L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

09 - Què fem quan sorgeixen temes controvertits a l’aula?

Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges.

Joan Fuster

Les qüestions de gènere i d’identitat sexual, l’acollida de persones refugiades o immigrants, la influència de la religió en la societat, els límits a la llibertat d’expressió, el vegetarianisme en infants, el consum de pornografia, totes aquestes i moltes més són qüestions que pot resultar controvertit abordar en una aula. Tanmateix, la vida personal i política està plena de temes controvertits que interpel·len als infants i joves.

L’espai educatiu és, segurament, un dels espais més idonis per ajudar-los a comprendre i reflexionar críticament sobre aquestes temàtiques: d’una banda perquè sol ser més plural que la família, de l’altre perquè és un espai de confiança i respecte, finalment, perquè el currículum recull les competències vinculades al tractament de temes controvertits. Tot i amb això, és possible fer-ho, sense buscar-se problemes com a docent? Com fer-ho de forma que desenvolupi el propi criteri de l’alumnat i, al mateix temps, permeti la comprensió de l’Altre?

El Consell d’Europa defineix els temes controvertits com “els temes que fan sorgir emocions i sentiments intensos i divideixen la societat” (Consell d’Europa, 2015: 5). És a dir, els temes controvertits polaritzen. Una polarització excessiva genera risc de fractura social i tan a Catalunya com a Europa, aquesta està en creixement moderat però progressiu. És per això que, actualment, promoure la cultura de pau requereixi prevenir que la polarització arribi a ser excessiva. En conclusió, actualment educar per la controvèrsia esdevé un contingut clau de l’educació per la pau.

Persona

  1. Les controvèrsies son una bona oportunitat per educar-se en la complexitat: posen en evidència la diversitat dins del propi grup i deixen clar que no hi ha una resposta única a un tema. Descobrir diferents mirades, concepcions i vivències emocionals entorn una mateixa temàtica, ens permet eixamplar el nostre punt de vista i prendre consciència d’opcions i arguments que no imaginàvem. És una oportunitat per aprofundir en la capacitat d’anàlisi i la responsabilitat d’assumir el risc a l’hora d’escollir una o altra opció. Ajuda a descobrir que podem conviure amb persones que pensen i senten diferent de nosaltres.

    És a dir, els diàlegs controvertits en l’àmbit educatiu permeten:

     

    1. Desenvolupar habilitats.

    Com?
    • Posant en joc habilitats sòcio-emocionals: el respecte a la persona diferent, la gestió d’emocions, l’escolta empàtica, l’expressió assertiva, la responsabilitat, la coherència i el compromís.
    • Activant habilitats cognitives: l’anàlisi crítica de la informació, l’argumentació, el pensament crític, l’oratòria, la tolerància a l’ambigüitat.

    2.  

  2. 2. Prendre consciència dels propis biaixos.

    Com?
    • Facilitant la comprensió de com les percepcions son subjectives i contenen inevitablement biaixos.
    • Evidenciant, confrontant i analitzant estereotips, el que facilitar la tolerància davant d’altres perspectives, la valoració de la diferencia i el reconeixement d’altres identitats.

Centre

  1. A nivell d’aula i de centre, el professorat pot planificar els continguts i la metodologia per poder abordar diàlegs controvertits. Fer-ho de forma planificada a partir de temes ben escollits, permet introduir competències gradualment i practicar-les amb calma, així, a més d’educar per conviure en la discrepància, quan emergeixi una controvèrsia imprevista a l’aula, el grup estarà preparat per entomar-la.

  2. 3. Crear un context d’aprenentatge inconfortable i alhora segur, és a dir, que pot generar tensió i incomoditat emocional, però en un context de seguretat on aprofitem el potencial de la tensió emocional (controlada) per facilitar l’aprenentatge. La proposta és incorporar recursos pedagògics per abordar aquestes situacions de forma organitzada i educativa.

    Com?
    • Plantejar la introducció de temes controvertits a l’aula com un procés gradual d’aprenentatge en que el grup va madurant en eines i habilitats per afrontar els diàlegs de forma crítica, responsable i respectuosa. 3 estratègies ens hi ajuden:
      • - Treballar per construir relacions de respecte, confiança i cura en el grup a través de l’escala de provenció, el treball cooperatiu i la creació d’una comunitat de recerca.
      • - Fer una seqüència didàctica per introduir la metodologia de diàleg i dedicar els primers diàlegs a entrenar-la amb temes que generin la tensió emocional justa.
      • - Consensuar normes de diàleg a partir de valorar com volem estar juntes i que necessitem unes persones i altres per sentir-nos segures i còmodes en el diàleg.

    Exemple de normes de diàleg.

    Normes consensuades per al diàleg respectuós i pacífic (4t ESO IES Ca n’Oriach, març 2022):

    • - Escoltem per comprendre i no per respondre.
    • - Parlem des del “jo-missatge” (jo imagino, jo interpreto, jo crec, jo opinió…).
    • - Substituïm “si, però…” per “si i….”
    • - Tothom té part de la veritat i ningú la té tota. La diversitat és benvinguda.
    • - Valorem més la nostra relació que tenir o no la raó.
    • - Aquest diàleg ens portarà a aprendre i créixer junts/es.

    3.  

  3. 4. Aplicar metodologies de pensament crític.

    Introduir-les de forma gradual però sistemàtica per tal d’instaurar una cultura del pensament.

    Com?
    • Ressaltant, en l’explicació dels temes, que es poden veure des de diferents punts de vista (multiperspectiva i transdisciplinarietat), que fins i tot les veritats científiques són mutables, i que hi ha visions discrepants al respecte.
    • Formant-se i aplicant a l’aula metodologies de pensament crític la Filosofia 3/18, les cultures del pensament, Temes socialment vius, Controvèrsies científiques, etc.
    • Practicant la lectura crítica dels discursos, detectant interessos darrera de les argumentacions, detectant fake news, etc.
    • Fomentant espais d’expressió de les opinions a l’aula, ressaltant temes controvertits d’actualitat a tutoria a proposta del l’alumnat o del professorat i promovent projectes que integrin treball amb controvèrsies.

    4.  

  4. 5. Impulsar una línia pedagògica de centre explícita i compromesa a favor del pensament crític i de l’educació en i per la controvèrsia. Això permetrà dotar el centre dels criteris i recursos per respondre a situacions socialment controvertides.

    Com?
    • Oferint formació al professorat per preparar-se, disposar de recursos i compartir criteris amb el seu equip.
    • Preparant un equip de persones responsables de dinamitzar el tema i orientar els i les docents que impulsin diàlegs a les seves aules.
    • Donant seguretat al professorat que impulsa diàlegs a l’aula des del suport i implicació de la direcció en casos de crítiques o queixes de famílies i entorn.
    • Explicitant amb claredat a les famílies que el pensament crític és una de les línies pedagògiques del centre, recollida en el Projecte Educatiu de Centre.
    • Preveient un protocol de resposta transparent i pedagògica i de suport a l'equip docent, en cas que famílies o entorn manifestin sentir-se incòmodes amb algun tema tractat al centre.

    5.  

  5. 6. Aplicar el nou currículum i promoure un aprenentatge amb sentit.

    Com?
    • Identificant i aprofitant les controvèrsies inherents a moltes situacions d’aprenentatge dins de cada àmbit i matèria.
    • Identificant les competències transversals, i en especial, la de ciutadania, com a clares oportunitats d’educar per la pau a través del pensament crític i el diàleg controvertit.
    • Tenint cura d’incorporar els vectors transversals, connectats a reptes socials clau, en l’organització escolar i la programació curricular.

Món

  1. És important ajudar l’alumnat a desenvolupar una consciència planetària, entendre les connexions i interdependències que conformen la comunitat global a la que pertanyen i formar-se com a ciutadania responsable en el seu context local-global. Per educar per la ciutadania global el tractament de temes controvertits és un recurs clau.

     

    7. Tractar temes controvertits a l’aula com a recurs per educar per la ciutadania global.

    Com?
    • Incorporant la dimensió global al màxim de situacions d’aprenentatge. Plantejant les controvèrsies que identifiquem a través de preguntes potenciadores, treballant informació que connecti la realitat local amb la global i generant espais de diàleg controvertit per reflexionar-hi conjuntament.
    • Incorporant possibilitats per a que l’alumnat passi a l’acció i creixi en el seu compromís social. A través de projectes d’aula o propostes d’aprenentatge-servei, participant en campanyes d’ONGs, fent intercanvis amb el Sud Global, aprofitant efemèrides com el DENIP, o implicant-se en espais de participació locals per respondre a situacions locals amb impacte global (problemàtiques ambientals locals-emergència climàtica, acollida de persones migrades-desigualtats nord-sud, etc.).
    • Ajudant a trencar estereotips i a valorar la diferència, com a mitjà per a prevenir la polarització social i els extremismes violents, mitjançant un diàleg que permeti intercanviar vivències, o, en el cas d'identitats que es puguin sentir amenaçades, mitjançant activitats de reconeixement de les identitats.

    2.  

  2. 8. Entomar els temes controvertits que sorgeixin a l’aula: la gran diversitat de reptes i debats socials que polaritzen el món adult arriben fàcilment a l’aula, ja que generen preguntes i preocupen l’alumnat. Cal donar-hi resposta.

    Com?
    • Abordar els temes controvertits de manera pedagògica quaan sorgeixen de forma espontània a l’aula. Tot i que no sempre cal fer-ho en el mateix moment (si l’alumnat està massa esverat, o si, com a docents, tenim dubtes de si podrem entomar el tema amb prou arguments o serenor), és bo fer saber a l’alumnat que es tenen en compte els seus neguits i que es buscarà l’espai per abordar-los un cop tothom estigui calmat.
    • Acompanyant emocionalment la confusió i angoixa que les controvèrsies socials del món poden provocar en infants i joves.

Experiencias

Recursos

Pràctics

Teòrics