L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

04 - Què podem fer quan hi ha un alumne que no deixa fer classe?

En els darrers temps sembla que s'han incrementat els comportaments d'alumnes o de grups que distorsionen el clima de l'aula, en deterioren les relacions i endarrereixen l'aprenentatge, és el que anomenem disrupcions, actualment una de les principals preocupacions del professorat.

El professorat vivim les conductes conflictives a l'aula (disrupcions) amb angoixa i desesperança, les sentim com una pèrdua d'autoritat que no ens permet desenvolupar la nostra feina. Tanmateix, tot i la incomoditat que generen, hauríem de reflexionar sobre què és allò que les origina i com ho podem remeiar: si alguns alumnes s'expressen d'una manera tan contundent, què és allò que necessiten expressar? Des d'una actitud educadora cal saber escoltar-los i provar de donar-hi resposta:

Conductes disruptives en un centre educatiu

Taula inspirada en l'article “convivencia y conflictividad en las aulas –Análisis conceptual- de Pedro Mª Uruñuela Nájara. Congrés “Disrupción en las aulas”. Madrid, novembre 2006.
Conductes conflictives que afecten l’escola a nivell de centre d’aprenentatge Conductes conflictives que afecten el centre com a espai de convivència
Mostrar baix rendiment Passivitat, desinterès, apatia Faltar el respecte al professor En general
No portar el material Desobeir una indicació de forma reiterada
Romandre fora de classe Contestar de forma impertinent i reiterada
Fer boicot a exàmens o a certes activitats Conflictes de poder Desafiament a l’autoritat
Empipar a classe Parlar, no respectar el silenci Incompliment de sancions o no acceptar-ne les conseqüències
Aixecar-se, moure’s per l’aula Violència Física
No deixar explicar al professor Verbal
Interrompre amb bromes, riures i bretolades Simbòlica
Empipar els companys, no deixar-los estudiar Contra objectes
Absentisme Sexual
Com interpretar-les?
  • Poden ser senyal de gran distància entre els coneixements de l’alumne i el que imparteix el professorat. El currículum està lluny dels sabers de l’alumnat, que no sap com connectar-hi. Cal reflexionar sobre la necessitat de revisar el currículum i/o la forma d’impartir-lo.
  • Pot ser que l’alumne tingui problemes personals que no li permetin concentrar-se en l’aprenentatge.
  • Poden mostrar falta d’acord entre el professorat per identificar les conductes disruptives. No per tothom és el mateix, i per tant no tothom hi respon de la mateixa manera. Pot ser indici de la manca de coherència i de treball en equip entre el professorat.
  • Pot ser senyal que l’alumne no se sap relacionar adequadament, li falta educació i habilitats socials.
  • Pot ser que l’alumne no sàpiga assumir la necessitat de les normes com la manera d’organitzar la convivència.
  • Pot ser indici d’ una organització de centre basada en una distribució del poder poc equitativa, en un model de dominació- submissió.
  • Pot mostrar la debilitat i el poc consens entre el professorat respecte el que són conductes conflictives (disrupcions).

En conclusió, principalment hi ha dos factors sobre els que posar l'atenció:

  • La situació personal dels alumnes que presenten conductes conflictives: a causa d'una situació personal problemàtica, o perquè mostra manca d'habilitats socials i de relació.
  • Allò que el centre ofereix als nois i noies, i que ells no senten útil ni interessant: què els oferim (quins coneixements, quin currículum)?, com els ho oferim (amb quines metodologies, des de quin tipus de relacions)?

Com respondre-hi?

Per respondre a aquestes qüestions, ens hem de centrar en quins són els factors interns del centre que hi influeixen i com millorar-los, enlloc d'atribuir les causes únicament als factors externs. Sovint hi ha factors externs que condicionen molt, i és important tenir-los en compte, però cal posar l'atenció en aquells àmbits en els que podem intervenir, ja que és l'única forma que tenim per millorar la situació.

Els factors interns de centre que influeixen en les conductes conflictives són quatre: el currículum, l'estructura de centre i d'aula, l'estil docent i les relacions entre les persones que conviuen al centre.

Persona

  1. Investigar quines són les necessitats o dificultats del noi o noia. Darrera de comportaments insociables acostumen a amagar-s'hi necessitats importants no satisfetes i baixa autoestima, i/o manca d'habilitats socials per relacionar-se positivament. Llavors és quan l'educador ha de superar la valoració del noi o noia, fonamentada únicament en els comportaments visibles i esforçar-se en esbrinar les necessitats profundes d'aquella persona, per ajudar-la a trobar la manera de satisfer-les.

    Com?
    • Fent-lo sentir que ens preocupem per ell. Reconèixer que, més enllà de la conducta conflictiva, qualsevol persona és digna d'estima i mereix ser tractada com a tal. Tenir expectatives positives, tant envers ell com envers allò que li demanem.
    • Relacionant-nos mitjançant una comunicació eficaç, des d'una actitud i un llenguatge curós que asseguri el respecte a la persona i la superació d'etiquetes.
    • Mostrant-nos com persones, més enllà del rol de professors. Reivindicant el respecte des de la relació persona-persona, alhora que des del rol professor-alumne.
    • Promovent situacions en què aquesta persona pugui tenir experiències controlades en les que posar en joc habilitats socials per tal de millorar-les (aprenentatge cooperatiu, debat i discussió entre companys, assemblees de classe, etc.)
    • Demanant ajuda i orientació als equips psicopedagògics.
    • Com a educadors, participant d'activitats de formació personal per a la millora de la comunicació, la relació educativa i la transformació de conflictes.
    • Organitzant espais i temps específics per a tutories individualitzades de manera periòdica. L'ús de tutories entre iguals també és un bon recurs.
    • Parlant amb les famílies i animant-les a impulsar una estratègia compartida. Buscant canals de comunicació fluïts des dels que treballar conjuntament.

  2. Analitzar el propi estil docent i cercar maneres de millorar-lo. És a dir, prendre consciència que la manera de fer classe, de comunicar-nos amb l'alumnat o d'abordar els conflictes a l'aula, pot promoure o controlar les conductes disruptives.

    Com?
    • Replantejant el concepte tradicional d'autoritat. L'autoritat és l'ús del poder en positiu, la qual cosa comporta que aquesta et sigui reconeguda pels altres. Un professor tindrà autoritat quan l'alumnat el percebi com una persona en qui pot confiar, algú que guia el seu procés d'aprenentatge des del respecte, la confiança en les seves capacitats i la correcta orientació en aquells moments en que l'alumne ho requereixi. Tot això s'aconsegueix mitjançant la coherència, el respecte a les normes igualitàries, la capacitat de diàleg i la transformació de conflictes. A banda de la capacitat d'organitzar processos d'aprenentatge que els nois i noies puguin seguir i assolir. Tots els recursos i tècniques que s'adrecin a donar eines al professorat per a actuar des d'aquests paràmetres, n'incrementaran el poder referent i per tant l'autoritat.

  3. Aprendre a separar persona de problema. Tendim a confondre les persones implicades en un conflicte amb el problema que compartim. La conseqüència és que sovint, enlloc d'eliminar el problema, eliminem la persona amb qui tenim el problema i mostrem actituds violentes envers ella (exclusió, culpabilització, càstig, etc.). Si el poder està desequilibrat, hi ha poc coneixement mutu i un clima de desconfiança, aquest fet encara es fa més evident. és important, doncs, superar aquesta situació, més encara en un context educatiu per les connotacions que té.

    Com?
    • No parlant d'alumnes conflictius/disruptius sinó d'alumnes amb conflictes o amb conductes disruptives.
    • Posant l'atenció en les causes d'aquests comportaments (les necessitats dels nois i noies), i no únicament en les conseqüències (les dificultats per fer classe).
    • Superant aquella percepció “ho fa per molestar-me” i entendre que “ho fa per expressar una necessitat que no sap identificar o no pot reconèixer”. Mostrar una actitud educadora davant d'aquesta situació.
    • Prenent consciència que, si no aconseguim respondre a les necessitats dels nois i noies, difícilment superarem les conductes disruptives. Buscant les estratègies, recursos i suports, interns i externs, que ens permetin millorar la situació.

Centre

  1. Promoure l'intercanvi i el suport mutu entre el professorat. Hi ha diferents maneres de respondre a les conductes conflictives, compartir-les i analitzar-les conjuntament pot donar moltes pistes per tal d'unificar criteris davant dels alumnes, i proporciona suport mutu entre el professorat.

    Com?
    • Consensuant què s'entén per conducta conflictiva i quins comportaments s'hi inclouen.
    • Pensant mesures d'ajuda per als professors que tenen problemes dins l'aula (observant-nos els uns als altres, analitzar estratègies, etc.)
    • Creant un ambient de confiança, cooperació i suport mutu entre el professorat que permeti anar a una i treballar des de la coherència amb les normes i la creació d'un bon clima a les aules.
    • Consensuar a nivell de claustre conceptes com disciplina, conflicte o el sentit i valor de les normes.

  2. Treballar per equips docents. Plantejar el treball amb un grup classe com a treball d'equip entre tot el professorat que hi imparteix classe, amb el suport de l'equip psicopedagògic i la direcció.

    Com?
    • Garantint una coordinació periòdica que permeti fer un bon seguiment pedagògic del grup i dels seus alumnes.
    • Adoptant criteris comuns davant casos concrets d'alumnes amb comportaments disruptius.
    • Treballant des de la coresponsabilitat en la tutoria. Cal evitar responsabilitzar únicament el tutor dels problemes del grup.
    • Analitzar les reaccions dels/les companys/es de l'equip docent per veure quines són les més efectives, per tal de poder-les aplicar tot l'equip conjuntament.

  3. Implicar l'alumnat en l'establiment de les normes de convivència. Donar responsabilitat als alumnes en l'organització de la pròpia convivència, facilita que donin més legitimitat a les normes pactades i per tant que les respectin molt més.

  4. Organitzar l'aula a través de metodologies participatives i cooperativesFer protagonistes els alumnes dels seus propis processos d'aprenentatge, en cooperació amb els companys, els permet treballar habilitats socials, coresponsabilitzar-se del treball propi i del dels companys, i fomentar interrelacions positives. A més els ajuda a poder seguir un ritme de treball adequat a les seves possibilitats personals, és a dir, adequar el currículum al seu ritme. és un recurs fonamental per atendre la diversitat.

  5. Promoure la formació de grup. Treballar per crear un clima d'estima, confiança i suport mutu facilita la bona integració de tot l'alumnat i per tant afavoreix relacions interpersonals positives.

    Com?
    • A través d'activitats a principis de curs dins el pla d'acollida. Alguns estudis indiquen que els mesos en que s'observa el grau més alt de conductes disruptives són octubre i novembre. Els alumnes necessiten clarificar objectius, normes i pautes de treball, a més de sentir-se en un clima socioafectiu positiu.
    • Mitjançant el pla d'acció tutorial.Aquest és l'espai idoni per impartir continguts referents a habilitats socials i transformació noviolenta de conflictes.

Recursos