L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

07 - Com organitzem les normes de convivència?

La millor estratègia disciplinària és la que propicia que s'assumeixi la responsabilitat i busqui reparar

o rescabalar a la persona afectada en la mesura del possible.

Vidal Schmill

Establir normes compartides per tota la comunitat educativa resulta imprescindible per conviure, per evitar el caos. Les normes són l'instrument regulador de la convivència, tant pel que fa al grup-classe com al conjunt del centre. Tanmateix, com es plantegin condicionarà que la convivència esdevingui pacífica i participativa o no. Qui decideix les normes? Com? Per quina raó? Qui determina les conseqüències de no complir-les? Quin seguiment se’n fa?

Les normes democràtiques ens faciliten crear un marc de referència amb límits clars, un context de seguretat imprescindible pel benestar de l’alumnat, un ambient on estar còmodes convivint juntes persones diferents, una estructura fomentadora de la transformació pacífica de conflictes.

En un centre educatiu, establir un marc normatiu democràtic i restauratiu és un element estratègic per crear un context educador on l’alumnat desenvolupi habilitats per a la pau.

Persona

  1. 1. Saltar-se les normes per experimentar límits i responsabilitats.

    Confrontar els límits i, experimentar saltar-se’ls forma part del procés maduratiu. Així aprenem a comprendre’n el sentit, tenir-ne cura, i a responsabilitzar-nos de les conseqüències quan decidim saltar-nos-els.

    Saltar-se normes imposades i injustes amb consciència i responsabilitat és la base de moltes lluites socials noviolentes que han permès avançar en drets fonamentals (lluites sindicalistes, feministes, etc.). Educar en la ciutadania demana educar en l’obediència crítica i responsable. Això requereix, no només aprendre a assumir i reconèixer els límits, sinó a obeir allò que ens sembla just i desobeir, o si més no qüestionar, allò que ens sembla injust.

    Atenció, desobeir suposa argumentar perquè desobeeixo, assumir-ne les conseqüències i plantejar alternatives. Saber acompanyar l’alumnat en això és un repte interessant. Educar en l’obediència crítica i responsable és educar per a la pau i la ciutadania democràtica, tot i que pugui resultar incòmode i difícil de gestionar.

    Com?

    • Creant espais de diàleg freqüents i periòdics (en la tutoria setmanal, a inici o final del dia...). Creem l’hàbit de conversar, generem confiança i promovem la pràctica d’habilitats per al diàleg.
    • Fent una escolta profunda del que ens diu l’alumnat i un ús pedagògic del poder que el rol adult-docent ens atorga.
    • Confrontant de forma crítica i respectuosa els arguments de l’alumnat.
    • Promovent el tractament pedagògic de temes controvertits.
  2.  

  3. 2. Qüestionar el concepte d'autoritat.

    L’autoritat, la capacitat del professorat per comptar amb l’obediència crítica i la participació de l’alumnat, és clau per poder fer classes de qualitat. El professorat té el repte de saber desenvolupar un estil d’autoritat democràtica, evitant tan l’autoritarisme (basat en el càstig i la humiliació) com la permissivitat (lligada a la impunitat).

    Font: Adaptat de Vidal Shmill (2008)

     

     

    Si pensem en les persones que resulten per nosaltres referents d'autoritat descobrirem que són aquelles mereixedores de respecte i confiança. Les que demostren una coherència entre el que diuen, com ho diuen i el que fan. Les que actuen de manera justa i respectuosa. A través d'aquestes habilitats s'incrementa significativament el poder-referent del professorat. Això comporta l'augment de l'eficàcia per educar en valors i la disminució de la necessitat de sancionar.

    Com?

    • Cuidant el vincle. Per això cal mostrant-nos com a persones més enllà del rol de docents i tractar l'alumnat com a persones, més enllà de la seva condició d'alumnes.
    • Cedint autoritat: repartint el poder a l’aula a través de propostes participatives i de la distribució de tasques. Eines com l'aprenentatge cooperatiu hi ajuden.
    • Clarificant què pot decidir l’alumnat i què cal que decideixi l’adult i el perquè
    • Fomentant la democràcia participativa: a través de l'assemblea d'aula, el consell de delegats i altres espais participatius del centre. Fem sentir a l'alumnat que la seva opinió és valorada i que té capacitat d’acció i influència en la vida de centre.
    • Mostrant fermesa(fermesa no violenta i amorosa) respecte al compliment dels límits pactats. Això dona molta seguretat.
    • Pactant un bon marc normatiu amb el grup (veure punt següent, número 3).

Centre

  1. 3. Creant un marc normatiu restauratiu a cada grup-aula.

    Podríem descriure les normes com una pauta acordada d’”allò que val” i “allò que no val” en el nostre grup. Això facilita diferenciar els comportaments acceptables dels inacceptables, els alineats amb els nostres valors dels que no ho estan. Cal consensuar les normes per aconseguir que siguin una pauta acordada i garantir així que tothom les accepta i se’n responsabilitza críticament. Això no treu que hi ha normes que cal que l’adult imposi, ja sigui perquè son de centre o perquè estan vinculades a la seguretat dels i les menors.

    Entenem per marc normatiu com el conjunt de normes, faltes, avisos i conseqüències que regulen un col·lectiu, sigui un grup (classe) o una institució (centre). Cada grup s’ha de fer el seu a mida, en el marc i en coherència amb el del centre. Ajuda molt que aquest sigui consensuat, clar, concret, realitzable, compartit i redactat en positiu.

    Com?

    • Dedicant temps a inici de curs a pactar amb el grup el marc normatiu a partir de les preguntes:

      - Com volem estar junts? (defineix normes).

      - Què passarà quan algú no compleixi el que s’acordi? (marca gestió dels incompliments i conseqüències).

      Aquí cal CLARIFICAR com es categoritzen les faltes, els avisos i les conseqüències que regulen el grup. (veure punt 3).

    • Un cop clarificat el marc normatiu s’aplica a través de diferents accions en paral·lel:

      - RECONÈIXER, és a dir felicitar, els qui compleixen amb les normes ja existents. Això és fonamental perquè allò valuós no passi desapercebut, incentiva els bons comportaments.

      - ACTUAR de manera ferma, respectuosa i proporcional davant els incompliments aplicant les conseqüències pactades.

      - CREAR noves normes en cas de conflictes reiteratius.

      - INFORMAR el grup dels acords pactats amb les persones directament implicades o a direcció en cas de faltes greus.

    • Aquest és un pacte viu, es va revisant continuament segons necessitats del grup.
  2.  

  3. 4. Revisar les Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC) des d’una mirada restaurativa i de pau.

    Per crear una cultura de pau al centre cal fer una política de pau. Les NOFC son el document que regeix l’estructura que volem donar al centre, pel que cal revisar-lo en clau restaurativa i de pau.

    Com?

    • Tenint clar, des de direcció i des del conjunt del claustre i consell escolar, els conceptes i estratègies que fonamenten la cultura de pau.
    • Fomentant el debat, a través de la comissió de convivència, entre els diversos agents educatius implicats al centre.
  4.  

  5. 5. Actuar amb coherència quan algú se salta una norma?

    Tradicionalment, davant l'incompliment d'una norma, passa sovint que la resposta, enlloc de ser restaurativa, justa i proporcional, és passiva o venjativa. Aquest és un canvi cultural clau que hem de fer per garantir una cultura de pau en entorns educatius.

    La passivitat comporta impunitat, i aquesta al caos. El sistema de convivència pacífica i transformació de conflictes es basa en la confiança en els acords pactats, si això falla fallarà el sistema. Davant el caos és fàcil que prevalgui la llei del més fort i, per tant, la injustícia i la violència.

    La venjança se centra en atacar la persona que s’ha saltat la norma, comporta violència i humiliació. Es concreta en forma de càstig. Aquest no resulta efectiu, sostenible ni pedagògic:

    • Funciona com la droga: per aconseguir el mateix efecte necessites cada vegada una dosi més gran.
    • No fomenta la responsabilitat. S'entén que un cop compleixes amb el càstig o sanció quedes eximit de la teva responsabilitat sense haver-la assumit.
    • Només resulta efectiu quan es troba present l'autoritat que l’executa.
    • No guarda relació entre causa i efecte.

    La mirada restaurativa i les mesures reparadores se centren en reconduir les conseqüències amb responsabilitat per reparar el dany causat i restaurar les relacions afectades. Busca abordar el problema cuidant les persones afectades, totes elles. Es fonamenten en 3 erres:

    • El RECONEIXEMENT del dany que s'ha causat.

      Assumir la RESPONSABILIDAD dels fets.

      Actuar per REPARAR el dany i restaurar la relació.

    Com?

    • Introduint les metodologies de pràctiques restauratives i provenció de forma habitual a l’aula. Aquestes ens preparen i entrenen en habilitats per establir relacions de cura mútua i transformar el conflicte quan apareix.
    • Establint a nivell de centre un sistema ferm i elaborat detransformació de conflictes que incorpori l’estructura necessària pel seu funcionament: disposar de persones preparades per facilitar cercles restauratius i mediacions, incorporar en els temps planificats la transformació de conflictes, disposar d’espais on poder dialogar, assegurar assemblees de convivència setmanals, etc.
    • Reconeixent la comissió de convivència com l'organisme regulador de la convivència al centre i, per tant, aquell que decidirà les mesures reparadores que es considerin pertinents d'acord amb les persones implicades.
    • Avaluant les experiències de transformació de conflicte que es donin en el grup i els aprenentatges que se n’extreguin, primer les persones implicades directament, després amb un retorn al grup dels acords i aprenentatges assolits.

Món

  1. 6. El mon també funciona amb normes.

    Les normes, en tant que instruments reguladors de les relacions entre les persones, també es donen a nivell mundial, com les constitucions dels estats, els tractats fundacionals d'organismes internacionals com les Nacions Unides, o els tractats internacionals de protecció dels drets humans. Connectar les nostres experiències d’ús conscient de normes al centre, amb el coneixement i l’anàlisi crític de les normes en nivells macrosocials, és un bon recurs per treballar la competència ciutadana i el vector de ciutadania democràtica i consciència global.

    Com?

    • Treballar el concepte de governabilitat, tant a nivell de la nostra experiència d’aula i centre, com de ciutadania d’un municipi, estat i món.
    • Reflexionar sobre els Drets Humans des del punt de vista de l’esforç i la voluntat per crear un marc normatiu global (i els instruments que se’n deriven), per a la protecció de totes les persones, la convivència global i el respecte mutu. Analitzar críticament com els drets humans s’apliquen a la nostra vida de centre i entorn.
    • Treballar, des d’una mirada crítica, els pros i contres dels diversos sistemes polítics com a reguladors de la convivència i garants de les necessitats de les persones.

Experiències

  • Exemple de definició d’un marc normatiu en un grup aula: Grup de 6è escola Quermany (curs 2022-2023). Primer consensuen els valors guia que orientaran els seus comportaments i després fan una aliança de grup amb normes clau, avisos necessaris si algú se les salta, conseqüències i acords de què demana el grup a la mestra i que demana la mestra al grup.
  •  

  • Exemples de definició de marcs normatius per al centre, de les escoles Pi Verd i Torres Jonama. Parteixen d’un treball de claustre per consensuar.
  •  

  • Exemple del procés de formació de professorat i definició d’un marc normatiu de centre, dins del Projecte de convivència Institut-Escola La Bernola

Recursos

Elaboració d’un marc normatiu restauratiu i un sistema de transformació de conflictes en contextos educatius.

Educació per als Drets humans