L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

06 - Com millorem la convivència?

En els darrers temps la violència escolar ha esdevingut una de les principals preocupacions del món educatiu: hi ha actituds i comportaments inadmissibles que sovint no sabem com abordar. Superar la violència implica qüestionar com s'estructura la convivència als centres i replantejar-la de manera global i sistèmica en tots els espais i activitats de cada institut.

Coexistir vol dir “existir simultàniament” Diccionari General de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana.

El significat de concòrdia és l”estat d'harmonia que resulta de l'acord dels sentiments, de les idees, etc. entre dues persones o més”. En un centre educatiu diàriament s'hi mouen moltes persones, amb objectius comuns que fan alguna cosa més que coexistir, però no necessariament amb l'acord de sentiments o d'idees que exigeix la concòrdia. A mig camí entre la coexistència i la concòrdia hi ha la CONVIVèNCIA, l'”acció de viure plegats”. Per viure conjuntament i desenvolupar els objectius d'uns i altres haurem d'interactuar, de relacionar-nos i posar-nos d'acord, en definitiva, d'aprendre a organitzar-nos de la manera que més afavoreixi totes les persones involucrades i que més faciliti l'obtenció dels objectius de cadascú.

Un centre educatiu és un centre d'aprenentatge, però també un espai de convivència i d'educació per a la convivència. Tanmateix i paradoxalment, sovint l'educació per a la convivència queda relegada a petites estones manllevades de les hores de formació en assignatures troncals. Mentrestant, els conflictes i les dificultats per resoldre'ls acaparen temps, energies i angoixes de tota la comunitat.

En resum, ens trobem que, d'una banda no eduquem suficientment per a la convivència, mentre de l'altra, hi ha indicis clars que els instruments actuals de què disposem per conviure pacíficament no responen a les necessitats de les persones del centre. Dit d'una altra manera, no dediquem temps a educar per a la convivència, però darrera el “no hi ha temps” en perdem molt intentant resoldre conflictes quotidians.

Mentre no hi hagi una voluntat ferma d'estructurar de manera clara, consensuada i educativa la convivència entre totes les persones de la comunitat, i en tots els espais i temps del centre, serà molt difícil de capgirar aquesta situació.

  1. Establir unes normes de convivència clares, concretes, realitzables, consensuades, poques i escrites en positiu. Aquestes normes cal avaluar-les periòdicament, i han de ser susceptibles de ser replantejades en qualsevol moment segons les necessitats del grup o del centre. Finalment, hi ha d'haver un procediment clar respecte a què passa quan algú se les salta.

  2. Crear un bon clima de convivència a l'aula i al centre. Això és possible si es promou un codi de convivència fonamentat en el reconeixement i l'estima d'un mateix i dels altres, la confiança mútua, la comunicació, i la capacitat de cooperació. Això s'aconsegueix a través del procés de provenció és a dir, del procés pel qual eduquem en aquelles habilitats i eines que han de permetre que quan arribi un conflicte el sapiguem abordar de forma positiva i noviolenta, és tant important treballar un bon clima en el grup-classe, com en l'equip educatiu.

    Com?
    • Proposant i dinamitzant accions a favor de la convivència: Organitzant una comissió de convivència que disposi d'un espai i un temps propis per dissenyar, promoure i fer seguiment de les accions empreses. és important que inclogui representació de tots els col•lectius que conviuen al centre.
    • Garantint un bon treball de provenció. Elaborant bonsplans d'acollida i d'acció tutorial.
    • Treballant les habilitats socialsi de transformació de conflictes. Introduint metodologies cooperatives a l'aula, on les habilitats socials es treballin com a objectius explícits, paral•lelament als continguts acadèmics corresponents. Programant, mitjançant del pla d'acció tutorial, activitats per treballar habilitats socials
    • Generant espais per a laparticipació de l'alumnat.. Consolidant l'assemblea de classe com a espai de diàleg de grup, i el consell de delegats com a òrgan de participació de l'alumnat amb responsabilitats concretes i poder de decisió.
    • Responsabilitzant l'alumnat, creant programes d'ajuda entre iguals i de mediació escolar com a instruments de suport mutu entre adolescents.
    • Treballant la cooperació, el consens i la participació a nivell de claustre..
    • Vertebrant el centre entorn d'equips docents o educatius, y no solament en base a departaments. Actualment hi ha molts més aspectes que cal coordinar pel que fa a convivència, metodologies i seguiment educatiu d'alumnes, que respecte a àrees de coneixement.
    • Atenent la diversitat: treballant a l'aula en agrupacions heterogènies, tractades de forma heterogènia, en les que cadascú avanci al ritme de les seves possibilitats.
    • Repensant els temps i els espaisen funció de criteris pedagògics.
  3. Estructurar instruments i recursos per a la transformació noviolenta de conflictes..

  1. Les normes a l'aula o el reglament del centre, poden trobar el seu equivalent a nivell macrosocial en documents com l'Estatut, la Constitució, o la Carta de les Nacions Unides. Promoure la convivència a l'aula es pot considerar com una experiència de formació ciutadana, en la que s'aprenen les habilitats per a conviure en societat. Si educar per la convivència al centre presenta les seves complicacions, imaginem com deu ser en un entorn on les persones tenen edats, experiències i necessitats encara més diferents!

    Com?
    • Educant (i educant-nos) pel conflicte, aprenent a reconèixer i a tenir en compte les necessitats de les altres persones.
    • Experimentant situacions en que s'hagin de prendre decisions tenint en compte les opinions i necessitats de cadascú (a través de dinàmiques de negociació: La veu de tots i totes, Què fem amb l'antiga fàbrica?)
    • Animant a ser usuaris d'espais d'interrelació amb persones diferents (parcs, casals, associacions intergeneracionals, com ara els castellers, etc.)
    • Fomentant la participació en espais de decisió, dins o fora del centre.

Experiències

Recursos

Pràctics

Teòrics