per a que sigui capaç de detectar casos d’assetjament, dins i fora de l’escola, tan per a que pugui verbalitzar a la resta de grup el seu desacord, com per animar-se a avisar-ho a adults de referència.
• Treballant amb el grup. Dedicar temps a la cura i cohesió del grup per cultivar vincles saludables com a eina de prevenció. Dos recursos clau son l’escala de provenció i programar espais de diàleg periòdics i segurs de revisió de la convivència i de possibles malestars a tutoria.

Com?

• Decidint una política de centre clara i desplegant-la: podem optar per un model d’intervenció (alguns exemples son #aquiproubullying, TEI antibulling o KIVA) i dedicar atenció i esforç en aplicar-lo.
• Formant-se. Fent un bon treball d’equip per assegurar, no només que tothom coneix les mesures de detecció i intervenció, sinó que té desenvolupades les competències necessàries per saber actuar amb agilitat.

Com?

• Optant per un Projecte de Convivència fort i ben estructurat que garanteixi un ambient relacional saludable i segur.
• Enfortint l’acció tutorial. Un Pla d’Acció Tutorial sòlid que prevegi espais periòdics i continuats de diàleg en el grup i de tutories personalitzades.
• Incrementant les figures amb perfil de suport socioemocional i atenció a la diversitat als centres i serveis educatius (Tècnics d’Integració Social, educadors emocionals, etc.).
• Preparant adequadament a figures referents (coordinadora de coeducació, convivència i benestar) amb temps, espai i reconeixement per acompanyar en aquestes situacions.
• Enfortint la comissió de convivència del centre per apoderar un equip dinàmic i divers, que compti amb el reconeixement i temps necessaris, per actuar de forma eficient a partir del que observi, escolti i rebi per desactivar a temps situacions detonants d’assetjament i dinamitzar una bona política de convivència.

Com?

• Practicant i donant exemple des de la coherència: adquirir habilitats de pau és complex i cal entrenar a fons, habilitats com: posar límits de forma ferma alhora que respectuosa, l’escolta profunda, la serenitat davant les pròpies emocions, saber fer bones preguntes o mantenir la calma en moments de crisis, entre altres. És molt recomanable practicar-les en moments de calma per tal de saber reaccionar en situacions més sensibles.
• Observar i escoltar profundament l’alumnat per detectar malestars abans que esdevinguin conflictes, comunicar-s’hi de manera clara i assertiva alhora que amorosa. Activar recursos diversos, com identificar figures de confiança entre l’alumnat, una bústia anònima, l’amic invisible o d’altres, per facilitar a l’alumnat denunciar casos d’abús i donar suport a la persona afectada.
• Evitant minimitzar els casos: ja sigui per manca d’eines de detecció, manca de temps, dificultat en sostenir la incomoditat que ens provoca o altres condicionants. Els centres han de vetllar per aplicar el màxim estàndard de protecció dels menors, i investigar cada cas per l’impacte i el dolor que generen en els infants i joves.

Com?

• Creant un petit observatori de convivència. Recollint indicadors de seguiment que permetin reportar resultats al final de curs per fer-ne difusió, promoure la reflexió de tota la comunitat i prendre decisions per a la millora.

Com?

• Aprofitant el dia mundial contra l’assetjament escolar, per fer activitats de sensibilització entre l’alumnat, i d’aquest a la comunitat.
• Afegint-nos a campanyes que institucions i entitats especialitzades impulsin.

Com?

• Com a recurs, des dels àmbits i matèries, per incrementar el suport a l’abordatge de situacions d’assetjament viscudes al centre o prevenir-les.
• Com a oportunitat per crear situacions d’aprenentatge que fàcilment treballin la competències personal i social i la ciutadana.
• Partint dels informes d’UNESCO o d’altres entitats de referència (veure apartat recursos).