Escola de Cultura de Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Junior Report, 24/12/25. Entrevista a Cécile Barbeito per Gemma Castanyer.
Entrevista a Cécile Barbeito, especialista en educació per la pau i investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Foto: Borja Paladini.
Fa més de vint anys que l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) analitza l’estat dels conflictes arreu del món i treballa en col·laboració amb escoles i instituts per fomentar la cultura de pau entre la comunitat educativa. Amb motiu del DENIP, entrevistem Cécile Barbeito, especialista en educació per la pau i investigadora del centre, per parlar d’estratègies que permetin abordar la diversitat, els conflictes i els discursos d’odi a les aules des d’una mirada propera, afectiva i cohesionadora.
Què entenem per cultura de pau? Què vol dir?
És tot el conjunt de formes de fer i de pensament que poden tenir les persones per afavorir la pau. Té una dimensió personal, que és què pot fer cadascú des de l’actitud, però també té una part molt estructural, que té a veure amb la reducció de les desigualtats, amb el respecte dels drets humans i de la democràcia, amb el desarmament, amb la lliure circulació de la informació, etcètera.
La UNESCO definia vuit àrees que són més estructurals en què cal avançar perquè hi hagi cultura de pau en l’àmbit dels països i del món.
Hi ha àmbits que afectin més que d’altres en l’assoliment de la cultura de pau?
La guerra és un dels principals motius pels quals el benestar dels països cau en picat. En termes generals, l’evolució dels països o el desenvolupament humà sol tenir una progressió positiva. Però països que estaven en una tendència positiva, com Síria, el Iemen, Myanmar o Palestina i que pateixen un conflicte armat, cauen de manera accelerada.
Quin és l’estat de la pau al món?
A banda que la despesa militar és cada vegada més alta, també hi ha un nombre més gran de conflictes armats i hi ha més mortalitat. Alhora, però, hi ha instituts que diuen que el que passa és que hi ha més desigualtat. Hi ha països que estan molt pitjor i n’hi ha que segueixen anant a millor.
Què significa això exactament?
Que creix la desigualtat entre el grau de pau i el grau de violència als països, no només en la desigualtat econòmica, sinó en el grau de pau. Els països que són més pacífics són molt més pacífics i estan molt millor, però els que estan en situació de guerra també estan molt pitjor.
A més d’analitzar l’estat de la pau al món, també fomenteu la cultura de pau als centres educatius.
Sí. Treballem les habilitats per explicar-nos millor i per resoldre conflictes. Ho abordem especialment amb el professorat i creiem que la tendència, encara que no ho sembli, és que hi ha molta més consciència. L’alumnat ara té molta consciència emocional.
En quin sentit?
Els alumnes són molt més capaços d’expressar els sentiments i de reconèixer l’assetjament escolar, per exemple. Abans aquesta paraula ni tan sols es coneixia. Ara tots els joves saben perfectament què és, la saben reconèixer, l’identifiquen i entenen que no està bé.
Per fomentar la cultura de pau entre els joves, s’ha de parlar de pau o de violència?
Si treballem amb adolescents directament nosaltres comencem parlant de violència. Aquí poden identificar molt bé les microviolències que hi ha a l’aula. Hi ha debats interessants, perquè hi ha casos que són molt clars, però després hi ha un rang en què es pot argumentar si això per a mi és violència, però per a tu no; quan una broma pot ser divertida i quan comença a ser ofensiva, etcètera. El debat dona molt de joc i ens agrada abordar-lo de manera que no sigui políticament correcta i poder escoltar bé els joves.
Aleshores una vegada entenem bé on és el límit de la violència ja veiem on comença la pau.
Amb quin objectiu feu aquests tallers?
Amb el propòsit que ens hem d’entendre bé o com a mínim hem de poder conviure amb persones que poden ser completament diferents. Perquè la societat és diversa i la diversitat entenem que és positiva.
No es tracta només de poder coexistir amb algú que pensa diferent, sinó poder anar una mica més enllà. És a dir, conviure implica incloure aquesta diferència dins les meves relacions.
Com podem parlar de pau a algú que està pendent d’un desnonament, per exemple?
Per a nosaltres el concepte de pau implica pau amb justícia, no ho veiem com una dicotomia. I quan parlem de violències, també parlem de desnonaments, també parlem de desigualtats, etc. La pau implica que hi hagi igualtat o una menor desigualtat social.
A més de tenir més consciència emocional, què més heu identificat sobre els joves gràcies als vostres tallers?
La dificultat per explicar els problemes. No tenen a qui explicar-los o els expliquen al ChatGPT. Aquí creiem que hi ha una feina de gènere, perquè sovint qui ho pateix són els nois, que senten que estan sols quan tenen un problema. Aquest és un dels reptes a treballar.
Quins resultats veieu dels tallers de pau als instituts?
En promoure la inclusió, una escola havia observat que hi havia nenes que jugaven soles al pati i amb qui el grup no es relacionava. Una de les coses que els vam proposar va ser treballar directament amb les famílies. S’havia identificat que els grups que millor funcionaven eren aquells on les famílies feien coses juntes en sortir de l’escola. I van observar una millora en la relació del grup i en la inclusió d’aquestes nenes.
En altres casos companys de l’Escola de Cultura de Pau han treballat especialment amb l’alumnat disruptiu.
En quin aspecte?
És una feina complicada perquè aquests alumnes han interioritzat des de petits que no serveixen per a res. Els van situar en el rol de líders positius i de mediadors amb altres alumnes. Això els va empoderar molt. Quan senten que poden aportar alguna cosa al grup és molt valuós. Però s’ha de fer un acompanyament molt gran i un gran esforç dels docents de canviar la mirada.
Com fomenteu el pensament crític davant els discursos d’odi?
El nostre plantejament és que és important poder connectar amb la persona abans de poder transformar-la. Creiem que és important no jutjar quan un alumne està fent comentaris racistes perquè si el jutgem potser li costarà més escoltar el que vindrà després. Per poder transformar com pensa una persona hi ha d’haver una relació afectiva (…). Des de la racionalitat és difícil canviar arguments.
Quina mirada teniu del DENIP?
Des de l’any passat promovem un projecte que busca que l’alumnat faci d’observador de microviolències dins l’escola i el seu entorn, i també d’actes de pau. I després ho representen tot plegat de forma artística. És un exercici de conscienciació, de quines microviolències tenim al voltant, quins actes de pau fem i què podem millorar.
Què podem fer per treballar la cultura de pau?
Recuperar espais grupals, tant pels joves com pels adults. Superar la deriva individualista tenint espais compartits, on ens activem per cuidar els altres. Tenir aquesta mirada col·lectiva que les persones i els grups podem canviar les coses.
