L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

01 - Com responem als conflictes a l'aula?

Sovint els conflictes a l'aula fan perdre molt de temps i provoquen sensació d'impotència. Tanmateix, el moment de la crisis és el pitjor moment per educar en el conflicte si no s'ha treballat prèviament (no demanem a ningú que porti la comptabilitat sense abans haver-li ensenyat a sumar). En aquest moment potser només podrem contenir la situació, però si no solucionem el conflicte pot ressorgir amb més virulència. Saber respondre als conflictes comporta educar en i per al conflicte.

Entenem un conflicte com una “discrepància d'interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts”El conflicte és inherent a les persones, dit d'una altra manera, persones diferents convivint juntes tenen necessitats discrepants.

Un IES, a banda de ser un espai d'aprenentatge, és un espai de convivència, i per tant un espai on hi ha conflictes que cal abordar.

Un grup-classe és una comunitat en la que nois i noies conviuen moltes hores, per tant hi sorgeixen conflictes. Aquesta realitat esdevé una gran oportunitat educativa. Serà important establir mecanismes, pautes i normes per a la convivència i la transformació dels conflictes.

Com a professorat no hauríem d'assumir rols que no ens corresponen: no som policies ni psicòlegs, bombers o jutges, som educadors. La missió de l'educació secundària és educar –a més de formar en uns continguts bàsics establerts- i per tant, des d'aquesta intenció cal educar en i per al conflicte de manera explícita i programada, i aprofitar els conflictes que sorgeixen en la convivència quotidiana com a oportunitats educatives per aprendre a transformar-los positivament.

  1. Saber cooperar i comunicar-nos empàticament. Ser capaços de fer sentir l'altra persona escoltada, i de dir-li les coses sense que se senti atacada; i ser capaços de solucionar les pròpies necessitats fonamentals alhora que vetllem perquè l'altra també pugui fer-ho, són factors fonamentals per poder enfrontar el conflicte de forma noviolenta quan arribi la crisi (brot de ràbia i/o violència).

    Com?
    • Treballant la capacitat de comunicació activa, efectiva i empàtica, tant de l'alumnat com del professorat. Pel que fa a l'alumnat:
      • En un espai i un temps determinats, mitjançant jocs i dinàmiques en l'acció tutorial.
      • En l'àrea de coneixement de llengües.
      • En la quotidianitat de la convivència a l'aula i al centre acordant unes normes mínimes de bona comunicació i adquirint nous hàbits per tal de millorar-la.
    • Treballant la cooperació amb l'alumnat des de:
      • Les activitats esportives.
      • Jocs i dinàmiques en l'acció tutorial.
      • Aprenentatge cooperatiu en les àrees de coneixement.

  2. Educar-nos en procediments i habilitats per transformar els conflictes. El conflicte té una naturalesa, uns components i unes possibilitats de transformació. Si no s'incorpora l'educació per al conflicte en algun moment del currículum de forma clara i explícita, és difícil garantir que els nois i noies puguin abordar els conflictes de forma positiva. Abans d'ensenyar-ho als nois i noies, cal que entre el professorat fem una revisió de les nostres pròpies habilitats i coneixements.

    Com?
    • Programant un procés d'aprenentatge específic en el pla d'acció tutorial per a l'alumnat.
    • Programant un procés de formació i consens per al professorat.

  3. Superar la resistència al canvi que tant ens paralitza, sia entre l'alumnat com entre el professorat. Com a professorat, animar-nos a provar noves eines i procediments. El conflicte és una interessant oportunitat de canvi que cal aprofitar, però només serà possible si ho fem des del suport mutu, la coresponsabilitat i la creativitat entre l'equip de professorat.

  1. Promoure l'establiment d'unes normes de convivència concretes, realitzables, consensuades, poques i redactades en positiu. Normes periòdicament avaluades, susceptibles de ser replantejades en qualsevol moment, segons les necessitats del grup o del centre, i amb un procediment clar respecte a què passa quan algú se les salta. Si utilitzem amb efectivitat les normes com a eina per estructurar la nostra convivència, evitarem molts conflictes.

  2. Crear un bon clima de convivència. Només des d'un clima de coneixement, estima i confiança som capaços d'enfrontar els conflictes amb els companys/es sense sentir-nos amenaçats.

  3. Establir un protocol per a la transformació positiva dels conflictes.Organitzar instruments, espais, temps i procediments concrets per vehicular els conflictes dins el centre seguint els criteris del quadre següent:

    Com?
    • Promovent un procés de formació, anàlisi i consens per decidir quins mecanismes de transformació de conflictes es volen impulsar al centre. Un cop decidit això, organitzant el temps, l'espai i els recursos per implementar-los i avaluar-los fins tenir-los instaurats en la cultura de centre.
    • Garantint que la comissió de convivència respongui a la voluntat d'impulsar actuacions per a la transformació noviolenta dels conflictes, i no exclusivament a decidir quines accions emprendre davant casos de vulneració de la disciplina escolar (tasca tradicional de la comissió de disciplina que cal superar).
    • Promovent programes d'ajuda entre iguals o de mediació escolar. Alerta amb els programes de mediació formal: poden ser una bona eina de transformació de conflictes, sempre que es plantegin com un mitjà i no com un fi. Si no hi ha una cultura de centre en la que totes les persones han desenvolupat les eines i capacitats necessàries per responsabilitzar-se dels seus conflictes i resoldre'ls de manera autònoma, difícilment serem capaces de demanar una mediació formal quan la necessitem. Crear un servei de mediació sense haver treballat una cultura de “provenció” seria “començar la casa per la teulada”.

  1. Analitzar altres tipus de conflictes, més deslligats de l'aula, pot ajudar a entendre les seves dimensions i la importància d'aprendre a afrontar-los. Treballar a classe casos de conflictes armats pot ser una manera de conscienciar sobre la necessitat de resoldre els conflictes sense violència, i de motivar l'adquisició de les habilitats necessàries per fer-hi front de forma constructiva. Conèixer i comprendre casos de conflictes socials pot ser una manera d'entendre el conflicte com una palanca de transformació social, i entendre, per tant, que ben resolt, un conflicte pot aportar elements positius.

    Com?
    • Incorporant en l'assignatura una unitat didàctica referent a un conflicte armat o conflicte social relacionat amb la matèria.
    • Dedicant 5 minuts en començar la classe, un cop per setmana, a comentar una notícia d'un conflicte armat o d'un conflicte social d'actualitat, per a facilitar la comprensió de les seves causes i conseqüències, els principals actors implicats, el procés del conflicte, etc., i fent-ne la relació amb com es resolen els conflictes a l'aula.

Experiències

Recursos

Pràctics

Teòrics