Pensament crític

Amb aquesta pàgina de recursos per a docents us convidem a promoure el pensament crític als vostres centres. Concebem un pensament crític lligat als valors de la justícia global, que promogui la comprensió de l’altre i la transformació de les desigualtats i altres violències, tal com queda recollit al Vector de Ciutadania democràtica i consciència global del nou currículum.

JUSTIFICACIÓ

Fins a quin punt es promou el pensament crític a Catalunya? Quins temes es tracten? Quines metodologies s’utilitzen principalment? Quins són els impediments més habituals i els reptes a superar? En parlem als següents diagnòstics:

Pensament Crític a l'aula (amb entrevistes)

I més…
També podeu trobar portals de recursos sobre pensament crític al Servei Educatiu del Vallès Occidental III, activitats de deliberació al portal PlayDecide, diàlegs online amb Kialo, una guia per a un ús més crític dels llibres de text de ciències socials.

FORMACIÓ

Us voleu formar en pensament crític per a la justícia global? Us informem de les oportunitats formatives obertes:

– Grup de treball sobre pensament crític i justícia global: Activitat formativa en modalitat grup de treball reconegut pel Departament, adreçada principalment a professorat de Coneixement del Medi, Ciències Socials, Valors i Ciutadania. L’objectiu és experimentar entre docents activitats a classe, compartir recursos, seguir formant-nos i compartir neguits, dificultats, èxits i alegries, tot creant comunitat. El grup de treball, creat al curs 2021-2022, té previst trobar-se una vegada al mes. Per a més informació, contacteu la cecile.barbeito@uab.cat

– Formacions obertes a professorat: Programació de properes formacions, co-organitzades amb diferents moviments de renovació pedagògica del territori:
12.02.22. Formació de 4h en Pensament crític. Taller organitzat pel MRP del Maresme.

– Assessorament a centres educatius: Formacions puntuals o assessoraments a llarg termini adreçades a centres educatius per incorporar el pensament crític de forma més significativa a la docència. Més informació aquí.

SUPORT INSTITUCIONAL

Aquesta pàgina és un dels canals de disseminació del projecte “Enfortim el pensament crític en temps de pandèmia, construïm cultura de pau ”. Aquest projecte és possible gràcies la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i el suport de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Ep! – Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà.

		Pensament Crític a l’aula (amb entrevistes) Quin és l’estat del pensament crític a les aules a Catalunya? Com ho viu el professorat, les direccions, i les famílies? Com promoure aquest pensament crític? (amb entrevistes a alumnat, professorat, directores de centres i analistes). Visualitza el vídeo aquí.
		Pensament Crític a l’aula (3 min) Quin és l’estat del pensament crític a les aules a Catalunya? Com ho viu el professorat, les direccions, i les famílies? Com promoure aquest pensament crític? (amb entrevistes a alumnat, professorat, directores de centres i analistes). Visualitza el vídeo aquí.
		Analitzar per transformar. Estat de la qüestió del pensament crític i la justícia global als centres escolars a Catalunya. 2022, Cécile Barbeito Tot i que el reconeixement de la importància d’educar en el pensament crític no és recent, en els darrers anys diferents esdeveniments i factors (polarització, fake news, etc.) han posat sobre la taula la necessitat d’impulsar les destreses crítiques amb més determinació. Aquests factors, de més locals a més globals, reclamen un major protagonisme al pensament crític en tots els àmbits educadors, i en concret en el sistema educatiu. Aquest informe analitza els reptes i les oportunitats i formula recomanacions per a impulsar amb més força polítiques i pràctiques educatives de pensament crític als centres escolars. Descarrega’t l’informe aquí.
Experiències d’aula
		PROJECTE REFUGI: conflictes armats, desplaçament forçat i pandèmia. Guia pedagògica i experiència d’aula. Institut Escola Sant Esteve. Mireia Mas Giménez, Marina Caireta Sampere i Ana Villellas Ariño Aquesta guia (nº 3 de la col·lecció Experiències de pensament crític a l’aula) sorgeix de la voluntat de l’ECP d’acompanyar el professorat i els centres compromesos amb l’educació per a la pau, a fer projectes innovadors que puguin ser exemple per a altres centres i col·legues. Hi trobareu tres apartats: 1. Una introducció als continguts teòrics clau sobre la interrelació entre pandèmia, conflictes armats i desplaçaments forçats de persones en cerca de refugi. 2. Una introducció a la metodologia de diàleg controvertit a l’aula com a estratègia educativa per gestionar la discrepància davant temes socialment controvertits i fomentar el pensament crític. 3. La descripció d’una experiència didàctica, la de l’Institut Escola Sant Esteve (Castellar del Vallès) impulsant el projecte “Refugi” amb l’alumnat dels dos grups de segon d’ESO (curs 2021-2022). La guia s’acompanya del vídeo “Conflictes armats i desplaçament forçat en temps de pandèmia”. Veure més
		LA GRAN GUERRA. Conflictes armats i dimensió de gènere en temps de pandèmia. IES Ca n’Oriac Mireia Mas Giménez, Marina Caireta Sampere i Ana Villellas Ariño Aquesta guia (nº 2 de la col·lecció Experiències de pensament crític a l’aula) sorgeix de la voluntat de l’ECP d’acompanyar al professorat i els centres compromesos amb l’educació per a la pau a fer projectes innovadors que puguin ser exemple per a altres centres i col·legues. Hi trobareu tres apartats: 1. Una introducció als continguts teòrics clau sobre la interrelació entre conflictes armats, pandèmia i dimensió de gènere. 2. Una introducció a la metodologia de diàleg controvertit a l’aula com a estratègia educativa per gestionar la discrepància i fomentar el pensament crític. 3. La descripció d’una experiència didàctica que recull l’experiència de l’IES Ca n’Oriac (Sabadell) impulsant el projecte “La Gran Guerra” amb l’alumnat dels dos grups de 4t d’ESO (curs 2021-2022). La guia s’acompanya del vídeo “Conflictes armats i dimensió de gènere en temps de pandèmia” com a material complementari Veure més
		Conflictes armats i ecofeminisme. Guia pedagògica i experiència d’aula. Escola Torres Jonama Nerea Huertas, Marina Caireta i María Villellas Aquesta guia (nº1 de la col·lecció Experiències de pensament crític a l’aula) sorgeix de la voluntat de l’ECP d’acompanyar al professorat i els centres compromesos amb l’educació per a la pau, a fer projectes innovadors que puguin ser exemple per a altres centres i col·legues. Hi trobareu tres apartats: 1. Una introducció als continguts teòrics clau sobre la interrelació entre canvi climàtic, pandèmia i conflictes armats. 2. Una introducció a la metodologia de diàleg controvertit a l’aula com a estratègia educativa per gestionar la discrepància davant temes socialment controvertits i fomentar el pensament crític. 3. La descripció d’una experiència didàctica que recull l’experiència de l’escola Torres Jonama (Palafrugell) impulsant el projecte “Ecofeminisme, conflictes armats i pandèmia” amb l’alumnat dels tres grups de sisè (curs 2021-2022). La guia s’acompanya del vídeo de suport “Conflictes armats i canvi climàtic en temps de pandèmia” Veure més
RECURSOS METODOLÒGICS El pensament crític es pot promoure des de metodologies ben diverses. Us en recomanem algunes:
TEMES CONTROVERTITS		Abordar temes Controvertits Les qüestions socialment vives o temes controvertits són temàtiques que no tenen respostes fàcils i que impliquen emocions fortes. Es poden abordar a través de metodologies i estratègies diverses, però sovint requereixen una mirada interdisciplinar i consciència de les pròpies creences, identitat i biaixos. S’han abordat des de les ciències o les ciències socials. En trobareu algunes activitats aquí.
		Controvèrsia a l’aula? Què són els temes controvertits? Per què ens resistim a tractar-los a l’aula? Com abordar els temes controvertits a l’aula? Quin valor té tractar els temes controvertits a l’aula? Visualitza el vídeo aquí.
		Discrepància benvinguda! Guia pedagògica per al diàleg controvertit a l’aula 2019, Marina Caireta i Cécile Barbeito Aquesta guia pretén promoure el diàleg ciutadà, i especialment sobre els temes que puguin resultar més delicats de tractar. Aporta eines, experiències, reflexions, recomanacions pràctiques i 25 activitats per practicar debats i diàlegs a l’aula. Descarrega’t la guia aquí.
		Activitat de debat: Passadís de la consciència Exemple de metodologia per a abordar un debat sobre un tema controvertit: el Passadís de la consciència, a l’hora d’abordar dilemes sobre temes controvertits a l’aula o en altres contextos educatius. En aquesta activitat preguntem com actuarien, com a educadors i educadores, davant d’un comentari racista. Visualitza el vídeo aquí.
		Activitat de debat: Debat en moviment Exemple de metodologia per a abordar un debat sobre un tema controvertit: el Debat en moviment, a l’hora d’abordar temes controvertits a l’aula o en altres contextos educatius. Visualitza el vídeo aquí.
CULTURA DEL PENSAMENT
		Aprenentatge basat en el pensament Des dels anys ’80, l’aprenentatge basat en el pensament (o TBL, Thinking-Based Learning), promou tècniques per ensenyar a pensar, mitjançant eines com els organitzadors gràfics, els proverbis, els termes analítics, els termes dispositius o les estratègies conjuntes, i fer així més explícits els procediments reflexius i infusionar-los al procés educatiu.
FILOSOFIA 3/18
		Filosofia per infants, o Filosofia 3/18 La metodologia “Philosophy for Children” creada als EUA per Matthew Lipman i Anne Margareth Sharp a finals dels anys ’60, promou el pensament crític, creatiu i de la cura, a través de detonadors inicials (contes, curts), a partir de les quals es formulen preguntes i respostes en “comunitats d’indagació”. A Catalunya l’impulsa el Grup Iref.