L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

09 - Com organitzem l'aula?

L'organització de l'aula ens diu moltes coses sobre els processos educatius que s'hi duran a terme; sobre la direccionalitat del fet educatiu; al voltant de com es reparteix l'autoritat, i sobre la metodologia que s'empra. Cal adaptar aquest espai formal a les necessitats del nostre Projecte Educatiu de Centre.

L'aula no és un mitjà ni simple ni neutre, sinó que és un ambient construït que exerceix una certa influència sobre les persones que hi conviuen. L'aula ha de ser un lloc de trobada amb els altres, i per aconseguir-ho s'ha de facilitar el coneixement de totes les persones del grup.

L'espai ha de ser coherent amb els objectius que es volen aconseguir, la qual cosa suggereix la possibilitat de diverses accions educatives i diferents models d'aprenentatge, ja siguin cognitius, afectius o socials. L'aula també hauria de ser un espai acollidor i flexible que trenqués l'esquema clàssic d'explicació, preguntes i treball individual.

  1. Definir i ser coherent amb els criteris pedagògics del centre:és cert que si el nostre plantejament com a educadors és aconseguir “l'excel•lència” individual, i prioritzem una comunicació unidireccional (d'acord amb el model tradicional de classe magistral) la forma més efectiva de distribuir l'aula és en base a taules de fileres enfocades cap al mestre i la pissarra. Si, per contra, som conscients de la importància d'establir una comunicació bidireccional i volem afavorir la relació i participació dels alumnes d'acord amb les seves necessitats, tan cognitives com emocionals, tan individuals com grupals, optarem per una organització flexible de l'aula.

    Com?
    • Mitjançant una organització de l'aula que ens permeti abraçar els diferents models d'aprenentatge i diversitat metodològica: col•lectiva o cooperativa, si el que busquem és repartir la responsabilitat del procés d'ensenyament – aprenentatge; i d'acord amb una metodologia socioafectiva, si posem l'èmfasi en el treball emocional.
    • Aprofitant l'organització de l'aula per afavorir l'aprenentatge entre iguals.

  2. Diagnosticar i aplicar les reformes estructurals de centre necessàries per fer possible l'aplicació dels criteris pedagògics que hem consensuat prèviament. és cert que alguns d'aquests canvis poden semblar complexos i no només depenen de nosaltres, però també descobrirem que d'altres es poden aconseguir amb petites modificacions del mobiliari.

    Com?
    • Fent un diagnòstic dels possibles canvis estructurals d'acord amb el Projecte Educatiu de Centre.
    • Adaptant el mobiliari a les necessitats educatives i d'aprenentatge que volem treballar a l'aula.

  3. Incentivar les mesures per fer de l'aula un espai obert i acollidor. Hem de pensar que no es pot realitzar una bona acollida en una aula o un centre que no siguin acollidors.

    Com?
    • Intentant convertir-la en un espai de participació dels alumnes, procurant que l'alumnat tingui veu en la distribució dels mobles, el material, la decoració. Aquest darrer punt s'ha de recollir en la planificació del pla d'acollida..

    • Creant diferents espais per a usos diversos. Zones per al treball individual i zones per al col•lectiu o el cooperatiu.

      “La classe no és en absolut un mitjà simple ni neutre, que no exerceix cap tipus d'influències sobre els seus components en diferents aspectes, ni un mitja invariable. Ens trobem, doncs, davant un ambient “construït”, bé a través d'una intencionalitat explícita, de la pròpia institució acadèmica i del professorat que la gestiona; bé a través de l'actuació quoti de cada professor i els seus alumnes, d'acord amb unes determinades representacions culturals i institucionals “de què ha de ser una classe”. En síntesi, una classe és un ambient condicionat pel tipus d'interaccions que s'hi donen, en funció de les normes que regulen els horaris, els usos dels espais, les regles que regulen les diferents activitats, etc.”

      Joan Roé, catedràtic de pedagogia de la UAB.

    • Tenint en compte les necessitats dels alumnes (no només pel que fa a les discapacitats físiques, sinó també les diferències de ritmes d'aprenentatge, interessos, etc).
    • Superant la manca d'espai amb l'ús educatiu dels espais no formals del centre.

Recursos

Pràctics

Metodologia socioafectiva

Teòrics

  • La organización del espacio y del tiempo en el centro educativo, Joan Doménech i Jesús Viñas, editorial Graó. Des del reconeixement del temps i l'espai com dos recursos vinculats a la qualitat educativa, proposa un conjunt de reflexions i mesures concretes que poden contribuir a millorar la pràctica educativa.
  • La organización escolar: práctica y fundamentos,, Serafín Antúnez i Joaquín Gairín, editorial Graó. Recull textos de fonamentació teòrica, experiències de centres escolars i propostes de treball per desenvolupar les pròpies anàlisis i aplicacions.
  • Estrategias organizativas de aula, Diversos Autors, editorial Graó. En el context d'atenció a la diversitat sorgeix la necessitat de recuperar i redefinir les estratègies metodològiques i organitzatives que puguin donar resposta a tots i totes.

Aprenentatge cooperatiu

  • GIAC. Grup d'interès d'aprenentatge cooperatiu de la UPC. Explica de manera senzilla els criteris de l'aprenentatge cooperatiu (el què, el com i el perquè) i en recull experiències.
  • Aprenentatge entre iguals. Grup de treball de l'ICE de la UAB. Web amb documents interessants i experiències sobre diferents formes d'aprenentatge entre iguals (entre ells, l'aprenentatge cooperatiu).