El cas de les 6+1 organitzacions criminalitzades per Israel —Addameer, Al-Haq, Bisan Center, DCI-P, UAWC, UPWC i HWC— forma part d’una política i pràctica més general de les autoritats israelianes per atacar i assetjar la societat civil palestina i els qui critiquen l’ocupació i les vulneracions sistemàtiques de drets de palestins i palestines. Aquesta tendència s’emmarca en un escenari internacional de reducció de l’espai d’acció per a la societat civil crítica, que, en aquest cas particular, s’ha intensificat els últims anys. El cas de les 6+1 organitzacions criminalitzades va estar precedit per una sèrie de mesures, normes i actuacions no només contra organitzacions palestines, sinó també contra actors israelians i internacionals involucrats en la investigació de la situació de la població palestina, en la denúncia de violacions i abusos que els afecten i en la promoció i defensa dels drets de palestines i palestines. L’acció legal contra les 6+1 ONG criminalitzades, i en particular la designació de les sis com a organitzacions terroristes, suposa un salt qualitatiu en les mesures adoptades per les autoritats israelianes contra actors de la societat civil palestina. La reacció internacional a la criminalització de les 6+1 organitzacions —en especial, les mostres de solidaritat, el reconeixement a la trajectòria i la tasca que duen a terme aquestes ONG, i la denúncia sobre la manca d’evidències que justifiquin les mesures adoptades en contra seva— planteja interrogants sobre l’impacte a llarg termini de la criminalització i posa en dubte l’èxit dels esforços d’Israel per qüestionar i desacreditar la tasca d’aquestes entitats. Tanmateix, tal com reconeixen els representants de les organitzacions afectades, la criminalització ha impactat la seva feina i els seus equips, i persisteix la incertesa sobre com aquesta i altres possibles noves accions i polítiques de les autoritats israelianes poden condicionar les seves activitats en àrees clau per a la societat palestina. L’experiència de les 6+1 organitzacions dista molt de ser un «cas tancat», i el seu desenvolupament requereix seguir-ne atentament l’evolució, tenint en compte la manera com repercuteix en les seves activitats i en les d’altres organitzacions crítiques de la societat civil palestina, en el compromís polític i econòmic d’actors externs i en el moviment de solidaritat i defensa dels drets de palestines i palestins.
Aquesta publicació està disponible en català, castellà i àngles.
Octubre 2023 (Maig 2024)
Escola de Cultura de Pau – Associació Hèlia
Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona