L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

07 - Com organitzem les normes de convivència?(1)

Establir una sèrie de normes compartides per tota la comunitat educativa resulta imprescindible si volem conviure plegats. Les normes són l'instrument regulador de la convivència, tant pel que fa al grup-classe com al conjunt del centre educatiu.

A més d'aquest motiu fonamental, les normes són necessàries, com a mínim, per dues raons més:

  • Perquè, encara que de vegades no ens agradin (especialment als i les alumnes) ens donen un marge de seguretat i referència.
  • Per aprendre a saltar-nos-les. Ens hem acostumat a aconseguir allò que volem sense esforçar-nos. és important que els joves entenguin que els drets no els regalen, que cal lluitar per aconseguir-los.

Educar en una cultura de l'esforç suposa també aprendre a assumir i reconèixer els límits, a obeir allò que ens sembla just i desobeir, o si més no qüestionar, allò que ens sembla injust. Sovint, els mestres ens diuen que els alumnes ja són prou desobedients. Entenem que els alumnes són obedients a l'inrevés. Ens porten la contrària sense més ni més, en canvi, desobeir suposa argumentar perquè desobeeixo, assumir les conseqüències i plantejar alternatives.

Per tal que siguin efectives, les normes han de complir amb set condicions: que siguin redactades en positiu, clares, concretes, realitzables, compartides, consensuades i poques.

  1. Qüestionar el concepte d'autoritat. El canvi de conducta de l'alumne produït pel poder de l'educador-referent pot ser de seguida independent de la presència del professor. A través d'aquest es pot influir en una gran varietat de conductes de l'alumne. Si pensem en les persones que resulten per nosaltres referents d'autoritat descobrirem que són aquelles mereixedores de respecte i confiança. Les que demostren una coherència entre el que diuen, com ho diuen i el que fan. A través d'aquestes habilitats s' incrementa de forma molt significativa el poder-referent del professorat. Això comporta l'augment de l'eficàcia per educar en valors i la disminució de la necessitat de sancionar, i va acompanyat de conseqüències positives per a la qualitat de la vida a l'aula, tant per al professorat com per a l'alumnat. Cal destacar que la persona que disposa d'autoritat no necessita recórrer a l'autoritarisme per fer valer les seves decisions.

    Com?

    • Mostrant-nos com a persones més enllà de la nostra tasca educativa i tractant l'alumnat com a persones, més enllà de la seva condició d'alumnes. Si no estem disposats a obrir-nos ens resultarà més difícil guanyar-nos el seu respecte i confiança.
    • Repartint l'autoritat: l'aprenentatge cooperatiu, reconeixent que els alumnes també poden aprendre junts, ens permet repartir el poder a l'aula i al centre.
    • Fomentant la democràcia participativa: a través de l'assemblea d'aula, que també pot estar representada en altres contextos democràtics amb competències en l'organització de la vida del centre, repartim el poder i fem sentir a l'alumnat que la seva opinió és valorada.
  2. Revisar els reglaments de règim intern i mirar de consensuar les normes imprescindibles per a una bona convivència entre tots els membres de la comunitat educativa. Tota persona que forma part d'un problema hauria de formar part de la solució, i molt sovint, tant quan establim les normes com les mesures que es prendran en cas que es trenquin, no tenim en compte la voluntat dels alumnes. Si es tracta d'establir una normativa de convivència vàlida per a tor el centre educatiu, haurem de tenir en compte l'opinió de tots els que hi conviuen. Una norma serà tant o més efectiva en la mesura que sigui compartida per tothom.

    Com?

    • Fomentant el debat entre tots els agents educatius implicats al centre i organitzats al voltant de la comissió de convivència..
  3. Què passa quan algú es salta una norma? Habitualment, davant l'incompliment d'una norma ens han dit que tenim dues opcions:

    • La impunitat: de ben segur, la pitjor de les opcions. Consensuar les normes suposen un gran esforç i molta voluntat d'arribar a acords entre tots i totes que no poden obviar-se. Hem d'aprendre a responsabilitzar-nos, establir els límits i assumir les conseqüències dels nostre actes.
    • La sanció o el càstig:les sancions, quan són la primera opció i la més habitual, ni resulten efectives ni pedagògiques:

      • Funcionen com la droga: per aconseguir el mateix efecte necessites cada vegada una dosi més gran.
      • S'entén que un cop compleixes amb la sanció ja has estat eximit de la teva responsabilitat.
      • Només resulten efectives quan es troba present l'autoritat que les executa.
      • No guarden relació entre causa i efecte.
  4. Buscar mesures alternatives a la sanció:a diferència de la sanció, les mesures reparadores no busquen la venjança (el “qui la fa la paga”), sinó una reparació efectiva del dany que s'ha causat. A més guarden una relació directa entre causa i efecte. Estan basades en 3 erres:

    • El RECONEIXEMENT del dany que s'ha causat.
    • Asumir la RESPONSABILIDAD de los hechos.
    • La REPARACIó del dany.

    Com?

    • Fomentant la negociació, l'ajuda entre iguals i la mediació. L'estimulació cara a cara, facilita el reconeixement de l'altre. D’altra banda quan formem part de les solucions ens resulta més fàcil responsabilitzar-nos i entendre la funció reparadora.
    • Reconeixent la comissió de convivència com l'organisme regulador de la convivència al centre i, per tant, aquell que decidirà les mesures reparadores que es considerin pertinents d'acord amb les persones implicades.
    • Revisant les normes i ampliant la participació en la seva elaboració. Si compartim el valor de les mesures alternatives a la sanció, cal que el nostre reglament de règim intern reculli aquest ideari.
  1. Les normes, en tant que instruments reguladors de les relacions entre les persones, també es poden trobar a nivell mundial, com les constitucions dels estats, els tractats fundacionals d'organismes internacionals com les Nacions Unides, o els tractats internacionals de protecció dels drets humans. Una forma efectiva de fer el lligam entre el nivell microsocial i el macrosocial en referència a les normes, pot ser treballar aquestes dues dimensions de les normes en paral•lel, i entendre els drets humans com unes normes fetes per garantir la convivència a nivell mundial.

    Com?

    • En el moment en què es treballen les normes a l'aula, relacionar-les amb els tractats internacionals. El material Els drets humans, els refugiats i l'ACNUR (nivell 2, de 12 a 14 anys) pot facilitar fer el pas d'un nivell a l'altre de les normes.
    • Recordar, en moments en què s'estigui resolent un conflicte, que les necessitats bàsiques de les persones, aquelles que s'han de respectar per a resoldre un conflicte de forma constructiva, estan protegides pels instruments de drets humans.

Recursos

  • Convivencia escolar y prevención de la violencia. Capítulo 5: “a través de las normas y la disciplina” elaborat per Maria José Díaz-Aguado per al Ministeri d'Educació i Ciència.
  • Els drets humans, els refugiats i l'ACNUR (nivell 2, de 12 a 14 anys). és una proposta didàctica que permet relacionar el nivell més proper, el de les normes a l'aula, amb el nivell més macro, tractant la Declaració Universal dels Drets Humans i els drets dels refugiats.
  • Aquest material, que inclou altres propostes per a altres nivells d'edat (de 9 a 11 i de 15 a 18 anys) es pot demanar gratuïtament al Comitè català de l'ACNUR: jrico@comcatacnur.org.
  • La aventura humana. Cuentos populares y derechos humanos, Miquel Osset Hernández (ed.), Icaria, Barcelona, 2006. Aquest recull de contes populars d'arreu del món permet reflexionar sobre el contingut de cada article de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

(1) Capítol elaborat a partir de les indicacions de Paco Cascón