L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

1. Saltar-se les normes per experimentar límits i responsabilitats.

Confrontar els límits i, experimentar saltar-se’ls forma part del procés maduratiu. Així aprenem a comprendre’n el sentit, tenir-ne cura, i a responsabilitzar-nos de les conseqüències quan decidim saltar-nos-els.

Saltar-se normes imposades i injustes amb consciència i responsabilitat és la base de moltes lluites socials noviolentes que han permès avançar en drets fonamentals (lluites sindicalistes, feministes, etc.). Educar en la ciutadania demana educar en l’obediència crítica i responsable. Això requereix, no només aprendre a assumir i reconèixer els límits, sinó a obeir allò que ens sembla just i desobeir, o si més no qüestionar, allò que ens sembla injust.

Atenció, desobeir suposa argumentar perquè desobeeixo, assumir-ne les conseqüències i plantejar alternatives. Saber acompanyar l’alumnat en això és un repte interessant. Educar en l’obediència crítica i responsable és educar per a la pau i la ciutadania democràtica, tot i que pugui resultar incòmode i difícil de gestionar.

2. Qüestionar el concepte d'autoritat.

L’autoritat, la capacitat del professorat per comptar amb l’obediència crítica i la participació de l’alumnat, és clau per poder fer classes de qualitat. El professorat té el repte de saber desenvolupar un estil d’autoritat democràtica, evitant tan l’autoritarisme (basat en el càstig i la humiliació) com la permissivitat (lligada a la impunitat).

Si pensem en les persones que resulten per nosaltres referents d'autoritat descobrirem que són aquelles mereixedores de respecte i confiança. Les que demostren una coherència entre el que diuen, com ho diuen i el que fan. Les que actuen de manera justa i respectuosa. A través d'aquestes habilitats s'incrementa significativament el poder-referent del professorat. Això comporta l'augment de l'eficàcia per educar en valors i la disminució de la necessitat de sancionar.

3. Creant un marc normatiu restauratiu a cada grup-aula.

Podríem descriure les normes com una pauta acordada d’”allò que val” i “allò que no val” en el nostre grup. Això facilita diferenciar els comportaments acceptables dels inacceptables, els alineats amb els nostres valors dels que no ho estan. Cal consensuar les normes per aconseguir que siguin una pauta acordada i garantir així que tothom les accepta i se’n responsabilitza críticament. Això no treu que hi ha normes que cal que l’adult imposi, ja sigui perquè son de centre o perquè estan vinculades a la seguretat dels i les menors.

Entenem per marc normatiu com el conjunt de normes, faltes, avisos i conseqüències que regulen un col·lectiu, sigui un grup (classe) o una institució (centre). Cada grup s’ha de fer el seu a mida, en el marc i en coherència amb el del centre. Ajuda molt que aquest sigui consensuat, clar, concret, realitzable, compartit i redactat en positiu.

4. Revisar les Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC) des d’una mirada restaurativa i de pau.

Per crear una cultura de pau al centre cal fer una política de pau. Les NOFC son el document que regeix l’estructura que volem donar al centre, pel que cal revisar-lo en clau restaurativa i de pau.

5. Actuar amb coherència quan algú se salta una norma?

Tradicionalment, davant l'incompliment d'una norma, passa sovint que la resposta, enlloc de ser restaurativa, justa i proporcional, és passiva o venjativa. Aquest és un canvi cultural clau que hem de fer per garantir una cultura de pau en entorns educatius.

La passivitat comporta impunitat, i aquesta al caos. El sistema de convivència pacífica i transformació de conflictes es basa en la confiança en els acords pactats, si això falla fallarà el sistema. Davant el caos és fàcil que prevalgui la llei del més fort i, per tant, la injustícia i la violència.

La venjança se centra en atacar la persona que s’ha saltat la norma, comporta violència i humiliació. Es concreta en forma de càstig. Aquest no resulta efectiu, sostenible ni pedagògic:

• Funciona com la droga: per aconseguir el mateix efecte necessites cada vegada una dosi més gran.
• No fomenta la responsabilitat. S'entén que un cop compleixes amb el càstig o sanció quedes eximit de la teva responsabilitat sense haver-la assumit.
• Només resulta efectiu quan es troba present l'autoritat que l’executa.
• No guarda relació entre causa i efecte.

La mirada restaurativa i les mesures reparadores se centren en reconduir les conseqüències amb responsabilitat per reparar el dany causat i restaurar les relacions afectades. Busca abordar el problema cuidant les persones afectades, totes elles. Es fonamenten en 3 erres:

• El RECONEIXEMENT del dany que s'ha causat.

  Assumir la RESPONSABILIDAD dels fets.

  Actuar per REPARAR el dany i restaurar la relació.

6. El mon també funciona amb normes.

Les normes, en tant que instruments reguladors de les relacions entre les persones, també es donen a nivell mundial, com les constitucions dels estats, els tractats fundacionals d'organismes internacionals com les Nacions Unides, o els tractats internacionals de protecció dels drets humans. Connectar les nostres experiències d’ús conscient de normes al centre, amb el coneixement i l’anàlisi crític de les normes en nivells macrosocials, és un bon recurs per treballar la competència ciutadana i el vector de ciutadania democràtica i consciència global.