caenes

Pensament crític

Amb aquesta pàgina de recursos per a docents us convidem a promoure el pensament crític als vostres centres. Concebem un pensament crític lligat als valors de la justícia global, que promogui la comprensió de l’altre i la transformació de les desigualtats i altres violències, tal com queda recollit al Vector de Ciutadania democràtica i consciència global del nou currículum.


JUSTIFICACIÓ

Fins a quin punt es promou el pensament crític a Catalunya? Quins temes es tracten? Quines metodologies s’utilitzen principalment? Quins són els impediments més habituals i els reptes a superar? En parlem als següents diagnòstics:

Educar en contextos polaritzats. Retrat i propostes des de l’educació per la Justícia Global   Educar en contextos polaritzats. Retrat i propostes des de l’educació per la Justícia Global

Cécile Barbeito – Febrer 2023

L’informe analitza els grau i els motius de polarització a Catalunya i en especial com aquests afecten a l’entorn escolar (quins temes polaritzen les aules, quins són més recurrents i poden justificar estratègies educatives adreçades a prevenir una major polarització). El document també identifica les oportunitats que ofereix el nou currículum de desplegament de la LOMLOE, i quins són els continguts bàsics, provinents de l’Educació per la Justícia Global, que es poden treballar a l’aula per a prevenir una polarització excessiva. Finalment, fa recomanacions pràctiques de com prevenir la polarització excessiva, sigui en l¡àmbit educatiu (reforçar la formació de professorat, publicar materials de referència amb enfocament de temes controvertits, identitat i diversitat, etc.) o altres àmbits (establir protocols de comunicació política per partits polítics i altres, vetllar per que els mitjans de comunicació no sobre-representin les posicions extremes, o prendre mesures efectives per a reduir l’atur i les desigualtats). Llegeix l’informe aquí.

Pensament Crític a l'aula (amb entrevistes)   Pensament Crític a l’aula (amb entrevistes)
Quin és l’estat del pensament crític a les aules a Catalunya? Com ho viu el professorat, les direccions, i les famílies? Com promoure aquest pensament crític? (amb entrevistes a alumnat, professorat, directores de centres i analistes).
Visualitza el vídeo aquí.
Pensament Crític a l'aula   Pensament Crític a l’aula (3 min)
Quin és l’estat del pensament crític a les aules a Catalunya? Com ho viu el professorat, les direccions, i les famílies? Com promoure aquest pensament crític? (amb entrevistes a alumnat, professorat, directores de centres i analistes).
Visualitza el vídeo aquí.
Analitzar per transformar   Analitzar per transformar. Estat de la qüestió del pensament crític i la justícia global als centres escolars a Catalunya.
2022, Cécile Barbeito
Tot i que el reconeixement de la importància d’educar en el pensament crític no és recent, en els darrers anys diferents esdeveniments i factors (polarització, fake news, etc.) han posat sobre la taula la necessitat d’impulsar les destreses crítiques amb més determinació. Aquests factors, de més locals a més globals, reclamen un major protagonisme al pensament crític en tots els àmbits educadors, i en concret en el sistema educatiu. Aquest informe analitza els reptes i les oportunitats i formula recomanacions per a impulsar amb més força polítiques i pràctiques educatives de pensament crític als centres escolars.
Descarrega’t l’informe aquí.


Experiències d’aula

Projecte Refugi: conflictes armats, desplaçament forçat i pandèmia   PROJECTE REFUGI: conflictes armats, desplaçament forçat i pandèmia. Guia pedagògica i experiència d’aula. Institut Escola Sant Esteve.

Mireia Mas Giménez, Marina Caireta Sampere i Ana Villellas Ariño

Aquesta guia (nº 3 de la col·lecció Experiències de pensament crític a l’aula) sorgeix de la voluntat de l’ECP d’acompanyar el professorat i els centres compromesos amb l’educació per a la pau, a fer projectes innovadors que puguin ser exemple per a altres centres i col·legues. Hi trobareu tres apartats:

1. Una introducció als continguts teòrics clau sobre la interrelació entre pandèmia, conflictes armats i desplaçaments forçats de persones en cerca de refugi.
2. Una introducció a la metodologia de diàleg controvertit a l’aula com a estratègia educativa per gestionar la discrepància davant temes socialment controvertits i fomentar el pensament crític.
3. La descripció d’una experiència didàctica, la de l’Institut Escola Sant Esteve (Castellar del Vallès) impulsant el projecte “Refugi” amb l’alumnat dels dos grups de segon d’ESO (curs 2021-2022).



Veure més

LA GRAN GUERRA. Conflictes armats i dimensió de gènere en temps de pandèmia. IES Ca n'Oriac   LA GRAN GUERRA. Conflictes armats i dimensió de gènere en temps de pandèmia. IES Ca n’Oriac

Mireia Mas Giménez, Marina Caireta Sampere i Ana Villellas Ariño

Aquesta guia (nº 2 de la col·lecció Experiències de pensament crític a l’aula) sorgeix de la voluntat de l’ECP d’acompanyar al professorat i els centres compromesos amb l’educació per a la pau a fer projectes innovadors que puguin ser exemple per a altres centres i col·legues. Hi trobareu tres apartats:

1. Una introducció als continguts teòrics clau sobre la interrelació entre conflictes armats, pandèmia i dimensió de gènere.
2. Una introducció a la metodologia de diàleg controvertit a l’aula com a estratègia educativa per gestionar la discrepància i fomentar el pensament crític.
3. La descripció d’una experiència didàctica que recull l’experiència de l’IES Ca n’Oriac (Sabadell) impulsant el projecte “La Gran Guerra” amb l’alumnat dels dos grups de 4t d’ESO (curs 2021-2022).



Veure més

Conflictes armats i ecofeminisme. Guia pedagògica i experiència d’aula. Escola Torres Jonama   Conflictes armats i ecofeminisme. Guia pedagògica i experiència d’aula.
Escola Torres Jonama

Nerea Huertas, Marina Caireta i María Villellas

Aquesta guia (nº1 de la col·lecció Experiències de pensament crític a l’aula) sorgeix de la voluntat de l’ECP d’acompanyar al professorat i els centres compromesos amb l’educació per a la pau, a fer projectes innovadors que puguin ser exemple per a altres centres i col·legues. Hi trobareu tres apartats:

1. Una introducció als continguts teòrics clau sobre la interrelació entre canvi climàtic, pandèmia i conflictes armats.
2. Una introducció a la metodologia de diàleg controvertit a l’aula com a estratègia educativa per gestionar la discrepància davant temes socialment controvertits i fomentar el pensament crític.
3. La descripció d’una experiència didàctica que recull l’experiència de l’escola Torres Jonama (Palafrugell) impulsant el projecte “Ecofeminisme, conflictes armats i pandèmia” amb l’alumnat dels tres grups de sisè (curs 2021-2022).



Veure més



RECURSOS METODOLÒGICS

El pensament crític es pot promoure des de metodologies ben diverses. Us en recomanem algunes:

TEMES CONTROVERTITS   Abordar temes Controvertits
Les qüestions socialment vives o temes controvertits són temàtiques que no tenen respostes fàcils i que impliquen emocions fortes. Es poden abordar a través de metodologies i estratègies diverses, però sovint requereixen una mirada interdisciplinar i consciència de les pròpies creences, identitat i biaixos. S’han abordat des de les ciències o les ciències socials. En trobareu algunes activitats aquí.
Controvèrsia a l'aula?  

Controvèrsia a l’aula?
Què són els temes controvertits? Per què ens resistim a tractar-los a l’aula? Com abordar els temes controvertits a l’aula? Quin valor té tractar els temes controvertits a l’aula?
Visualitza el vídeo aquí.

Discrepància benvinguda! Guia pedagògica per al diàleg controvertit a l’aula Discrepància benvinguda! Guia pedagògica per al diàleg controvertit a l’aula        
2019, Marina Caireta i Cécile Barbeito

Aquesta guia i aquestes infografies pretenen promoure el diàleg ciutadà, i especialment sobre els temes que puguin resultar més delicats de tractar. Aporten eines, experiències, reflexions, recomanacions pràctiques i 25 activitats per practicar debats i diàlegs a l’aula.  
Descarrega’t la guia aquí.
Infografies sobre pensament crític i diàleg controvertit a l'aula Infografies sobre pensament crític i diàleg controvertit a l’aula        
Aquestes infografies ofereixen eines per a promoure el pensament crític en l’àmbit educatiu i apoderar el professorat per treballar temes controvertits a l’aula. 
Debat vs Diàleg
Posicionament i rol del professorat
Crear un context inconfortable però segur
Com crear les condicions pel diàleg segur a l’aula
Consell pràctics per a neutralitzar els riscos
Neutralitzar els riscos a través de la metodologia i les estratègies
Activitat de debat: Passadís de la consciència  

Activitat de debat: Passadís de la consciència
Exemple de metodologia per a abordar un debat sobre un tema controvertit: el Passadís de la consciència, a l’hora d’abordar dilemes sobre temes controvertits a l’aula o en altres contextos educatius. En aquesta activitat preguntem com actuarien, com a educadors i educadores, davant d’un comentari racista.

Visualitza el vídeo aquí.
Activitat de debat: Debat en moviment  

Activitat de debat: Debat en moviment
Exemple de metodologia per a abordar un debat sobre un tema controvertit: el Debat en moviment, a l’hora d’abordar temes controvertits a l’aula o en altres contextos educatius.
Visualitza el vídeo aquí.

CULTURA DEL PENSAMENT
Aprenentatge basat en el pensament   Aprenentatge basat en el pensament
Des dels anys ’80, l’aprenentatge basat en el pensament (o TBL, Thinking-Based Learning), promou tècniques per ensenyar a pensar, mitjançant eines com els organitzadors gràfics, els proverbis, els termes analítics, els termes dispositius o les estratègies conjuntes, i fer així més explícits els procediments reflexius i infusionar-los al procés educatiu.
FILOSOFIA 3/18
Aprenentatge basat en el pensament   Filosofia per infants, o Filosofia 3/18
La metodologia “Philosophy for Children” creada als EUA per Matthew Lipman i Anne Margareth Sharp a finals dels anys ’60, promou el pensament crític, creatiu i de la cura, a través de detonadors inicials (contes, curts), a partir de les quals es formulen preguntes i respostes en “comunitats d’indagació”. A Catalunya l’impulsa el Grup Iref.

I més…
També podeu trobar portals de recursos sobre pensament crític al Servei Educatiu del Vallès Occidental III, activitats de deliberació al portal PlayDecide, diàlegs online amb Kialo, una guia per a un ús més crític dels llibres de text de ciències socials.


FORMACIÓ

Us voleu formar en pensament crític per a la justícia global? Us informem de les oportunitats formatives obertes:

– Amix Crítix – Grup de treball sobre pensament crític i justícia global: Grup de treball creat al 2021 i reconegut pel Departament, adreçat principalment a professorat de Coneixement del Medi, Ciències Socials, Valors i Ciutadania. L’objectiu és experimentar activitats de pensament crític a classe, compartir recursos entre professorat, seguir formant-nos i compartir neguits, dificultats, èxits i alegries, tot creant comunitat. Per a més informació, visiteu el bloc Amix Crítix.

Formacions obertes a professorat: Programació de properes formacions, co-organitzades amb diferents moviments de renovació pedagògica del territori:
12.02.22. Formació de 4h en Pensament crític. Taller organitzat pel MRP del Maresme.

Assessorament a centres educatius: Formacions puntuals o assessoraments a llarg termini adreçades a centres educatius per incorporar el pensament crític de forma més significativa a la docència. Més informació aquí.


EL PROJECTE ALS MITJANS

08.01.24. Article “Abordar el conflicte Israel-Palestina a les aules”. Georgina Casas i Cécile Barbeito. Diari de l’Educació.

30.10.19. Article “Cómo abordar temas sociales controvertidos en las aulas”. Educaweb. (en castellà)

28.10.19. Article “Mestres contra l’autocensura” per Virtudes Pérez amb entrevista a Cécile Barbeito. El Punt Avui.

21.10.19. Reportatge “Què hem de fer si estem preocupats?” Programa InfoK, TV3.

21.10.19. Article “Com afrontar el que està passant al carrer? Kit d’emergència de l’Escola de Cultura de Pau” Catalunya plural.

01.05.19. Article “Donem la benvinguda a la discrepància!” Blog de Roser Batlle (en castellà).

23.04.19. Article “‘Discrepància benvinguda’: eines per afrontar debats controvertits a l’aula sense caure en un diàleg de sords”Catalunya Plural. Per Sandra Vicente, amb entrevista a Cécile Barbeito i Marina Caireta.

05.12.18. Article “La urgència de recuperar els matisos”. Per Patricia Simón, amb entrevista a Cécile Barbeito (en castellà). La Marea. (en castellà)

29.11.18. Article i infografia “Com em preparo per tractar un tema controvertit a l’aula?”. Per Marina Caireta i Cécile Barbeito. Bloc Edubaròmetre, de la Fundació Bofill.

11.10.18. Article “Set de cada deu docents creuen que han de parlar del ‘procés’ a classe”. Per Carina Farreras, amb entrevista a Cécile Barbeito. La Vanguardia.

10.10.18. Article “Un terç dels professors s’autocensuren a causa de la situació política a Catalunya”Per Laia Vicenç, amb entrevista a Cécile Barbeito. Diari Ara.

10.10.18. Article “El 30% de docents s’autocensuren a l’hora de tractar l’actualitat social i política a l’aula, segons l’Edubaròmetre” Catalunya Plural. Per Sandra Vicente, amb entrevista a Cécile Barbeito.

22.11.2017. Diàleg sense tabús o com fer de la realitat una enia de diàleg crític i empàtic. Per Cécile Barbeito, Diari de l’educació.


SUPORT INSTITUCIONAL

Aquesta pàgina és un dels canals de disseminació del projecte “Enfortim el pensament crític en temps de pandèmia, construïm cultura de pau ”. Aquest projecte és possible gràcies la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i a la participació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Ep! – Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà. El contingut d’aquesta pàgina és responsabilitat exclusiva de l’Escola de Cultura de Pau i no reflecteix l’opinió de l’ACCD ni de la Generalitat de Catalunya.