L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

05 - Com incorporem els continguts de l'educació per a la pau en la nostra assignatura?

Sovint, incorporar l'EP en la nostra assignatura suposa un sobreesforç, tanmateix, per activa o per passiva, transmetem valors en la interacció amb l'alumnat, per tant cal prendre'n consciència i vetllar perquè la nostra intervenció a l'aula promogui una cultura de la pau.

L'educació per a la pau –com qualsevol projecte educatiu- és un projecte ètic, polític i pedagògic, i com a tal impregna tota la vida del centre i de l'aula.

  • Com a projecte ètic es fonamenta en els valors de la pau i els drets humans, del rebuig a tot tipus de violència, sigui directa, estructural o cultural, dins o fora del centre.
  • Com a projecte polític cerca superar la violència estructural i transformar les relacions de dominació i de desequilibri de poder en els diferents nivells d'allò que és social.
  • Com a projecte pedagògic promou una forma de dir i de fer que desemboqui en la transmissió d'aquells conceptes, actituds i, sobretot, procediments vinculats a la transformació noviolenta de conflictes, la denúncia de la violència i el respecte als drets humans. Tots ells són continguts que ens acosten a una cultura de la pau, i que, alhora, podem transmetre en qualsevol moment de la vida del centre.

Tota persona, tota estructura social, està impregnada per un projecte ètic i polític, és a dir per una manera concreta i particular d'entendre el món. Això vol dir que l'estructura organitzativa i els continguts que es transmeten a l'aula mai seran neutres, sinó que transmetran uns valors, unes habilitats i una manera de concebre el món. No tenir-ho present i no explicitar-ho ens aboca a educar a partir d'un currículum ocult que no es correspon amb les intencions del Projecte Educatiu de Centre.

Dit d'una altra manera, el currículum ocult és el que es transmet a efectes de l'ambient, la cultura del centre i les relacions que s'hi estableixen. En paraules de Giroux “Aquelles normes no dites, valors i creences implicades en la transmissió als estudiants per mitja de regles implícites que estructuren la rutina i les relacions socials dins l'escola i en la vida de l'aula”.

En resum, la manera com el professorat estructura i organitza les activitats a l'aula, i la forma com decideix impartir el currículum i relacionar-se amb l'alumnat, condicionen la transmissió d'un tipus de valors i d'unes habilitats per a la convivència, a més de transmetre els continguts acadèmics corresponents. Per tant, des de qualsevol matèria, sigui de l'àrea que sigui, és important treballar l'educació per a la pau.

Persona

  1. Les persones ens eduquem a partir de la nostra relació amb l'entorn, especialment a través de la nostra relació amb les persones de referència. La relació que un professor estableix amb els seus alumnes és una font de transmissió de valors, d'idees i d'habilitats.

  2. La relació educador-educand és un gran recurs d'educació per a la pau, sempre i quan es treballi perquè així sigui. Cal establir relacions des del reconeixement mutu com a persones, no únicament com a professor i alumne. Cal establir relacions amb cada un dels nostres alumnes des del diàleg, l'empatia, la igualtat i, sobretot, des de la coherència.

    Entenem igualtat no en base a tractar tothom per igual, sinó segons el fet de tractar tothom igual de bé, tenint en compte les seves especific

    Alhora, cadascú ha de respectar les exigències del seu rol: el professorat, des de la responsabilitat del seu paper i els seus coneixements, acompanya, orienta i guia l'alumnat en els seus processos d'aprenentatge i creixement. L'alumne ha de créixer i aprendre i per fer-ho ha de sentir que el professor l'ajuda en aquest procés. Si és així atorgarà una gran autoritat a aquell mestre, que esdevindrà per a ell un referent. Si l'autoritat del professor, per contra, es fonamenta en el poder coercitiu, els valors que es transmetran en aquesta relació distaran molt dels de l'educació per a la pau.

    Com?
    • Tenint el convenciment que l'educació és un procés de reciprocitat pel qual el professorat també aprèn de l'alumnat.
    • Mantenint una gran coherència entre el que es diu i el que es fa. Valorar constantment la pròpia actitud vers l'alumnat, amb voluntat de millorar-la en base als objectius acordats d'educar en valors i per a la convivència.
    • Cercant l'espai per aprofundir en les pròpies capacitats de comunicació, cooperació, escolta, etc. ja sigui en formacions personals, o en formacions conjuntes amb l'equip de professorat del centre.
    • Creant espais de relació individualitzada a través de tutories individuals periòdiques per a tot l'alumnat.

Món

  1. La Metodologia: estructurar l'aula des d'una metodologia o una altra pot comportar entrenar uns tipus d'habilitats o uns altres. Si som capaços d'estructurar l'aprenentatge des de processos socials, en què l'alumne ha d'interactuar amb altres companys, prendre decisions sobre el seu propi aprenentatge, debatre o elaborar treballs conjuntament, promourem un seguit d'habilitats socials importants per a la convivència pacífica. També fomentarem la capacitat crítica i d'anàlisi imprescindibles per aprendre a posicionar-se davant els conflictes. Finalment, aprofitarem el potencial d'aprenentatge entre iguals.

    Com?
    • Treballant els continguts acadèmics de les diferents àrees de coneixement des de l'aprenentatge cooperatiu o altres tècniques participatives.

  2. La coherència entre l'equip docent, i tot el professorat del centre. Si sabem que des dels continguts de qualsevol assignatura i des de la relació educador-educand es transmeten valors, és necessari prendre una posició comuna enfront de la manera de treballar-los. Això no vol dir que tothom hagi de transmetre els mateixos continguts, les mateixes idees i els mateixos valors, sinó que tothom ha de tenir present dues coses:

    • Quin és l'acord de mínims compartits, és a dir, quins són els valors fonamentals compartits recollits en el Projecte Educatiu de Centre.
    • Més enllà dels mínims compartits es fa palesa la necessitat que cadascú expliciti els propis. és important transmetre a l'alumnat la certesa que ningú és neutral i donar-li oportunitats per discrepar i debatre els nostres valors i els seus.

    Com?
    • Garantint la coherència entre el professorat i la seva manera de relacionar-se amb l'alumnat, per tal d'anar tots a una en relació als objectius educatius en valors i habilitats per a la convivència i la pau.

Centre

  1. Més enllà de les assignatures en què es pot abordar l'educació per a la pau com a contingut curricular, com poden ser-ho l'educació per la ciutadania o les tutories, totes les assignatures, des de la literatura i la llengua, fins la física, l'educació física, la història i les matemàtiques ofereixen la possibilitat d'educar en els valors de la pau i la comprensió del món.

  2. A nivell de continguts, introduir continguts de pau simultàniament al treball dels continguts de la matèria corresponent:

    Com?
    • Adaptant els exercicis i els exemples. L'anàlisi de morfologia i sintaxi es pot aplicar a frases que transmetin valors. Els càlculs matemàtics poden permetre calcular dividends de la pau. En definitiva, els exercicis per treballar a classe poden ser una via senzilla i efectiva d'incorporar continguts d'educació per a la pau a qualsevol assignatura.
    • Utilitzant materials complementaris que s'adaptin als continguts curriculars de les assignatures.
    • Aprofitant el caràcter interdisciplinari de la pau, es pot proposar fer un treball de recerca a l'alumnat que lligui els continguts de l'assignatura amb la pau.

  3. A nivell de l'enfocament que donem als continguts vinculables a temes socials, el mateix tema es pot treballar des de molts punts de vista diferents, i un d'ells pot incorporar els criteris de l'educació per a la pau:

    Enfocament de l’educació tradicional i l’educació per a la pau
    Aproximació tradicional Aproximació de pau / ordre global
    1. L’enfocament geopolític és el sistema Estat Nació. 1. L’enfocament geopolític és la comunitat global.
    2. Els problemes s’enfoquen com si fossin qüestions diferents. 2. Els problemes s’enfoquen com a qüestions estructurals o sistèmiques interrelacionades.
    3. L’anàlisi se suposa neutra de valors. 3. L’anàlisi se suposa orientada pels valors.
    4. La dimensió temporal prioritària és l’eix passat – present. 4. La dimensió temporal prioritària és el futur, amb el passat i el present enfocats com instructius.
    5. Els últims objectius analítics són la descripció i la predicció. 5. Els últims objectius analítics són la predicció i la prescripció.
    6. L’objectiu operacional essencial és la presa de consciència per manegar els problemes. 6. L’objectiu operacional essencial és la participació per al canvi bàsic progressiu, amb èmfasi en el compromís individual.
    7. Els agents primaris són els Estats Nació i les elits governamentals. 7. Els agents primaris inclouen des d’individus fins a organitzacions transnacionals i institucions supranacionals.
    8. Els objectius polítics s’entenen en termes de la maximització del poder i de la riquesa nacional. 8. Els objectius polítics s’entenen en termes de la maximització de la realització i el benestar humà.
    9. El poder es considera primordialment en referència a la força militar i econòmica. 9. El poder es considera primordialment en referència a la persuasió moral i la força de les persones unides en acció noviolenta.
    10. La violència a gran escala s’estima normalment com un mitjà acceptable per a la realització de la política. 10. La violència a gran escala s’estima normalment com un mitjà no acceptable per a la realització de la política.
    11. La supervivència humana es dona per suposada. 11. La supervivència humana se suposa problemàtica.

    Font: John Paul LEDERACH, El abecé de la paz y los conflictos. Educación para la paz, La Catarata, Madrid, 2000. p. 50.

    Com?
    • Explicitant els valors des dels quals s'està parlant, explicar com ens posicionem i argumentar aquesta decisió, i generar espais per compartir-los o discrepar.
    • Demanant a l'alumnat que relacioni els diferents temes tractats a l'aula a través de preguntes obertes. Valorant la capacitat d'extrapolar les qüestions tractades al context geogràfic propi, o al moment actual.
    • Complementant les reflexions amb propostes entorn de com es poden canviar les coses, i convidar l'alumnat a sentir-se'n responsable i a actuar en conseqüència.

Recursos

Pràctics

Teòrics

  • FREIRE, Paulo, El grito manso, Siglo XXI editores, 2003.Una reflexió molt interessant sobre el fet educatiu i l'actitud de l'educador.

Algunes propostes per treballar continguts d'educació per a la pau des de diverses matèries

  • Quaderns Linguapax. Textos i altres recursos per ser treballats des de les àrees de llengua (catalana, espanyola, francesa i anglesa), i des de les ciències socials. Els temes de cada monogràfic que més tenen a veure amb l'Educació per a la Pau són: Conviure amb els altres; Imatges i Estereotips; Vivim en un sol món; Quan viatjar no és un plaer.
  • Gabinete de asesoramiento para la convivencia y la cultura de paz de la Delegación Provincial de Educación y Ciencia de Granada.L La paz en tiempos de guerra. Aquest recull d'activitats per a secundària inclou activitats per a reflexionar sobre la guerra i la pau des de matèries tant variades com les tutories, l'expressió plàstica, la música, les ciències socials, la informàtica, les matemàtiques, la filosofia, etc.