15 - Com fem que els alumnes participin?
Una de les principals característiques de la perspectiva pedagògica hauria de ser el reconeixement que la democràcia, la participació activa i real de tots els membres de la comunitat educativa, no ha de ser només un dels fins de l'educació sinó també el seu mitjà.
Per valorar la importància que aquesta innovació pot suposar, convé tenir en compte que el desenvolupament de la democràcia participativa a l'escola és una de la millors eines per aprendre a construir la noviolència; per millorar la qualitat de la vida a l'escola i les relacions que s'hi estableixen; per fer que disminueixin els conflictes provocats per la transgressió de les normes; per ajudar a prevenir la violència i desenvolupar en els alumnes el sentit de responsabilitat, així com les diverses i complexes capacitats i habilitats (cognitives, emocionals i conductuals) necessàries per assumir amb eficàcia un paper actiu en la construcció de la democràcia.
El fet de preguntar als altres què desitjarien, què necessiten i quines són les seves idees constitueix una part fonamental de la idea democràtica. Per molt ignorant que sigui una persona, hi ha una cosa que sap millor que ningú: on li estreny la sabata. I ja que és l'individu qui coneix els seus propis mals, la democràcia consisteix en interrogar cada individu de forma activa, no passiva, fent-lo participar realment del procés d'autoritat i control social" (Dewey, 1927).
L'establiment d'una democràcia participativa es pot caracteritzar per, com a mínim, quatre principis:
- L'establiment d'una comunitat basada en la democràcia i la justícia. La justícia de les regles i del procés grupal es basa en la qualitat democràtica i en el fet que els conflictes són tractats com qüestions de justícia entre individus amb els mateixos drets.
- L'extensió de la responsabilitat. és important que l'assemblea o el grup de discussió tingui autoritat real sobre molts aspectes de la vida quotidiana del centre, i que doni al grup tanta responsabilitat com sigui possible.
- Estimular la responsabilitat col•lectiva i crear un clima de confiança, és necessari crear el sentit de la responsabilitat col•lectiva, segons el qual l'individu és responsable del benestar del grup. Alhora, el grup també és responsable del benestar de l'individu.
- Desenvolupar el concepte d'autoritat com aquella capacitat per intervenir i resoldre els conflictes d'una forma justa.
Centre
-
Crear o adaptar els espais físics per poder desenvolupar una democràcia participativa i real.
Com?
- Creant diferents espais per a usos diversos. Zones per al treball individual i d'altres per a un aprenentage cooperatiu.
- Reconeixent les diferents necessitats de l'alumnat (no només pel què fa a discapacitats físiques, sinó també diferències en els ritmes d'aprenentatge, els interessos, etc.)
-
Donar a tots els alumnes l'oportunitat de participar en l'organització d'una comunitat democràtica.
Com?
- Facilitant prèviament tota la informació necessària sobre les funcions que tindran els òrgans de participació i els temes que es tractaran en les reunions.
- Procurant que l'alumnat tingui veu en la distribució dels mobles, el material, la decoració, etc.
- A través de l'assemblea d'aula, que també pot estar representada en altres contextos democràtics com el consell de delegats.
- A través dels coordinadors de les diverses comissions que es puguin crear per a objectius específics.
- Creant unitats molt petites (de menys de 10 joves) que se sentin responsables sobre cadascun dels individus que hi participen. El context idoni per fer-ho són les activitats de tutoria a cada classe.
-
Repartir el poder i la responsabilitat, propiciant contextos en els quals participin professors i alumnes, i es prenguin decisions de forma democràtica, a través del diàleg i el consens.
Com?
- A través de comissions mixtes de nivell (compostes, per exemple, per delegats i tutors).
- Amb el nom específic de la tasca encomanada (per exemple, comissió de convivència, de medi ambient o de programació d'activitats extraescolars).
-
Desenvolupar un nou concepte de comunitat, de relació amb es normes i l'autoritat.Quan tots els membres de la comunitat juguen un paper actiu en la creació de normes, i aquestes es conceben com a instrument per millorar el benestar de la comunitat, el seu incompliment deixa de representar una mera desobediència i passa a ser comprès com una incoherència (falta de lleialtat) vers un mateix i envers el grup al qual hom se sent pertànyer. Per altra banda, a través de la democràcia participativa augmenta l'eficàcia del professor en la transmissió de valors, perquè disminueix la seva associació amb el poder coercitiu, i augmenta la seva legitimitat i el seu poder d'identificació.
Experiències
- Proyecto de educación democrática. Escuela Eiximenis. Girona. Experiencia interesante de educación por y en la democracia
Recursos
- La organización escolar: práctica y fundamentos, (capítol 3) Serafín Antúnez i Joaquín Gairín. editorial Graó. Recull textos de fonamentació teòrica, experiències de centres escolars i propostes de treball per desenvolupar les pròpies anàlisis i aplicacions.
- Processos de comunicació, participació democràtica i consens a l'escola. Material elaborat pel Seminari Permanent d'Educació per a la Pau de Badalona per treballar el tema de la democràcia i la participació a l'escola, arran del DENIP 2004.
- L'Organització del treball i les relacions socials a l'aula. Participació o domesticació. Monogràfic de la revista Illacrua, núm. 31, Dossier.