Escola Cultura de Pau

L'educació per a la pau i la convivència, un projecte de centre.

Eines per a dissenyar el projecte de convivència.

02 - Com enfrontem els conflictes interculturals?

Cada dia és més habitual que als centres educatius hi convisquin alumnes procedents de cultures diferents. En aquest context serà important afavorir el coneixement d'aquestes cultures i generar els espais i les estratègies que fomentin una convivència solidària.

Entenem el conflicte com una “discrepància d'interessos o necessitats entre dues o més parts”. El conflicte és inherent a les persones, dit d'una altra manera, persones diferents que conviuen tenen necessitats discrepants. Per tant, un conflicte intercultural seria aquell fruit de la contraposició de necessitats basades en les diferències culturals.

És important que siguem conscients que no tot conflicte entre persones de diferents cultures representa un conflicte intercultural, sinó que sovint es tracta només d'un conflicte interpersonal. Cal, doncs, aprendre a treballar amb la diversitat, més enllà de les arrels culturals, per tal que la simple coexistència pugui esdevenir una convivència solidària.

Persona

  1. Treballar amb l'alumnat les habilitats, les estratègies i les capacitats. que permetin enfrontar els conflictes abans que esclati la crisi. Si ens referim als conflictes interculturals serà especialment significatiu l'esforç per desenvolupar el coneixement i reconeixement de l'”altre” en general, i de la seva cultura en particular; així com establir processos que ens permetin confiar els uns en els altres i afavorir l'estima envers un mateix i envers els altres, des d'una actitud empàtica. Tot aquest treball previ amb els alumnes facilitarà un bon clima d'aula i de centre, i ajudarà a reduir els conflictes interculturals i a enfrontar-los efectivament quan apareguin.

    Com?

    • Mitjançant el Pla d'Acció Tutorial..
    • Mitjançant el pla d'acollida, durant la primera setmana de curs amb la participació d'alumnes, professors i altres membres de la comunitat educativa.
    • Mitjançant els espais informals, especialment a través de l'organització d'activitats complementàries a l'hora del pati.
    • Dotant els alumnes d'habilitats i capacitats per reconèixer i relativitzar els estereotips i els prejudicis.

Centre

  1. Establir unes normes bàsiques de convivència que siguin clares, concretes, consensuades, realitzables, compartides i en positiu sobre com enfrontarem els conflictes interculturals, ja siguin ètics o socials. Aquells derivats dels signes i símbols externs, de l'autonomia dels alumnes nouvinguts, o de la seva participació efectiva en les activitats del centre.

    Com?

    • Des de l'acord entre tots els agents educatius (el que, per suposat, inclou l'alumnat) i d'acord amb els objectius pedagògics del Projecte Educatiu de Centre. Si sorgeix una primera proposta, pot ser elaborada per la Comissió de Convivència del centre.
  2. Crear un bon clima de convivència i revisar el pla d'acollida.L'acollida és una actitud humana i professional indissociable del fet educatiu, que ha d'implicar a tota la comunitat educativa, i ha d'estar adreçada a tothom, molt en especial als alumnes nouvinguts, sigui quina sigui la seva procedència. Cal remarcar que no pot efectuar-se una bona acollida en un centre que no sigui acollidor.

  3. Establir un protocol per a la transformació positiva dels conflictes.

  4. Fomentar la interacció de grups heterogenis, tractats de forma heterogènia. Ja sigui amb el reforç del propi grup, mitjançant l'aprenentatge cooperatiu (que fomentarà l'interdependència positiva), ja sigui mitjançant l'adaptació curricular i metodològica.

Món

  1. Tot i així, la convivència i la predisposició a comprendre l'altre també tenen una dimensió macrosocial, sobretot si pensem en la relació que tenim amb cultures diferents, bé en el propi entorn (al barri o a la ciutat), bé en relacions llunyanes (què pensem de les pràctiques culturals d'altres països, tan diferents a les nostres?). Les relacions constructives amb les persones, en aquest àmbit, s'han de fomentar a partir de l'afectivitat i el coneixement de l'altre. Això sí, amb certa especificitat:

    Conèixer l'altre, en aquest context, requereix trencar prejudicis i estereotips. Aprendre a veure els valors i les pràctiques de les altres cultures amb voluntat d'entendre els seus membres. A més a més, tot i no deixar de banda els nostres valors, hem de ser capaces de relacionar-nos amb els valors de les demés persones en un pla d'igualtat.

    Com?

    • Augmentant el coneixement de les altres cultures. La diversitat cultural a l'aula és un recurs molt ric que es pot aprofitar, tant a partir de preguntes puntuals dirigides a les persones que provenen de cultures diferents per què expliquin com és, en el seu context d'origen, el tema que s'ha tractat a l'aula; o bé fent activitats específiques de coneixement de les cultures.

      Cal anar molt en compte, però, en no voler plasmar un multiculturalisme que no se sent com a tal. Algunes persones nascudes a Catalunya, de famílies d'altres llocs (mal anomenades immigrants de segona generació), poden no conèixer, o no sentir-se massa vinculades amb la cultura dels seus pares.

    • Les activitats extraescolars poden ser una bona manera de valoritzar les cultures diferents a l'autòctona (tallers de dansa del ventre, de cançons del món, percussió africana, etc.) Cal tenir present, no obstant això, que conèixer alguns aspectes folklòrics d'una cultura no significa tenir-ne un coneixement profund.
    • TTransmetent els valors de la interculturalitat per davant dels de la uniformitat o els de la multiculturalitat. Cal discutir el concepte de relativisme cultural i els riscos que, en alguns casos, pot comportar pel que fa als drets humans.

Recursos

Pràctics

Teòrics

  • CARBONELL, Francesc, L’acollida: acompanyament d’alumnat nouvingut, editorial Eumo.Exposa les actituds i les actuacions perquè l'acollida faciliti un desenvolupament òptim dels processos d'adaptació i d'inserció social de l'alumnat nouvingut.
  • CARBONELL, Francesc, L’Omar i l’Aixa: socialització dels fills i filles de famílies marroquines, editorial Eumo. Aproximació al procés de socialització, des de les dinàmiques culturals i socials pròpies dels infants i joves de famílies d'origen marroquí, per tal que els educadors puguin ajustar la seva intervenció a les necessitats de cada infant.
  • Colectivo Amani, Educación intercultural. Anàlisis y resolución de conflictos (actualització), editorial Los Libros de la Catarata, 2009. Llibre que, des de l'enfoc de l'educació en y per al conflicte, combina teoria y activitats de forma equilibrada.
  • Coromines, J, Carbonell, F, Educació i conflictes interculturals, Col. Ciutadania Intercultural. Fundació Bofill, 2008.
  • Programa Entrecultures de la Fundació Bofill. Elabora materials sobre diversitat. cultural, especialment en relació als fills i filles de famílies immigrants. Posa l'atenció en la inclusió social i educativa d'infants i joves d'origen immigrat, a través de recerques i de seminaris que permetin generar idees i recursos als professionals de l'educació.
  • Llistat de documents d'Edualter sobre educació intercultural.
  • Bibliografia d'Edualter sobre educació intercultural.
  • (VVAA) (Deconstruir) la imatge de l'enemic. Document teòric amb activitats pràctiques complementàries.