Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Final del conflicte sense desarmament? / Desarmatzerik gabeko amaiera PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 25 d'octubre de 2015 11:47

Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
berria.eus/eztabaidagela

Como analista de procesos de paz, siento una enorme perplejidad al comprobar que, cuatro años después de que ETA dejara definitivamente la lucha armada, no se haya logrado un acuerdo en algo tan elemental como la entrega de armas, ponerlas fuera de circulación o entregarlas a una Comisión Internacional. Son solo tres de más posibilidades que se podrían ofrecer para solucionar este tema. El Gobierno del PP, y con el silencio cómplice de la mayoría de los partidos de ámbito estatal, probablemente ha hecho el cálculo de que todavía le es rentable mantener viva la figura de ETA, aunque no realice atentados, para alimentar un discurso favorable a la inamovilidad de su posición en este y otros muchos temas, no fuera que tomar otra posición más práctica y finalista, que permitiera cerrar definitivamente cerrar el ciclo del conflicto, suscitara algunas críticas de sus sectores más derechistas e intransigentes. La reciente defenestración de Arantza Quiroga, por el simple hecho de querer avanzar hacia un horizonte de conciliación y convivencia, que iría acompañado además por el reconocimiento explícito del daño causado por todas las partes, es otro ejemplo de que la decisión del Partido Popular de mantener las cosas como están, es firme y no va a cambiar. Hace unos meses pedí reunirme con el ministro del Interior para hablar de este tema del desarme, pero no se dignó ni a contestar. El desprecio hacia quienes abogan por cerrar definitivamente el “tema del conflicto vasco”, es manifiesto. Y como he mencionado al inicio, le quieren sacar rentabilidad a la situación actual, que pueden describir como que “siempre existe una potencial amenaza”. No se puede entender, desde el sentido común, que no se concedan facilidades para que ETA se deshaga de las pocas armas que les quedan, sin correr el riesgo de ser detenidos quienes quieran deshacerse de dichas armas, al estar localizados casi todos los zulos existentes. Las armas, pues, se tendrán que lanzar al mar, a un rio profundo, o aprovechar un vuelo espacial para dejarlas en el espacio sideral. Un completo absurdo, para que no se diga que el PP ha “negociado” este tema con ETA.

La evolución del conflicto con ETA ha sido muy extraña y poco habitual, al punto de convertirse en uno de los pocos casos en que se finaliza con la lucha armada sin entrega, dejación o destrucción de las armas, esto es, sin un desarme, con las variantes que permite este concepto. Pero, además, el fin de la violencia no ha sido resultado de una negociación, por lo que resulta incómodo o incorrecto hablar de un “proceso de paz”, sino que ha sido el fruto de una decisión unilateral de ETA, motivada, eso sí, por diferentes factores que cada cual interpreta a su manera. Para las fuerzas políticas dominantes, ha sido resultado exclusivo de la presión policial. Para otras voces, sin embargo, aun reconociendo este punto, ponen el acento en la importancia que ha tenido el progresivo cambio de posicionamiento de la izquierda abertzale en cuanto a la violencia física y a la muerte, que finalmente ha rechazado de plano, dejando sin suelo a los sectores de ETA que hubieran querido continuar con los atentados. Para mí, como observador atento del proceso, los pasos que ha ido realizando la izquierda abertzale en este tema, el de la violencia, ha sido el factor determinante. Y es absurdo no reconocerlo. Y es patético que quienes han impulsado ese cambio, como Arnaldo Otegi, en vez de admitir el rol positivo que ha tenido, esté todavía en prisión. No conozco en el mundo un absurdo como el que está sucediendo aquí, donde el espíritu de la venganza prevalece sobre el sentido común. Veremos lo que plantea el nuevo Gobierno que surja de las elecciones de finales de diciembre, pero si continua con la posición actual, deberemos de hablar de nuevo sobre el asunto, para buscarle un final original y no predecible.
Bake prozesuen analista gisa, txit harrigarria zait egiaztatzea ez dela inolako adostasunik lortu ETAk borroka armatua behin betiko utzi eta lau urtera, ezta gauzarik oinarrizkoenean ere: armak entregatzea, zirkulaziotik kanpo uztea edo nazioarteko batzorde bati entregatzea. Hiru aukera baino ez dira, gaia konpontzeko eskain litezkeen beste hainbaten artean. PPren gobernuak, estatuko alderdirik gehienen isiltasuna konplize duela, baliteke kalkulatua izatea errentagarri gerta dakiokeela ETAren figurari oraindik ere bizirik iraunaraztea, hark jada atentaturik ez eginagatik ere. Izan ere, hala, bazka ematen dio gai horretan eta beste hainbatetan ageri duen jarrera immobilistaren aldeko diskurtsoari; bestelako jarrera praktikoago eta finalista bat hartzeak —zeinak behin betiko itxiko bailuke gatazkaren zikloa— alderdiko sektorerik eskuinekoenen eta intrantsigenteenen kritikak lekarzkioke. Esate baterako, Arantza Quiroga bat-batean kargutik kendu izanak, adiskidetzea eta elkarbizitza jomugatzat lituzkeen etorkizunerantz jo nahi izateagatik —horrek berekin ekarriko luke, halaber, elkarri egindako mina esplizituki onartzea parte guztiek—, argi erakusten du erabaki irmoa eta aldagaitza hartua duela Alderdi Popularrak gauzei dauden-daudenean iraunarazita. Duela hilabete batzuk, eskea egin nuen Barne ministroarekin biltzeko desarmatzeaz hitz egiteko, baina ez zen erantzutera ere makurtu. Agerikoa da «euskal gatazkaren gaia» behin betiko ixtearen alde dihardutenenganako mespretxua. Sen onaz, ez da ulertzekoa erraztasunik ez ematea ETAri geratzen zaizkion arma apurrak bertan behera utz ditzan, eta arma horietaz libratu nahi duten horiek ez dezaten izan inork atxilotzeko arriskurik, zehaztuak baitituzte lehendik dauden zulo guztien kokalekuak. Armak, nonbait, jaurti egin beharko dira itsasora, ibai sakon batera, edo espazio sideralean laga espaziorako hegaldi bat aprobetxatuz. Zentzugabekeria erabatekoa, inork ez dezan esan PPk ETArekin «negoziatu» duela gai horretaz.

Oso bitxia izan da, eta ez batere ohikoa, ETAren gatazkaren bilakabidea, azkenean armak entregatu, laga edo suntsitu gaberik amaitu den borroka armatu bakanetako bat bihurtzeraino, alegia, desarmatzerik gabekoa, kontzeptu horrek berekin ekar ditzakeen aldaera guztietan. Baina, horrez gainera, indarkeriaren amaiera ez da izan negoziazio baten emaitza; beraz, deserosoa da edo ez da zuzena bake prozesu bati buruz hitz egitea; aitzitik, ETAren erabaki aldebakarreko baten emaitza izan da, hori bai, hainbat faktorek eragindakoa, zeintzuk nork bere erara interpretatzen baititu. Indar menderatzaile nagusien aburuz, polizia presioaren emaitza izan da beren-beregi. Beste zenbait ahotsek, hala ere, nabarmendu nahi izan dute ezinago garrantzitsua izan dela ezker abertzaleak jarrera aldatu izana ezari-ezarian indarkeria fisikoaren eta heriotzaren inguruan, azkenean bete-betean baztertzeraino, eta euskarririk gabe uzteraino atentatuak egiten segitu nahiko zuketen ETAren sektoreak. Nire irudiko, prozesuaren behatzaile zolia izaki, ezker abertzaleak gai horretan eman dituen pausoak izan dira eragile erabakigarriena. Eta patetikoa da aldaketa hori bultzatu duten pertsonak, tartean Arnaldo Otegi, oraindik ere kartzelan edukitzea, prozesuan jokatu duten rol onuragarria onartu ordez. Mundu osoan, nik dakidala, ez da inon halako kontu absurdorik gertatu; hemen, bai, mendeku espiritua gailendu baitzaio zentzu komunari. Ikusiko dugu zer planteatzen duen abenduko hauteskundeetatik sortuko den gobernuak; berriro gaiaz hitz egin beharko dugu, amaiera original eta ezin iragarrizko bat emateko.
Ver más: http://www.berria.eus/
 
improcesos

RESUM TRIMESTRAL:
Setembre de 2015 (en castellà)
Juny de 2015 (en castellà)
Març de 2015 (en castellà)
Setembre de 2014 (en castellà)
Juny de 2014 (en castellà)
Març de 2014 (en castellà)
INFORMES:
Acuerdos de paz y ratificación del estatuto de Roma de la corte penal internacional. (en castellà) Juny 2015
Freqüència de les rondes de negociació. (en castellà) Febrer 2015
Tema especial: CIUDADES NEGOCIADORAS EN 2013 Y 2014. (en castellà) Gener 2015
El procés de desarmament de l'IRA a Irlanda del nord. Lliçons per a Colòmbia. (2013, en castellà)
Roles de un proceso de paz. (2013)
Diplomacias alternativas en contextos de conflicto. (2013, en castellà)
"Directrices de las Naciones Unidas para una mediación eficaz" (2013, en castellà)
Overcoming obstacles: Crises in peace processes. (en anglès) Novembre 2010.
Mediation in armed conflicts. (en anglès) Novembre 2010.
Introducció als processos de pau. (en castellà) Març 2010
Processos de pau comparats. (en castellà) Abril 2010
Superant obstacles: Les crisis en els processos de pau. (en castellà) Setembre 2010
Diplomàcia ciutadana i diplomàcia paral·lela en conflictes armats. (en castellà) Octubre 2008
Es possible transformar les tensions en oportunitats per a la pau? (en castellà) Febrer 2008
Informe sobre la situació i tractament de les persones i institucions que participen en diàlegs o negociacions amb grups armats a fi i efecte d’obrir o consolidar un procés de pau.(en castellà, 14.11.2007)
Verificacions d'alto el foc (document del centre HD, 2004). (en castellà)
La gestió d'alto al foc enmig de les negociacions: Lliçons per al cas colombià. (en castellà)
MODELS DE PROCESSOS DE PAU Estudi comparatiu 1995-2005. Gener 2006
COMUNICATS:
Comunicat sobre el procés polític Basc. 10.06.10
El continent Africà, en el centre dels esforços de pacificació. 11.10.06
La falta de voluntat política posa en perill el procés de pau a Côte d’Ivoire. 29.09.06
European list of terrorist groups can harm some Peace Processes (en anglès) 03.10.05
DOCUMENTS NACIONS UNIDES I DE LA UNIÓ AFRICANA:
Gestionant els processos de pau. (1 volum) (en anglès) 01.07.2013
Gestionant els processos de pau. (2 volum) (en anglès) 01.07.2013
Com abordar la violència sexual relacionada amb els conflictes en el decurs de les hostilitats i en els acords de cesament d'hostilitats. (en castellà i anglès) 15.10.2012
Guía per a una mediació efectiva. (en castellà i anglès) 05.07.2012
Enfortiment de la funció de mediació en l'arranjament pacífic de controversies, la prevenció de conflictes i la seva solució. (en castellà i anglès) 25.06.2012
Diplomàcia preventiva. (en anglès) 26.08.2011
Resolució 1325. (en anglès) 31.10.2000
ESTRATÈGIA NOVIOLENTA:
- "Sobre el conflicto noviolento estratégico: Entendiendo sus principios básicos", Robert L. Helvey. http://www.aeinstein.org
- "De la dictadura a la democracia", Gene Sharp. http://www.aeinstein.org
- "Civil Resistance and Power Politics", Adam Roberts y Timothy Garton Ash. http://ukcatalogue.oup.com
- The Albert Einstein Institution: www.aeinstein.org
- Resistencia civil en Wikipedia: http://en.wikipedia.org
- Links: http://cis.politics.ox.ac.uk/research/Projects/civ_res_links.asp
- "People Power and Protest since 1945: a bibliography on nonviolent action", April Carter, Howard Cñark and Michael Randle
http://www.civilresistance.info

- "Teoría e historia de la revolución noviolenta", Jesús Castañar, Virus Editorial, 2013, 327p
Webs sobre processos de pau i negociació
Algunes adreces útils sobre diplomàcia ciutadana


Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 48 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat