L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

06 - Com millorem la convivència?

Les persones han d'aprendre a conviure les unes amb les altres per crear un món pacífic.

Lailah Gifty Akita

En els darrers temps la violència escolar ha esdevingut una de les principals preocupacions del món educatiu: hi ha actituds i comportaments que no podem acceptar i sovint no sabem com abordar. Superar la violència implica qüestionar com s'estructura la convivència als centres i replantejar-la de manera global i sistèmica.

Per viure conjuntament i desenvolupar els objectius d'unes i altres hem d'interactuar, de relacionar-nos i de posar-nos d'acord. En definitiva, cal saber organitzar-nos de la millor manera per respondre, tan als objectius col·lectius, com als de cadascuna de les persones que el conforma.

Un centre educatiu és un centre d'aprenentatge, però també un espai de convivència i d'educació per a la convivència. Tanmateix i paradoxalment, sovint les activitats per cuidar la convivència i educar per a la convivència queden relegades a petites estones manllevades de les hores d’àmbits i matèries. Mentrestant, els conflictes i les dificultats per resoldre'ls acaparen temps, energies i angoixes de tota la comunitat.

Dit d'una altra manera, convivim, però no dediquem temps a educar per a la convivència. Tan és així que darrera el “no hi ha temps” en perdem molt intentant resoldre conflictes reiteratius. És el nostre cas? Volem seguir així?

La convivència

Tal i com plantegen Fierro y Carbajal (2019), entenem la convivència com “els processos i els resultats dels esforços per construir una pau duradora a les escoles, a través de pràctiques pedagògiques i de gestió inclusives, equitatives i participatives, i que atenguin de manera dialògica els conflictes”.

Persona

  1. 1. Educar l’alumnat en la competència personal i social.

    Com?
    • Educar l’alumnat en habilitats per a les relacions saludables, treballant l’autoestima, l’apreci a les persones i col·lectius que percebem diferents, la comunicació no violenta, la cooperació o l’empatia. En aquest sentit, la metodologia de l’ escala de provenció és un recurs molt valuós.
    • Educar en i per al conflicte: dotar l’alumnat d’habilitats per la transformació de conflictes i les relacions saludables.

Centre

  1. 2. Fer una política forta de convivènciaa través d’un projecte de convivència potent, aplicat i efectiu:

    Com?
    • Impulsant una comissió de convivència que proposi i dinamitzi accions a favor de la convivència. És important que aquesta disposi d'un espai i un temps propis per dissenyar, promoure i fer seguiment de les accions previstes. Aquesta ha d’incloure representació de tots els col•lectius que conviuen al centre.
    • Elaborant plans d'acollida i d'acció tutorialproventius
    • Repensant els temps i els espais en funció de criteris pedagògics.
    • Generant espais per a la participació de l'alumnat. Consolidant l'assemblea de classe com a espai de diàleg de grup, i el consell de delegats com a òrgan de participació de l'alumnat, amb responsabilitats concretes i poder de decisió en aquells temes que l’afectin i se’ls pugui delegar.

    2.  

  2. 3. Crear un bon clima de convivència convivència a l'aula i al centre. Això és possible si es promou un codi de convivència fonamentat en el reconeixement, l'estima, la confiança, la comunicació, i la capacitat de cooperació.

    Com?
    • Aplicant la provenció, un procés pel qual alhora que treballem la cohesió de grup, creem les condicions perquè quan arribi un conflicte el sapiguem abordar de forma constructiva i noviolenta. És tan important treballar la provenció en els grup-classe, com en l'equip educatiu.
    • Introduint metodologies cooperatives a l'aula, on les habilitats socials es treballin com a objectius explícits, paral·lelament als continguts acadèmics corresponents.
    • Assegurant espais de diàleg periòdics en els grups-classe per fer seguiment de la convivència, parlar dels temes que preocupen al grup i tractar malestars i conflictes. Fent mínim una assemblea setmanal.
    • Atenent la diversitat: treballant a l'aula en agrupacions heterogènies, tractades de forma heterogènia, en les que cadascú avanci al ritme de les seves possibilitats.

    3.  

  3. 4. Establir un marc normatiu restauratiu, amb normes de convivència clares, concretes, realitzables, consensuades, poques i escrites en positiu. Aquestes han de ser revisades periòdicament i replantejades segons les necessitats del grup o del centre. Finalment, hi ha d'haver un procediment clar i conegut per tothom respecte a què passa quan algú se les salta.

    4.  

  4. 5. Implicar l’alumnat en la cura de les persones i del centre.

    Com?
    • Creant espais, moments i estratègies de cura. Alguns exemples son: cercles de diàleg, assemblees emocionals, la figura de l’amic invisible o de padrins, un racó acollidor a l’aula on tranquil·litzar-se, etc.
    • Promovent la participació de l’alumnat, tan en opinar com implicant-se en la millora del centre. Alguns exemples son: el muntatge de l’aula a inici de curs, projectes de remodelació del patí, cuidar un hort o assumir tasques de cura del centre (regar plantes, buidar papereres, etc.).

Món

  1. 6. Educar en habilitats de pau per conviure en un món globalitzat.

    La convivència pacífica a nivell de centre té el seu equivalent en la pau a nivell social i mundial. Educar per a la convivència des de la convivència crea moltes situacions on cal saber aplicar habilitats per a la pau. Si convertim aquest moments en situacions d’aprenentatge conscient, són immillorables per educar en la competència ciutadana. La participació democràtica i la millora social requereix de persones amb habilitats per a la pau.

    Com?

Experiències

Recursos

Pràctics

Teòrics