L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Com?

• Motivant a aprendre. Aquest fet està molt relacionat amb la manera de proposar-li a l'alumne l'adquisició de coneixements, en altres paraules, la metodologia d'ensenyament-aprenentatge que utilitzem condiciona la motivació de l'alumnat, és més fàcil fer-ho a través d'una metodologia activa, que fa de l'alumne el protagonista del propi aprenentatge, que no amb una de passiva, en la que fàcilment pot perdre el fil del procés.

  • Vetllar per donar un ritme amè a les sessions, que respongui a la capacitat d'atenció de l'alumnat.
  • Efectuar una bona escolta de l'alumnat, per tal d'adonar-nos de quan perd el fil.
  • Proposar activitats diverses per aprofundir en coneixements determinats i garantir-ne així la interiorització.
  • Organitzar activitats didàctiques des de la interacció social i aprofitar les possibilitats d'aprenentatge entre iguals.

• Garantint d’un clima acollidorde reconeixement, d'estima, de confiança i de suport mutu a l'aula. A tot infant i adolescent li agrada estar amb iguals, trobar un bon clima afectiu serà una gran motivació.

  • Vetllar per la formació de grup: garantir un bon pla d'acollidafer dinàmiques grupals en l'acció tutorial, crear espais –a través d'assemblees periòdiques- en les que debatre els conflictes i preocupacions del grup, etc.
  • Treballar per a una bona convivència al centre.

• Valorant en positiu el que tenim:

  • Afavorir l'autoestima i reconeixement dels altres, entre l'alumnat i l'equip docent.
  • Reconèixer els aspectes positius de tot l'alumnat.
  • Fer entendre que el valor de les persones no depèn de les possessions que tenen.
  • Reflexionar sobre el consumisme irresponsable.

Com?

• Ensenyant l'alumnat a ser capaç de relacionar els nous aprenentatges amb altres ja assolits, i entendre que sovint les coses són interdependents i tenen una dimensió local/personal i, alhora, una de global.

  Segons els criteris descrits per JP LEDERACH (El ABC de la paz y los conflictos, La Catarata, Madrid, 2000). (El ABC de la paz y los conflictos, La Catarata, Madrid, 2000).

• Explicitant els valors des dels quals s'educa:cap persona (alumna o professora), ni cap model educatiu és neutral; cada persona transmet una manera de percebre i entendre el món. L'educació per a la pau reivindica que el professorat es posicioni obertament d'acord amb els valors de l'escolta, la comprensió, la cooperació, l'estima, la cura, el diàleg, el pacifisme, els drets de les persones… i que, alhora, de forma coherent, prengui posició en contra d'altres (la intolerància, la competitivitat, el militarisme, les injustícies, etc.). Els valors de l'educació per a la pau es poden transmetre tant a través de la relació que s'estableix amb les altres persones, com a partir dels continguts que s'ensenyen, de la metodologia utilitzada, o de les estructures de l'aula i del centre educatiu.
• Coneixent els diferents punts de vista: en tot conflicte, hi ha tantes percepcions com persones implicades. Per això és important propiciar un esperit obert, treballant la capacitat d'escolta, i coneixent els arguments de les persones que tenen opinions diferents a les nostres. Algunes tècniques com els comentaris de text, el baròmetre de valors, els debats, o els jocs de rol, entre d'altres, són especialment adequades per afavorir aquest punt.

• Fent una anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i xarxes:si volem formar persones crítiques, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, com a poderosa institució en la creació d'opinió, mereixen una atenció especial.

  • Comparar les diferents versions de les mateixes notícies amb punts de vista allunyats, qui les expressa i on les veiem publicades.
  • Analitzar quins són els temes dels que més es parla, i quins són aquells que sovint no són noticia, així com quins son els valors que transmeten les persones que els plantegen. Respecte a xarxes, analitzar quanta estona hi dediquem i quant a cada xarxa, qui les promou i amb quins objectius, etc. Respecte als mitjans de comunicació, comptabilitzar dades d'un mateix mitjà durant un període determinat i observar desigualtats en termes de gènere o interculturalitat; el nivell econòmic i de poder de les persones entrevistades; la proporció de notícies que fan referència a temes de la societat civil; etc.

Com?

• Reforçant les habilitats del grup (provenció), però també de cada una de les persones que el forma, a partir de les pròpies capacitats: l'apoderament (reconeixement de les pròpies bases de poder), autoconfiança, les pròpies capacitats i vulnerabilitats, etc.
• Metodològicament, l'autonomia de les persones es pot potenciar utilitzant metodologiesparticipatives mitjançant les quals l'alumnat posi en pràctica les seves habilitats. L'escolarització al centre educatiu comporta que l'alumnat convisqui moltes hores seguides, i per tant un recurs clau és l'aprenentatge entre iguals.

• Educar per a l'obediència crítica: una altra forma de promoure la responsabilitat, molt lligada al concepte d'autonomia, és l'educació per a l'obediència crítica. Un alumnat crític i autònom ha de ser capaç d'interpretar les normes, i d'entendre fins a quin punt aquestes normes poden ser flexibles o no. Un alumnat crític, autònom i responsable ha de saber reconèixer quan una norma contradiu prou els seus valors com per no obeir-la.

  Aquesta invitació a l'obediència crítica pot semblar polèmica en un context, l'escola, en què es percep com a pèrdua d'autoritat. S'ha d'entendre, però, que defensar l'obediència crítica no vol dir esperonar a la desobediència indiscriminada a la norma, sinó que parteix d'una concepció molt elevada del seu valor. El punt de partida és, doncs, considerar que les normes són necessàries i que s'han de respectar com allò que són, un instrument regulador de la convivència dels grups. Ara bé, si una norma atenta contra els valors més arrelats de la persona, és legítim fer objecció de consciència i desobeir-la, i així posar-la debat.

  És important remarcar, però, que la responsabilitat de les persones en un acte de desobediència no es limita a la desobediència en si, sinó que es fa extensiva a l'assumpció de les conseqüències d'aquest acte desobedient. Per ser més precisos, quan una persona decideix desobeir una norma per motius de consciència, ha de ser capaç d'argumentar la seva reacció, assumir la responsabilitat de les conseqüències que pot tenir la desobediència, i plantejar alternatives a la situació a la que desobeeix.

Com?

• Utilitzant metodologies participatives que promoguin que l'alumnat guanyi habilitats per ser crític i responsable.
• Treballant un bon marc normatiu de grup on es dialogui sobre els conflictes i es transformin des de la responsabilitat individual i compartida.
• Amb un bon treball en equip i repartiment clar de tasques entre el professorat com exemple i motor, i traient profit de les metodologies d’aprenentatge en equip, particularment les d'aprenentatge cooperatiu.

• Educant per a l'acció:l'educació per a la pau atorga molta importància a la necessitat de fer propostes, i de lligar la reflexió amb el compromís personal. Per fer-ho, és important que quan reflexionem sobre una situació que va en contra dels nostres valors (la marginació d’algú a l'aula, el racisme, els desequilibris econòmics o els conflictes armats), acabem amb, en primer lloc, propostes del que es pot fer per canviar-la, i en segon, una reflexió individual perquè cada persona decideixi quin serà el seu compromís per transformar-la. Si volem que el lligam entre la reflexió i l'acció sigui efectiu, cal que hi hagi propostes de transformació a l'abast de l'alumnat (hàbits i rutines d’aula o centre, hàbits personals, sumar-se a campanyes, incidència en l’entorn proper -barri, ajuntament, etc.